Diccionari bàsic del gènere de punt

Diccionari bàsic del gènere de punt - Presentación

El Diccionari bàsic del gènere de punt recull gairebé cent vint termes de l'àmbit, amb la previsió que continuï augmentant amb nous termes i noves àrees en anys successius. Els termes consultables en aquests moments corresponen bàsicament a les àrees Conceptes generals, Maquinària tèxtil > Telers de punt i Teixits i estructures de punt.

Es tracta, doncs, de l’avançament d’una obra en creixement, elaborada pel Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de Canet de Mar - Escola de Teixits (CRTTT), pertanyent a la Diputació de Barcelona (que s'encarrega de la part conceptual), i pel Centre de Terminologia TERMCAT (que s'encarrega de la part terminològica). El pla complet de l’obra i els especialistes que hi han intervingut es poden consultar en els documents Arbre de camp i Equip de treball, respectivament.

Per a l’elaboració d’aquest diccionari hem emprat fonamentalment quatre tipus de fonts: treballs de fi de grau de l’Escola de Teixits de Canet de Mar, normes UNE-EN ISO traduïdes al català, diccionaris tèxtils i el coneixement generat per l’Escola de Teixits. Es pot consultar en el document Bibliografia.

Teixit de punt és el nom genèric que donem a una àmplia gamma d’estructures tèxtils caracteritzades per la seva elasticitat. Forma part de la família tèxtil, el sector industrial que a partir d’un fil produeix un teixit o una tela.

L’establiment de l’Escola de Teixits de Canet de Mar el 1922 va significar l’inici dels treballs de terminologia sobre els teixits de punt, gràcies a l’impuls del primer director, el suís Paul-Émile Müller. Müller va presidir l’Associació Tècnica de la Indústria del Gènere de Punt, constituïda el 1932 per a “l’estudi de la terminologia catalanocastellana de la indústria del gènere de punt” (article 1r) i la seva adopció i consolidació. Aquests treballs van significar la primera estructuració d’un lèxic específic de gèneres de punt.

I és que el gènere de punt ha tingut i té una gran importància a Catalunya. De fet, constantment estem en contacte amb productes i aplicacions de teixits de punt, tant en l’àmbit de la indumentària com en el de la indústria i la tècnica.

Pel que fa a la indumentària, és l’espai original del teixit de punt. Hi ha moltes peces de vestir quotidianes de punt. Així, ens podem vestir exclusivament amb peces de punt: un parell de mitjons, uns calçotets o unes calces, unes malles, una samarreta i un jersei. També podem gaudir del temps lliure o bé fer esport amb indumentària exclusivament de punt: el banyador, el culot d’un ciclista, el vestit de submarinista o la samarreta d’un futbolista són de punt.

A més, els teixits de punt també poden tenir un ús industrial i tècnic. Per exemple, en el sector mèdic hi ha aplicacions tèxtils com ara les mitges ortopèdiques, les colzeres o els embenatges tubulars que requereixen un alt nivell de precisió i desenvolupament tecnològic. Igualment, en automoció la tapisseria d’un cotxe és un ús típic del gènere de punt, i el teixit que recobreix el cablejat d’un avió exemplifica un producte que exigeix un procés de recerca complex i uns coneixements específics i altament tecnificats.

El teixit de punt es fabrica amb una tecnologia i un procés singulars. Es pot construir manualment amb agulles de fer mitja o amb agulles de ganxet o bé amb màquines de teixir. Hi ha telers de molts tipus diferents, l’òrgan essencial dels quals està constituït per les agulles, que poden ser de bec o de llengüeta. Les màquines de teixir punt es classifiquen segons la seva arquitectura i el sistema d’alimentació del fil. D’acord amb l’arquitectura, hi ha telers circulars i telers rectilinis i, segons com sigui el sistema d’alimentació del fil, es parla de telers de recollida o telers d’ordit. La denominació habitual de les màquines combina tots dos criteris; per exemple, teler circular de recollida.

Amb aquest diccionari, per tant, el CRTTT i el TERMCAT volen contribuir a reivindicar la tradició catalana del gènere de punt i a fer-la vàlida per al present i per al futur, amb l’aportació de significats clau i explicacions complementàries i amb la proposta d’unes formes catalanes adequades, consensuades i funcionals en aquells casos en què encara no estan ben establertes.

Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà i anglès (sovint, també en francès i en finès); una definició, i, en un nombre elevat de casos, també notes explicatives i de rellevància dintre el gènere de punt o notes que fan referència a termes relacionats.

Des de la pestanya “Consulta de termes”, es pot accedir a les fitxes terminològiques de tres maneres diferents: mitjançant l’accés a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari); mitjançant l’accés temàtic en català, o mitjançant cerques simples o avançades (directament al quadre “Text de la consulta”), en qualsevol de les llengües del diccionari.

Terminologia descarregable a la Terminologia Oberta.

Equip de treball
Arbre de camp
Bibliografia

Autoria:

Edició:

Citació bibliogràfica recomanada:
BARCELONA. DIPUTACIÓ. CENTRE DE RECERCA I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA TÈXTIL; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari bàsic del gènere de punt [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/348>

Última actualización: 17-09-2026