baula
baula
- ca baula, n f
- ca esclavó, n m sin. compl.
- es eslabón
Definició
Peça amb forma d'anell o d'una altra corba tancada que s'enllaça amb d'altres per a formar una cadena.
baula
baula
- ca baula, n f
Definició
Participació d'una direcció en un vent, quan no és ben neta.
baula en S
baula en S
- ca baula en S, n f
- es eslabón en S
Definició
Baula en forma de essa.
baulea
baulea
- ca baulea, n f
- es baulea
Definició
Vaixell del Ganges de 15 a 20 m d'eslora, de fons pla, sense quilla, alterós, propulsat a rems, que servia per al transport de persones als voltants de Calcuta.
bauna
bauna
- ca bauna, n f
Definició
Recalmó que es fa quan el vent afluixa.
bauprès
bauprès
- ca bauprès, n m
- ca clau de l'arbotadura, n f sin. compl.
- es bauprés
Definició
Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet.
bauprès enter
bauprès enter
- ca bauprès enter, n m
- es bauprés entero
Definició
Conjunt format pel bauprès i el botaló o els botalons de floc quan constitueixen una sola peça.
bavadís
bavadís
- ca bavadís, n m
Definició
Capa llefiscosa que revesteix els objectes submergits llarg temps en l'aigua de mar.
bavalles
bavalles
- ca bavalles, n f pl
Definició
Gotes de pluja molt menudes que cauen amb força.
Nota
- Bavalles és una denominació pròpia de Mallorca.
baveró
baveró
- ca baveró, n m
Definició
Manat de xarxa apilotada o d'herbes marines, banyat d'oli, que els pescadors posen en el fons de la mar per a atreure el peix i agafar-lo.
Nota
- Baveró és una denominació pròpia de Mallorca.
