Amb l’arribada de la tardor, les pluges són més freqüents i els arbres es tenyeixen de groc, taronja i vermell abans de despullar-se del tot i guarnir el terra del bosc d'un llit de fulles. Als pobles i ciutats, els abrics ja adornen els aparadors i els patis de les escoles i les places queden perfumats de la flaire càlida de les castanyes.
I és que avui és la castanyada, una festa popular que consisteix precisament a consumir aquest fruit tan propi de la tardor. Per a menjar castanyes cal, en primer lloc, fer-los un bon tall i, tot seguit, torrar-les fent servir uns estris ben peculiars: podem utilitzar la típica paella plena de forats que serveix, precisament, per a torrar castanyes, i que s’anomena castanyera; o també podem fer servir la planxa en forma de cilindre amb forats, que serveix tant per a torrar castanyes com per a torrar altres aliments, com ara les ametlles. Aquest segon instrument s’anomena genèricament torradora, i si la fem servir exclusivament per a torrar castanyes, també es pot anomenar torradora de castanyes.
Per acabar, volem recordar que, parlant amb precisió, les castanyes no es couen. En aquest cas, el verb adequat és torrar, que és sotmetre directament a l'acció del foc un aliment, a fi que es dessequi i enrosseixi.
Si aquests dies torreu castanyes, vigileu que no us en peti cap als morros. Bona castanyada!
Trobareu aquests termes i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.
