Back to top
  • ca  burunge
  • ca  bulunge sin. compl.
  • ca  buruŋga iso sin. compl.
  • ca  burungi sin. compl.
  • ca  mbulugwe sin. compl.
  • ar  بورونغي
  • cy  Burunge
  • cy  Bulunge sin. compl.
  • cy  Buruŋga iso sin. compl.
  • cy  Burungi sin. compl.
  • cy  Mbulugwe sin. compl.
  • de  Burunge
  • de  Bulunge sin. compl.
  • de  Burunga sin. compl.
  • de  Burungi sin. compl.
  • de  Mbulugwe sin. compl.
  • en  Burunge
  • en  Bulunge sin. compl.
  • en  Burungi sin. compl.
  • en  Mbulugwe sin. compl.
  • es  burungue
  • eu  burungeera
  • eu  bulunge sin. compl.
  • eu  buruŋga iso sin. compl.
  • eu  burunge sin. compl.
  • eu  burungi sin. compl.
  • eu  mbulugwe sin. compl.
  • fr  burungé
  • fr  bulungé sin. compl.
  • fr  burunga iso sin. compl.
  • fr  burungi sin. compl.
  • fr  mbulugwe sin. compl.
  • gl  burunge
  • gl  bulunge sin. compl.
  • gl  buruŋga iso sin. compl.
  • gl  burungi sin. compl.
  • gl  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vurunge
  • gn  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vulunge sin. compl.
  • gn  vurunga iso sin. compl.
  • gn  vurungi sin. compl.
  • it  burunge
  • it  bulunge sin. compl.
  • it  burunga iso sin. compl.
  • it  burungi sin. compl.
  • it  mbulugwe sin. compl.
  • pt  burunge
  • pt  bulunge sin. compl.
  • pt  burunga iso sin. compl.
  • pt  burungi sin. compl.
  • pt  mbulugwe sin. compl.
  • tmh  Taburungit
  • tmh  bulunge sin. compl.
  • tmh  Burunga iso sin. compl.
  • tmh  burungi sin. compl.
  • tmh  mbulugwe sin. compl.
  • zh  布隆格语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.

Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.

El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
  • ca  iraqw
  • ca  erokh sin. compl.
  • ca  iraku sin. compl.
  • ca  kiiraqw sin. compl.
  • ca  mbulu sin. compl.
  • ca  mbulunge sin. compl.
  • ar  إيراكو
  • cy  Iraqw
  • cy  Erokh sin. compl.
  • cy  Iraku sin. compl.
  • cy  Kiiraqw sin. compl.
  • cy  Mbulu sin. compl.
  • cy  Mbulunge sin. compl.
  • de  Iraqw
  • de  Erokh sin. compl.
  • de  Iraku sin. compl.
  • de  Kiiraqw sin. compl.
  • de  Mbulu sin. compl.
  • de  Mbulunge sin. compl.
  • en  Iraqw
  • en  Erokh sin. compl.
  • en  Iraku sin. compl.
  • en  Kiiraqw sin. compl.
  • en  Mbulu sin. compl.
  • en  Mbulunge sin. compl.
  • es  irakú
  • es  erokh sin. compl.
  • es  iraku sin. compl.
  • es  iraqw sin. compl.
  • es  kiiraqw sin. compl.
  • es  mbulu sin. compl.
  • es  mbulunge sin. compl.
  • eu  iraqwera
  • eu  erokh sin. compl.
  • eu  iraku sin. compl.
  • eu  iraqw sin. compl.
  • eu  kiiraqw sin. compl.
  • eu  mbulu sin. compl.
  • eu  mbulunge sin. compl.
  • fr  iraqw
  • fr  erokh sin. compl.
  • fr  iraku sin. compl.
  • fr  kiiraqw sin. compl.
  • fr  mbulu sin. compl.
  • fr  mbulungé sin. compl.
  • gl  iraqw
  • gl  erokh sin. compl.
  • gl  iraku sin. compl.
  • gl  kiiraqw sin. compl.
  • gl  mbulu sin. compl.
  • gl  mbulunge sin. compl.
  • gn  iraku
  • gn  erokh sin. compl.
  • gn  iraku sin. compl.
  • gn  kiiraqw sin. compl.
  • gn  mbulu sin. compl.
  • gn  mbulunge sin. compl.
  • it  iraqw
  • it  erokh sin. compl.
  • it  iraku sin. compl.
  • it  kiiraqw sin. compl.
  • it  mbulu sin. compl.
  • it  mbulunge sin. compl.
  • pt  iraqw
  • pt  erokh sin. compl.
  • pt  iraku sin. compl.
  • pt  kiiraqw sin. compl.
  • pt  mbulu sin. compl.
  • pt  mbulunge sin. compl.
  • tmh  Tiraqwt
  • tmh  erokh sin. compl.
  • tmh  iraku sin. compl.
  • tmh  kiiraqw sin. compl.
  • tmh  Mbulu sin. compl.
  • tmh  mbulunge sin. compl.
  • zh  伊拉科维语
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
L'iraqw es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió d'Arusha. El territori lingüístic d'aquesta llengua limita amb regions on habiten els grups massai (al nord), datoga (al sud), hadza (a l'oest), wanyiramba (al sud-oest) i wambugwe (a l'est). Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (mbugwe, nyiramba), la nilosahariana (datoga, massai) i el khoisan (hadza).

El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.

Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
  • ca  umbundu
  • ca  mbundu del sud sin. compl.
  • cod  úmbúndú
  • ar  أومبوندو
  • cy  Umbundu
  • cy  Mbundu deheuol sin. compl.
  • de  Umbundu
  • de  Mbundu sin. compl.
  • en  Umbundu
  • en  Ovimbundu sin. compl.
  • en  South Mbundu sin. compl.
  • es  umbudu
  • es  mbundu del sur sin. compl.
  • eu  umbundu
  • eu  hegoaldeko mbundu sin. compl.
  • fr  oumboundou
  • fr  mbundu du sud sin. compl.
  • fr  umbundu sin. compl.
  • gl  umbundu
  • gl  mbundu do sur sin. compl.
  • gn  umbundu
  • gn  mbundu ñembygua sin. compl.
  • it  umbundu
  • it  mbundu del sud sin. compl.
  • ja  ウンブンドゥ語
  • nl  Umbundu
  • nl  Zuidmbundu sin. compl.
  • pt  umbundu
  • pt  mbundu do sul sin. compl.
  • ru  Умбунду
  • ru  Южный мбунду sin. compl.
  • zh  姆本杜
  • scr  Alfabet llatí

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola

Definició
L'umbundu és la llengua del poble ovimbundu, el qual representa el 37% de la població d'Angola, per davant del kimbundu (25%) i el bakongo (13%). L'umbundu és la llengua bantú més difosa a Angola, amb més de cinc milions de parlants, i és emprada també com a llengua de comerç. Actualment, els parlants d'aquesta llengua solen conèixer també el portuguès, l'única llengua oficial a nivell estatal.

Els ovimbundus van ser la principal força darrere l'exèrcit rebel UNITA; les ciutats més importants dels ovimdundus, Huambo i Kuito, van ser totalment destruïdes entre 1992 i 1994, durant la guerra civil.
  • ca  mbunga
  • de  Mbunga
  • en  Mbunga
  • es  mbunga
  • eu  mbunga
  • fr  mbunga
  • gl  mbunga
  • it  mbunga
  • nl  Mbunga
  • pt  mbunga

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic mbunga se situa a la regió centre-sud de Tanzània, al nord dels pogoros, al nord-est dels ndambes i al nord-oest dels hehes.

El mbunga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
  • ca  mbugwe
  • ca  bowe sin. compl.
  • ca  kimbugwe sin. compl.
  • ca  mbuwe sin. compl.
  • cod  bowe
  • ar  مبوغوي
  • cy  Mbugwe
  • cy  Kimbugwe sin. compl.
  • cy  Mbuwe sin. compl.
  • de  Mbugwe
  • de  Kimbugwe sin. compl.
  • de  Mbuwe sin. compl.
  • en  Mbugwe
  • en  Kimbugwe sin. compl.
  • en  Mbuwe sin. compl.
  • es  embugüe
  • es  kimbugwe sin. compl.
  • es  mbuwe sin. compl.
  • eu  mbugwera
  • eu  kimbugwe sin. compl.
  • eu  mbugwe sin. compl.
  • eu  mbuwe sin. compl.
  • fr  mbugwe
  • fr  kimbugwe sin. compl.
  • fr  mbuwé sin. compl.
  • gl  mbugwe
  • gl  kimbugwe sin. compl.
  • gl  mbuwe sin. compl.
  • gn  mbugwe
  • gn  kimbugwe sin. compl.
  • gn  mbuwe sin. compl.
  • it  mbugwe
  • it  kimbugwe sin. compl.
  • it  mbuwe sin. compl.
  • pt  mbugwe
  • pt  kimbugwe sin. compl.
  • pt  mbuwe sin. compl.
  • tmh  Tambugwit
  • tmh  Kimbugwe sin. compl.
  • tmh  mbuwe sin. compl.
  • zh  姆布格维语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El territori lingüístic del mbugwe se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el mbugwe i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).

Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.

El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
  • ca  awing
  • ca  awi sin. compl.
  • ca  bambuluwe sin. compl.
  • ca  mbwe'wi sin. compl.
  • de  Awing
  • de  Awi sin. compl.
  • de  Bambuluwe sin. compl.
  • de  Mbwe'wi sin. compl.
  • en  Awing
  • en  Awi sin. compl.
  • en  Bambuluwe sin. compl.
  • en  Mbwe'wi sin. compl.
  • es  awing
  • es  awi sin. compl.
  • es  bambuluwe sin. compl.
  • es  mbwe'wi sin. compl.
  • eu  awing
  • eu  awi sin. compl.
  • eu  bambuluwe sin. compl.
  • eu  mbwe'wi sin. compl.
  • fr  awing
  • fr  awi sin. compl.
  • fr  bambuluwe sin. compl.
  • fr  mbwe'wi sin. compl.
  • gl  awing
  • gl  awi sin. compl.
  • gl  bambuluwe sin. compl.
  • gl  mbwe'wi sin. compl.
  • it  awing
  • it  awi sin. compl.
  • it  bambuluwe sin. compl.
  • it  mbwe'wi sin. compl.
  • nl  Awing
  • nl  Awi sin. compl.
  • nl  Bambuluwe sin. compl.
  • nl  Mbwe'wi sin. compl.
  • pt  awing
  • pt  awi sin. compl.
  • pt  bambuluwe sin. compl.
  • pt  mbwe'wi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
L'awing es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble d'Awing, a la província del Nord-oest. Aquest poble es troba envoltat de muntanyes i força aïllat d'altres grups lingüístics.

Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també el bafut, el bambili, el mankon, el mundum, el nkwen i el pinyin.

Els parlants d'awing mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual cosa n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió. Actualment hi ha una tendència entre les generacions més joves a barrejar l'anglès i el pidgin anglès amb l'awing.
  • ca  sirionó
  • ca  chori sin. compl.
  • ca  mbia sin. compl.
  • ca  mbya sin. compl.
  • cod  mbía
  • ar  سيريونو
  • cy  Sirionó
  • cy  Chori sin. compl.
  • cy  Mbia sin. compl.
  • cy  Mbya sin. compl.
  • de  Sirionó
  • de  Chori sin. compl.
  • de  Mbia sin. compl.
  • de  Mbya sin. compl.
  • en  Sirionó
  • en  Chori sin. compl.
  • en  Mbia sin. compl.
  • en  Mbia Chee sin. compl.
  • en  Mbya sin. compl.
  • es  sirionó
  • es  chori sin. compl.
  • es  mbia sin. compl.
  • es  mbya sin. compl.
  • eu  sirionera
  • eu  chori sin. compl.
  • eu  mbia sin. compl.
  • eu  mbya sin. compl.
  • fr  siriono
  • fr  chori sin. compl.
  • fr  mbia sin. compl.
  • fr  mbya sin. compl.
  • gn  siriono
  • gn  chori sin. compl.
  • gn  mbia sin. compl.
  • gn  mbya sin. compl.
  • it  siriono
  • it  chori sin. compl.
  • it  mbia sin. compl.
  • it  mbya sin. compl.
  • ja  シリオノ語
  • ja  チョリ語 sin. compl.
  • ja  ムビア語 sin. compl.
  • nl  Sirionó
  • nl  Chori sin. compl.
  • nl  Mbia sin. compl.
  • nl  Mbya sin. compl.
  • pt  sirionó
  • pt  chori sin. compl.
  • pt  mbia sin. compl.
  • pt  mbya sin. compl.
  • ru  Сирионо
  • ru  Чори sin. compl.
  • ru  Мбиа sin. compl.
  • ru  Мбыа sin. compl.
  • ru  Мбья sin. compl.
  • zh  斯里奥诺语
  • zh  姆比亚、乔利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia

Definició
La llengua sirionó s'assembla molt al yuqui i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.

Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.

Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.

La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.

Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
  • ca  alt kuskokwim
  • ca  kolchan sin. compl.
  • ca  mcgrath ingalik sin. compl.
  • ca  upper kuskokwim sin. compl.
  • cy  Uchel Kuskokwim
  • cy  Kolchan sin. compl.
  • cy  Mcgrath ingalik sin. compl.
  • cy  Upper kuskokwim sin. compl.
  • de  Upper Kuskokwim
  • de  Kolchan sin. compl.
  • de  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • de  Oberes Kuskokwim sin. compl.
  • en  Upper Kuskokwim
  • en  Kolchan sin. compl.
  • en  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • es  alto kuskokuín
  • es  kolchan sin. compl.
  • es  mcgrath ingalik sin. compl.
  • es  upper kuskokwim sin. compl.
  • eu  goi kuskokwimera
  • eu  kolchan sin. compl.
  • eu  mcgrath ingalik sin. compl.
  • eu  upper kuskokwim sin. compl.
  • fr  kolchan
  • fr  goltsan sin. compl.
  • fr  mcgrath ingalik sin. compl.
  • fr  upper kuskokwim sin. compl.
  • gl  alto kuskokwim
  • gl  kolchan sin. compl.
  • gl  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gl  upper kuskokwim sin. compl.
  • gn  alto kuskokwim
  • gn  kolchan sin. compl.
  • gn  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gn  upper kuskokwim sin. compl.
  • it  alto kuskokwim
  • it  kolchan sin. compl.
  • it  mcgrath ingalik sin. compl.
  • it  upper kuskokwim sin. compl.
  • pt  kuskokwim superior
  • pt  kolchan sin. compl.
  • pt  mcgrath ingalik sin. compl.
  • pt  upper kuskokwim sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.

L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.

Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.

Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
  • ca  mebengokre
  • ca  kayapó sin. compl.
  • cod  mibengukra
  • ar  مبينغوكرية
  • cy  Mebengokre
  • cy  Kayapó (enw a ystyrir yn sarhaus gan rai siaradwyr) sin. compl.
  • de  Mebengokre
  • de  Cayapo ('Kayapó' empfinden einige srecher als beleidigend) sin. compl.
  • en  Mebengokre
  • en  Kayapó (offensive to some speakers) sin. compl.
  • es  mebêngôkre
  • es  kayapó (denominación ofensiva para una parte de los hablantes) sin. compl.
  • eu  mebengokre
  • eu  kayapó sin. compl.
  • eu  kayapoera (hiztunen talde batentzat iraingarria) sin. compl.
  • fr  mebengokre
  • fr  kayapo (ce nom peut être offensif pour une partie des locuteurs) sin. compl.
  • gl  mebengokre
  • gl  kayapó (resulta ofensivo para unha parte dos falantes) sin. compl.
  • gn  mevẽngõkre
  • gn  kajapo (jehero ombopochýva oñe´ẽvakuéra peteĩ tendaguápe) sin. compl.
  • it  mebengokre
  • it  kayapó (offensivo per una parte dei parlanti) sin. compl.
  • ja  メベンゴクレ語
  • ja  カヤポ語(話者の一部には軽蔑表現ととられる) sin. compl.
  • nl  Mebengokre
  • nl  Kayapó (geldt als beledigend voor een deel van de sprekers) sin. compl.
  • pt  mebengokre
  • pt  kayapó (sentido ofensivo para uma parte dos falantes) sin. compl.
  • ru  Мебенгокре
  • ru  Каяпо (название каяпо воспринимается некоторыми носителями как уничижительное) sin. compl.
  • sw  Mebêngôkre
  • sw  Kayapó (namna ya kuita hii lugha kwa kibya kwa hao wasemaji) sin. compl.
  • tmh  Tamibingukrit
  • zh  买本格克莱
  • zh  有些冒犯)。 sin. compl.
  • zh  卡亚珀 (对某些人来说 sin. compl.

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definició
Mebengokre és l'autodenominació comuna de dos grups ètnics, xicrins i kayapons, enemics tradicionals, que comparteixen una mateixa llengua i força trets culturals. Aquestes semblances van portar els etnòlegs a utilitzar el terme kayapó per a referir-se a tots dos grups, fet rebutjat per la nació xicrin, que té un fort sentiment identitari.

La major part dels parlants són monolingües. L'educació primària s'imparteix en mebengokre i els joves no adquireixen un coneixement funcional del portuguès fins que es traslladen a les ciutats a fer estudis superiors o per altres raons. En tots els poblats kayapons i xicrins, l'única llengua d'ús habitual en tots els àmbits és el mebengokre.

Aquesta llengua ha estat investigada per lingüistes missioners, que han mantingut una presència constant en aquesta comunitat durant els darrers quaranta anys. Això no obstant, s'han publicat molt pocs treballs sobre el mebengokre. Els primers estudis per part de lingüistes no missioners són dels anys noranta del segle XX.
  • ca  media lengua
  • ar  ميديا لينغوا
  • cy  Media lengua
  • de  Media Lengua
  • en  Media Lengua
  • es  media lengua
  • eu  media lengua
  • fr  media lengua ou «langue mélangée»
  • gn  media lengua
  • it  mezza lingua
  • ja  メディア・レングア語
  • nl  Media Lengua
  • pt  media lengua
  • ru  Медиа-ленгва
  • zh  梅迪亚语言
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Llengua mixta quítxua-espanyol, Amèrica > Equador

Definició
Aquesta llengua mixta quítxua-espanyol és parlada per aproximadament un miler de persones a la zona central d'Equador. En aquesta llengua trobem vocabulari espanyol integrat dins les estructures gramaticals del quítxua. Si bé algunes varietats del quítxua tenen fins a un 40% de manlleus de l'espanyol, en el cas de la media lengua el lèxic d'origen espanyol s'eleva fins al 90%, és a dir que gairebé tot el vocabulari quítxua ha estat substituït per vocabulari espanyol.

No és gaire clar quin és l'origen de la media lengua. Entre 1900 i 1920 la capital d'Equador, Quito, es va expandir extraordinàriament i molts amerindis van ser empleats en el sector de la construcció. És possible que el col·lectiu quítxua establert a la capital en aquesta època tingui relació amb la creació de la media lengua. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre quítxues més o menys aculturats que no s'identificarien plenament ni amb els quítxues indígenes ni amb els espanyols; la media lengua hauria servit com a element d'identificació ètnica. De fet, les comunitats actuals es troben en la perifèria de la zona de cultura quítxua, a la qual devien pertànyer històricament i de la qual han esdevingut diferenciades. La media lengua no se sol usar amb els forasters, però no es tracta tampoc d'una llengua secreta, sinó del mitjà de comunicació habitual de la comunitat.

Alguns autors distingeixen diverses varietats de media lengua a l'Equador: la que es parla a Salcedo, a la província de Cotopaxi; la de Saraguro, a la província de Loja, i el catalangu, parlat a la zona de Cañar.