Diccionari nàutic

Cànon que cal pagar per la utilització, l'ocupació o el gaudi d'un bé de domini públic.

Conducte o canal de taules tancat que tenen les embarcacions a proa per la part exterior perquè les aigües i les immundícies que s'hi tiren vagin a la mar sense embrutar el costat.

Senyal acústic propi d'una regata important per a advertir els participants que s'està hissant una bandera de senyals.

Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.

Obertura practicada al costat d'un vaixell, que permet disparar canons o altres armes de foc.

Estel corresponent a la constel·lació Quilla, l'angle sideri i la declinació del qual vénen reflectits a l'almanac nàutic.

Embarcació menor, independentment del sistema de propulsió, utilitzada en activitats esportives o auxiliars.

Activitat esportiva referent a la tripulació d'embarcacions menors.

Pràctica esportiva que consisteix a navegar amb piragua, canoa, caiac i altres embarcacions menors.

Fer un crit de tant en tant, un dels homes que estiren una corda, per assenyalar el moment en què han de pegar junts l'estirada.