L’inici del curs escolar marca al calendari la tornada a la normalitat i a aquelles rutines que potser fins i tot ja començàvem a enyorar. En l’àmbit culinari, una d’aquestes grans rutines és la planificació dels àpats, especialment quan cal fer-ne algun fora de casa.
Per poder emportar-nos l’esmorzar o el dinar, és indispensable disposar dels mitjans adequats per poder transportar el menjar que consumirem. En aquest sentit, hi ha dos objectes estrella que s’han fet molt populars i sovint s’anomenen amb la seva denominació comercial: el Boc’n’roll i el Tupperware.
D’una banda, la forma Boc’n’roll designa l’embolcall tèxtil amb la part interna plastificada i amb una veta adherent que permet tancar-lo, concebut per a embolicar i transportar còmodament certs aliments, especialment entrepans. Com a alternativa al nom comercial en català podem utilitzar la denominació embolcall reutilitzable.
D’altra banda, el nom comercial Tupperware es refereix al recipient de plàstic, vidre, alumini o un material similar que té una tapa ben ajustada, utilitzat per a guardar-hi o portar-hi menjar, generalment cuit. En català es pot anomenar carmanyola, portaviandes, palpissera o recaptera, i, com a adaptacions del nom comercial, també tàper o túper. En les altres llengües s’ha optat per solucions diverses, més o menys paral·leles: fiambrera en castellà; boît-repas, boît à lunch o porte-manger en francès, i lunch box o tupperware en anglès.
Són dues alternatives que ens fan la vida una mica més fàcil i, de passada, ens ajuden a fer menys residus i a tenir cura del medi ambient.
Trobareu aquest terme i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.
