arbre
arbre
- ca arbre, n m
- ca diagrama arbori, n m sin. compl.
- es árbol
- es diagrama arbóreo
- fr arbre
- en tree
- en tree diagram
Definición
Representació en forma de diagrama de l'estructura sintàctica d'una oració o d'un sintagma.
Nota
- L'arbre és una forma especial de graf: un arbre està constituït per un node (l'arrel) que està connectat direccionalment a un conjunt de nodes ordenats; cadascun d'aquests està connectat a un altre conjunt de nodes diferents i així successivament fins a un conjunt de nodes que no estan connectats a cap altre node i que reben el nom de terminals. La representació sintagmàtica de l'oració per mitjà d'un arbre conté tres tipus de nodes: el node inicial O (oració); una sèrie de nodes terminals identificats amb les categories lèxiques o funcionals: N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc., i uns nodes intermedis corresponents a les categories sintagmàtiques: SN (sintagma nominal), SV (sintagma verbal), SAdj (sintagma adjectival), etc. Les anàlisis sintagmàtiques basades en la teoria de la X amb barra encara diferencien uns altres nodes intermedis entre els sintagmes i les categories lèxiques. En la gramàtica generativa també s'usen els arbres per a representar l'estructura interna del mot i de la síl·laba.
arbre de dependències
arbre de dependències
- ca diagrama de dependències, n m
- ca arbre de dependències, n m sin. compl.
- ca stemma [la], n m sin. compl.
- es árbol de dependencias
- es diagrama de dependencias
- es stemma
- fr stemma
- en dependency diagram
- en dependency tree
- en stemma
Definición
Diagrama en forma d'arbre utilitzat per Lucien Tesnière i, en general, per la gramàtica de dependències per tal de representar jeràrquicament les relacions de recció (o de dependència) establides entre els diferents elements oracionals.
Nota
- Cada diagrama consta d'una sèrie de nodes per a especificar aquestes relacions estructurals. L'oració La xiqueta agafà el joguet nou, per exemple, respondria al diagrama arbori que es mostra en la imatge adjunta. D'acord amb aquesta representació, el verb regeix dos actants constituïts per un element nominal que regeix els seus modificadors.
arbre de trets
arbre de trets
- ca arbre de trets, n m
- ca geometria de trets, n f sin. compl.
- ca jerarquia de trets, n f sin. compl.
- es árbol de rasgos
- es geometría de rasgos
- es jerarquía de rasgos
- fr arbre à traits
- fr géométrie de traits
- fr hiérarchie de traits
- en feature tree
- en geometry of features
- en hierarchy of features
Definición
En fonologia generativa, representació jerarquitzada dels trets fonològics amb què es dona compte de les agrupacions i de les restriccions en les combinacions de trets.
Nota
- D'acord amb una proposta de jerarquització realitzada per Morris Halle, els trets finals (labialitzat, anterior, distribuït, sonor, arrel avançada, etc.) es classifiquen en dues classes majors de trets identificades amb l'arrel de l'arbre (consonàntic i sonant), a través de dos nivells jeràrquics de trets: el primer identificat amb els trets relacionats amb les cavitats (oral, nasal, faringal), i el segon identificat amb els articuladors (labial, coronal, dorsal, palatal, radical, laringal). Fora d'aquesta jerarquització, hi ha encara els trets relacionats amb el grau i l'estrenyiment de l'articulador en la seua cavitat (estrident, continu i, potser, lateral).
arbre genealògic
arbre genealògic
- ca arbre genealògic, n m
- es árbol genealógico
- fr arbre généalogique
- en family tree
Definición
En gramàtica històrica i en lingüística comparada, representació ramificada de les famílies lingüístiques.
arbre local
arbre local
- ca arbre local, n m
- es árbol local
- fr arbre local
- en local tree
Definición
Arbre o part d'un arbre que conté un node i les filles d'aquest node.
arbre mètric
arbre mètric
- ca arbre mètric, n m
- es árbol métrico
- fr arbre métrique
- en metrical tree
Definición
En fonologia mètrica, arbre que representa l'estructura accentual en què se simbolitzen les relacions de prominència existents entre els constituents.
Nota
- Els constituents prominents són etiquetats com a forts i els menys prominents com a febles.
arc
arc
- ca arc, n m
- es arco
- fr arc
- en arc
Definición
En gramàtica relacional i en la gramàtica del parell d'arcs, convenció utilitzada per a indicar la funció d'una unitat sintàctica.
Nota
- L'arc es representa per mitjà d'una fletxa (corbada en les xarxes relacionals) que apunta cap a la unitat sintàctica i que porta símbols als costats per a assenyalar la funció sintàctica d'aquesta unitat.
arcaisme
arcaisme
- ca arcaisme, n m
- es arcaismo
- fr archaïsme
- en archaism
Definición
Unitat lingüística, siga fonètica, morfològica, lèxica, gràfica o sintàctica, pròpia d'un estadi de llengua més antic que no el que es considera.
Nota
- Per exemple, són arcaismes els mots car, pus, consirar, o l'ús de l'imperfet d'indicatiu en les pròtasis de les condicionals irreals, Si era ací, li ho diria.
àrea lingüística
àrea lingüística
- ca àrea lingüística, n f
- es área lingüística
- fr aire linguistique
- en linguistic area
Definición
Domini geogràfic en el qual es parlen llengües amb trets semblants.
argot
argot
- ca argot, n m
- es argot
- es jerga
- fr argot
- fr jargon
- en argot
- en jargon
Definición
Manera de parlar especialitzada, amb característiques pròpies diferents del llenguatge comú, que sol estar determinada per la pertinença a un àmbit laboral o a un grup social determinats.
