xarop - Neoloteca

Nota

• 1. Un xarop es pot elaborar amb sacarosa o amb altres sucres, i pot contenir també altres ingredients que en modifiquin el gust o les característiques funcionals.
• 2. Els punts de cocció tradicionals d'un xarop són el punt de fil, el punt volant, el punt de bola, el punt de caramel i el sucre cremat.
• 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:
  
  El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:
  
  ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)
  
  ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);
  
  ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;
  
  ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.
  
  El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.
  
  (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.
  
  [Acta 592, 25 de juny de 2015]
• 4. Observacions del Consell Supervisor sobre les denominacions xarop i almívar:
  
  Malgrat que al diccionari normatiu xarop i almívar no es consideren sinònims (xarop és "Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc." i almívar, "Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop"), els especialistes asseguren que en l'àmbit especialitzat totes dues denominacions s'utilitzen indistintament per a designar una dissolució de sucre i aigua. Pel que fa a la preferència, són partidaris d'establir xarop com a denominació principal i almívar, com a sinònim complementari.
  
  Comenten, d'altra banda, que per a elaborar un xarop no és necessari escalfar la mescla de sucre i aigua, si bé és la manera habitual de fer-ho.
  
  [Acta 592, 25 de juny de 2015]