autonomisme
autonomisme
- ca autonomisme, n m
- ca aïllacionisme, n m sin. compl.
- es aislacionismo, n m
- es autonomismo, n m
- fr isolationnisme, n m
- gl autonomismo, n m
- gl diferencialismo, n m
- gl isolacionismo, n m
- gl rexeneracionismo, n m
- en isolationism, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Lingüística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
Definición
Corrent lingüístic que defensa la consideració del gallec com a llengua independent del portuguès.
Nota
- Les persones que defensen aquest corrent solen rebutjar la forma aïllacionisme, que consideren pejorativa.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autonomisme (sin. compl. aïllacionisme)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes autonomisme i aïllacionisme, com a sinònims (autonomisme, com a denominació principal).
Criteris aplicats
Pel que fa a autonomisme:
·És un calc del gallec autonomismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Doctrina que defensa els principis autonòmics". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma autonomismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.
·Des del punt de vista lingüístic, autonomisme és una denominació ben formada, creada a partir del substantiu autonomia, que és la qualitat d'autònom (en aquest cas, del gallec respecte al portuguès), i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.
·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.
·Té l'aval dels especialistes.
·Es documenta paral·lelament en gallec i castellà.
Pel que fa a aïllacionisme:
·És un calc del gallec isolacionismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Tendència política que propugna l'aïllament d'un país respecte als compromisos polítics internacionals". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma isolacionismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.
·Des del punt de vista lingüístic, aïllacionisme és una denominació derivada del verb aïllar, que és "Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres" (en aquest cas, separar el gallec del portuguès), amb el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.
·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.
Es dona prioritat a autonomisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma aïllacionisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.
Formes desestimades
-isolacionisme: Tot i que és una forma possible, creada a partir del verb normatiu isolar, sinònim secundari de aïllar, cal tenir present que en català són més naturals les formes creades sobre aïllar i que si el mateix fenomen es donés en altres llengües diferents del gallec, el més natural en català seria dir-ne aïllacionisme. Totes les formes normatives amb isol(ar) remeten, de fet, a formes prioritàries amb aïll(ar): isolable> aïllable; isolador> aïllador; isolament> aïllament; isolar> aïllar; isolat> aïllat, etc.
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
