kindali
kindali
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca ndali
- ca chindali sin. compl.
- ca ici-ndali sin. compl.
- ca kindali sin. compl.
- de Ndali
- de Chindali sin. compl.
- de Ici-Ndali sin. compl.
- de Kindali sin. compl.
- en Ndali
- en Chindali sin. compl.
- en Ici-ndali sin. compl.
- en Kindali sin. compl.
- es ndali
- es chindali sin. compl.
- es ici-ndali sin. compl.
- es kindali sin. compl.
- eu ndali
- eu chindali sin. compl.
- eu ici-ndali sin. compl.
- eu kindali sin. compl.
- fr ndali
- fr chindali sin. compl.
- fr ici-Ndali sin. compl.
- fr kindali sin. compl.
- gl ndali
- gl chindali sin. compl.
- gl ici-ndali sin. compl.
- gl kindali sin. compl.
- it ndali
- it chindali sin. compl.
- it ici-ndali sin. compl.
- it kindali sin. compl.
- nl Ndali
- nl Chindali sin. compl.
- nl Ici-Ndali sin. compl.
- nl Kindali sin. compl.
- pt ndali
- pt chindali sin. compl.
- pt ici-ndali sin. compl.
- pt kindali sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndali se situa al nord-oest del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània i al nord de Malawi. Entre els grups veïns dels ndalis trobem els maliles (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndali), els nyakyuses (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els tumbukes i els lambies.
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kindendeule
kindendeule
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndendeule
- ca kindendeule sin. compl.
- ca kindendeuli sin. compl.
- ca ndendeuli sin. compl.
- de Ndendeule
- de Kindendeule sin. compl.
- de Kindendeuli sin. compl.
- de Ndendeuli sin. compl.
- en Ndendeule
- en Kindendeule sin. compl.
- en Kindendeuli sin. compl.
- en Ndendeuli sin. compl.
- es ndendeule
- es kindendeule sin. compl.
- es kindendeuli sin. compl.
- es ndendeuli sin. compl.
- eu ndendeule
- eu kindendeule sin. compl.
- eu kindendeuli sin. compl.
- eu ndendeuli sin. compl.
- fr ndendeule
- fr kindendeule sin. compl.
- fr kindendeuli sin. compl.
- fr ndendeuli sin. compl.
- gl ndendeule
- gl kindendeule sin. compl.
- gl kindendeuli sin. compl.
- gl ndendeuli sin. compl.
- it ndendeule
- it kindendeule sin. compl.
- it kindendeuli sin. compl.
- it ndendeuli sin. compl.
- nl Ndendeule
- nl Kindendeule sin. compl.
- nl Kindendeuli sin. compl.
- nl Ndendeuli sin. compl.
- pt ndendeule
- pt kindendeule sin. compl.
- pt kindendeuli sin. compl.
- pt ndendeuli sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndendeule se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels ndendeules trobem els benes, al nord-oest; els yaos, a l'est, i els ngonis (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndendeule), al sud i a l'oest.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kindendeuli
kindendeuli
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndendeule
- ca kindendeule sin. compl.
- ca kindendeuli sin. compl.
- ca ndendeuli sin. compl.
- de Ndendeule
- de Kindendeule sin. compl.
- de Kindendeuli sin. compl.
- de Ndendeuli sin. compl.
- en Ndendeule
- en Kindendeule sin. compl.
- en Kindendeuli sin. compl.
- en Ndendeuli sin. compl.
- es ndendeule
- es kindendeule sin. compl.
- es kindendeuli sin. compl.
- es ndendeuli sin. compl.
- eu ndendeule
- eu kindendeule sin. compl.
- eu kindendeuli sin. compl.
- eu ndendeuli sin. compl.
- fr ndendeule
- fr kindendeule sin. compl.
- fr kindendeuli sin. compl.
- fr ndendeuli sin. compl.
- gl ndendeule
- gl kindendeule sin. compl.
- gl kindendeuli sin. compl.
- gl ndendeuli sin. compl.
- it ndendeule
- it kindendeule sin. compl.
- it kindendeuli sin. compl.
- it ndendeuli sin. compl.
- nl Ndendeule
- nl Kindendeule sin. compl.
- nl Kindendeuli sin. compl.
- nl Ndendeuli sin. compl.
- pt ndendeule
- pt kindendeule sin. compl.
- pt kindendeuli sin. compl.
- pt ndendeuli sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndendeule se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels ndendeules trobem els benes, al nord-oest; els yaos, a l'est, i els ngonis (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndendeule), al sud i a l'oest.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kindiga
kindiga
Khoisan, Àfrica > Tanzània
- ca hadza
- ca bali sin. compl.
- ca hadzapi sin. compl.
- ca hatsa sin. compl.
- ca kangeju sin. compl.
- ca kindiga sin. compl.
- ca tindiga sin. compl.
- ca wakingdiga sin. compl.
- ca watindega sin. compl.
- ar هادجا
- cy Hadza
- cy Bali sin. compl.
- cy Hadzapi sin. compl.
- cy Hatsa sin. compl.
- cy Kangeju sin. compl.
- cy Kindiga sin. compl.
- cy Tindiga sin. compl.
- cy Wakingdiga sin. compl.
- cy Watindega sin. compl.
- de Hadza
- de Bali sin. compl.
- de Hadzabe sin. compl.
- de Hadzapi sin. compl.
- de Hatsa sin. compl.
- de Kangeju sin. compl.
- de Kindiga sin. compl.
- de Tindiga sin. compl.
- de Wakingdiga sin. compl.
- de Watindega sin. compl.
- en Hadza
- en Bali sin. compl.
- en Hadzabi sin. compl.
- en Hadzapi sin. compl.
- en Hatsa sin. compl.
- en Kangeju sin. compl.
- en Kindiga sin. compl.
- en Tindiga sin. compl.
- en Wakindiga sin. compl.
- en Watindiga sin. compl.
- es hatsa
- es bali sin. compl.
- es hadza sin. compl.
- es hadzapi sin. compl.
- es kangeju sin. compl.
- es kindiga sin. compl.
- es tindiga sin. compl.
- es wakingdiga sin. compl.
- es watindega sin. compl.
- eu hadzera
- eu bali sin. compl.
- eu hadza sin. compl.
- eu hadzapi sin. compl.
- eu hatsa sin. compl.
- eu kangeju sin. compl.
- eu kindiga sin. compl.
- eu tindiga sin. compl.
- eu wakingdiga sin. compl.
- eu watindega sin. compl.
- fr hadza
- fr bali sin. compl.
- fr hadzapi sin. compl.
- fr hatsa sin. compl.
- fr kangeju sin. compl.
- fr kindiga sin. compl.
- fr tindiga sin. compl.
- fr wakindiga sin. compl.
- fr watindega sin. compl.
- gl hadza
- gl bali sin. compl.
- gl hadzapi sin. compl.
- gl hatsa sin. compl.
- gl kangeju sin. compl.
- gl kindiga sin. compl.
- gl tindiga sin. compl.
- gl wakingdiga sin. compl.
- gl watindega sin. compl.
- gn hadsa
- gn bali sin. compl.
- gn hadzapi sin. compl.
- gn hatsa sin. compl.
- gn kangeju sin. compl.
- gn kindiga sin. compl.
- gn tindiga sin. compl.
- gn wakingdiga sin. compl.
- gn watindega sin. compl.
- it hadza
- it bali sin. compl.
- it hadzapi sin. compl.
- it hatsa sin. compl.
- it kangeju sin. compl.
- it kindiga sin. compl.
- it tindiga sin. compl.
- it wakingdiga sin. compl.
- it watindega sin. compl.
- pt hadza
- pt bali sin. compl.
- pt hadzapi sin. compl.
- pt hatsa sin. compl.
- pt kangeju sin. compl.
- pt kindiga sin. compl.
- pt tindiga sin. compl.
- pt wakingdiga sin. compl.
- pt watindega sin. compl.
- tmh Tahadzat
- tmh bali sin. compl.
- tmh hadzapi sin. compl.
- tmh Hatsa sin. compl.
- tmh kangeju sin. compl.
- tmh kindiga sin. compl.
- tmh tindiga sin. compl.
- tmh wakingdiga sin. compl.
- tmh watindega sin. compl.
- zh Hadza
- zh Bali sin. compl.
- zh hadzapi sin. compl.
- zh hatsa sin. compl.
- zh kangeju sin. compl.
- zh kindiga sin. compl.
- zh tindiga sin. compl.
- zh wakingdiga sin. compl.
- zh watindega sin. compl.
- num Sistema aràbic
Khoisan, Àfrica > Tanzània
Definició
Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.
Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).
El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.
Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.
Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).
El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.
Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.
kinga
kinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kinga
- ca ekikinga sin. compl.
- ca kikinga sin. compl.
- de Kinga
- de Ekikinga sin. compl.
- de Kikinga sin. compl.
- en Kinga
- en Ekkinga sin. compl.
- en Kikinga sin. compl.
- es kinga
- es ekkinga sin. compl.
- es kikinga sin. compl.
- eu kinga
- eu ekkinga sin. compl.
- eu kikinga sin. compl.
- fr kinga
- fr ekikinga sin. compl.
- fr kikinga sin. compl.
- gl kinga
- gl ekkinga sin. compl.
- gl kikinga sin. compl.
- it kinga
- it ekkinga sin. compl.
- it kikinga sin. compl.
- nl Kinga
- nl Ekikinga sin. compl.
- nl Kikinga sin. compl.
- pt kinga
- pt ekkinga sin. compl.
- pt kikinga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kinga se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Els kingues representen aproximadament l'11% de la població indígena de la regió d'Iringa i són el grup majoritari al districte de Makete.
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kingengereko
kingengereko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndengeleko
- ca kingengereko sin. compl.
- ca ndengereko sin. compl.
- ar ندينجليكو
- cy Ndengeleko
- cy Kingengereko sin. compl.
- cy Ndengereko sin. compl.
- de Ndengeleko
- de Kingengereko sin. compl.
- de Ndengereko sin. compl.
- en Ndengeleko
- en Kingengereko sin. compl.
- en Ndengereko sin. compl.
- es endenguereko
- es kingengereko sin. compl.
- es ndengeleko sin. compl.
- es ndengereko sin. compl.
- eu ndengereko
- eu kingengereko sin. compl.
- eu ndengeleko sin. compl.
- fr ndengeleko
- fr kingengereko sin. compl.
- fr ndengereko sin. compl.
- gl ndengeleko
- gl kingengereko sin. compl.
- gl ndengereko sin. compl.
- gn ndengeleko
- gn kingengereko sin. compl.
- gn ndengereko sin. compl.
- it ndengeleko
- it kingengereko sin. compl.
- it ndengereko sin. compl.
- pt ndengeleko
- pt kingengereko sin. compl.
- pt ndengereko sin. compl.
- tmh Tandengelekut
- tmh kingengereko sin. compl.
- tmh Ndengereko sin. compl.
- zh 恩登格勒克语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ndengeleko se situa a la costa occidental de Tanzània. Els ndengelekos tenen un contacte intens amb d'altres grups etnolingüístics, com ara els zaramos, els matumbis, els ngindos, els makondes i els pogoros, i els matrimonis mixtos són habituals. La llengua d'interacció entre aquestes comunitats és el suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània. L'ús del ndengeleko ha quedat reduït bàsicament a l'entorn familiar.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
kinghwele
kinghwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kingindo
kingindo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngindo
- ca kingindo sin. compl.
- ca magingo sin. compl.
- ca njindo sin. compl.
- de Ngindo
- de Kingindo sin. compl.
- de Magingo sin. compl.
- de Njindo sin. compl.
- en Ngindo
- en Kingindo sin. compl.
- en Magingo sin. compl.
- en Njindo sin. compl.
- es ngindo
- es kingindo sin. compl.
- es magingo sin. compl.
- es njindo sin. compl.
- eu ngindo
- eu kingindo sin. compl.
- eu magingo sin. compl.
- eu njindo sin. compl.
- fr ngindo
- fr kingindo sin. compl.
- fr magingo sin. compl.
- fr njindo sin. compl.
- gl ngindo
- gl kingindo sin. compl.
- gl magingo sin. compl.
- gl njindo sin. compl.
- it ngindo
- it kingindo sin. compl.
- it magingo sin. compl.
- it njindo sin. compl.
- nl Ngindo
- nl Kingindo sin. compl.
- nl Magingo sin. compl.
- nl Njindo sin. compl.
- pt ngindo
- pt kingindo sin. compl.
- pt magingo sin. compl.
- pt njindo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ngindo se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels ngindos trobem els mweres, els pogoros i els yaos.
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kingoni
kingoni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kingulu
kingulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngulu
- ca kingulu sin. compl.
- ca nguru sin. compl.
- de Ngulu
- de Geja sin. compl.
- de Kingulu sin. compl.
- de Nguru sin. compl.
- de Nguu sin. compl.
- en Ngulu
- en Kingulu sin. compl.
- en Nguru sin. compl.
- es ngulu
- es kingulu sin. compl.
- es nguru sin. compl.
- eu ngulu
- eu kingulu sin. compl.
- eu nguru sin. compl.
- fr ngulu
- fr kingulu sin. compl.
- fr nguru sin. compl.
- fr nguu sin. compl.
- gl ngulu
- gl kingulu sin. compl.
- gl nguru sin. compl.
- it ngulu
- it kingulu sin. compl.
- it nguru sin. compl.
- nl Ngulu
- nl Kingulu sin. compl.
- nl Nguru sin. compl.
- nl Nguu sin. compl.
- pt ngulu
- pt kingulu sin. compl.
- pt nguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels ngulus trobem els zigües i els kweres, a l'est; els lugurus, al sud, i els kagurus, a l'oest.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
