Back to top
  • ca  en dehors [fr], adv
  • ca  enfora, adv sin. compl.
  • es  en dehors, adv
  • fr  en dehors, adv
  • en  en dehors, adv

Conceptes generals

Definición
Manera d'executar un moviment circular d'una cama desplaçant-la de davant a darrere del cos o d'executar un gir sobre l'eix del cos dirigint el sentit de la rotació cap a la banda contrària a la cama de suport.

Nota

  • La denominació en dehors també s'aplica a certs moviments circulars del braç, quan s'allunya de l'eix del cos.
  • ca  enrere, adv
  • ca  en arrière [fr], adv sin. compl.
  • es  en arrière, adv
  • es  hacia atrás, adv
  • fr  en arrière, adv
  • en  en arrière, adv

Posicions i direccions

Definición
Manera d'executar un pas desplaçant-se d'esquena, allunyant-se del públic o del frontal establert.

Nota

  • Per exemple, són passos que es poden fer enrere el chassé o la glissade.
  • ca  entrechat [fr], n m
  • es  entrechat, n m
  • fr  entrechat, n m
  • en  entrechat, n

Salts i girs

Definición
Salt en què s'encreuen repetidament els peus en el moment de suspensió en l'aire.

Nota

  • 1. En funció del nombre d'encreuaments de les cames i de si la recepció del salt es fa sobre les dues cames o sobre una, es distingeix entre entrechat trois ('tres'), entrechat quatre ('quatre'), entrechat cinq ('cinc'), entrechat six ('sis'), entrechat sept ('set'), entrechat huit ('vuit'), entrechat neuf ('nou') i entrechat dix ('deu'). Cal tenir en compte que cada encreuament compta per dos (un per a l'acció de cada peu); així, per exemple, en un entrechat quatre en què es parteix de 5a posició amb el peu dret davant, després de l'impuls enlaire es porta la cama dreta darrere i després altre cop davant per aterrar en 5a posició sense canvi de peu respecte a la posició de partida. Els entrechats que s'indiquen amb un nombre parell (entrechat quatre, six, etc.) corresponen a salts de dues cames a dues cames, mentre que els entrechats que s'indiquen amb un nombre senar (entrechat trois, entrechat cinq, etc.) corresponen a salts de dues cames a una, mostrant a la recepció una de les cames en posició de cou-de-pied davant o darrere.
  • 2. La denominació entrechat prové del francès, i la forma francesa entrechat prové al seu torn de l'italià intrecciatta (capriola intrecciata, que significa 'salt entrellaçat').
  • ca  enveloppé, n m
  • es  enveloppé, n m
  • fr  enveloppé, n m
  • en  enveloppé, n

Passos i moviments

Definición
Moviment consistent a portar la cama de treball des de 5a posició fins a una posició estirada al davant, al costat o al darrere del cos, a una altura variable o arran de terra, i a continuació flexionar-la per assolir la posició de retiré o de cou-de-pied i finalment tancar a 5a posició.

Nota

  • L'enveloppé es considera el moviment contrari al développé.
  • ca  épaulé [fr], adj
  • es  épaulé, adj
  • en  épaulé, adj

Posicions i direccions

Definición
Dit del pas o del moviment que s'executa amb épaulement.

Nota

  • La denominació épaulé prové del verb francès épauler, derivat del substantiu épaule, que significa 'espatlla'.
  • ca  épaulement [fr], n m
  • es  épaulement, n m
  • fr  épaulement, n m
  • en  épaulement, n
  • en  shouldering, n

Conceptes generals, Z. Fitxes il·lustrades

Definición
Col·locació d'una espatlla més avançada i l'altra més endarrerida, que s'executa mitjançant la torsió del tors, amb el cap dirigit cap a l'espatlla més avançada, la qual afegeix expressivitat i suavitza la línia del cos.

Nota

  • La denominació épaulement prové del substantiu francès épaulement, derivat del verb épauler, i aquest, al seu torn, de épaule, que significa 'espatlla'.
  • ca  escola de dansa clàssica, n f
  • ca  mètode de dansa clàssica, n m
  • es  escuela de ballet, n f
  • es  método de ballet, n m
  • fr  école de danse classique, n f
  • fr  méthode de danse classique, n f
  • en  method of ballet, n
  • en  school of ballet, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt de característiques d'estil i de peculiaritats tècniques, juntament amb una forma emocional pròpia de projecció en escena, que presenten tots els ballarins formats dins d'uns principis similars.

Nota

  • 1. Una escola de dansa clàssica generalment es forma en el transcurs de diverses generacions, amb la contribució pedagògica i la sistematització de principis de grans mestres.
  • 2. Entre les escoles de dansa clàssica més antigues destaquen l'escola russa o mètode Vaganova, l'escola francesa i l'escola danesa o mètode Bournonville.
  • ca  grand écart [fr], n m
  • ca  gran écart [écart: fr], n m sin. compl.
  • ca  espagat, n m alt. sin.
  • es  espagat, n m
  • es  grand écart, n m
  • es  spagat, n m
  • es  split, n m
  • fr  grand écart, n m
  • en  split, n
  • en  splits, n pl

Conceptes generals

Definición
Obertura de les cames recolzades a terra formant un angle de 180°, amb una cama al davant i una altra al darrere del cos o amb una cama a cada costat del cos.

Nota

  • La denominació grand écart, procedent del francès, està creada a partir de l'adjectiu grand grande ('gran') i el substantiu écart ('separació').
  • ca  evolució, n f
  • es  evolución, n f
  • fr  évolution, n f

Treball escènic

Definición
Recorregut en l'espai que fan els ballarins en els diferents fragments d'una coreografia.
  • ca  exercicis a la barra, n m pl
  • ca  treball a la barra, n m
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra, n f
  • es  ejercicios en la barra, n m pl
  • es  trabajo en la barra, n m
  • fr  barre, n f
  • fr  exercices à la barre, n m pl
  • fr  travail à la barre, n m
  • en  barre, n
  • en  barre exercises, n pl
  • en  barre work, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt d'exercicis que es duen a terme recolzant una mà o les dues mans sobre la barra en una classe de dansa clàssica, els quals constitueixen la primera part de la classe.

Nota

  • Els exercicis a la barra són essencials com a escalfament i per a enfortir la musculatura, ampliar la mobilitat articular i treballar la col·locació i l'equilibri.