Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
unitat contrastiva unitat contrastiva

  • ca  unitat contrastiva, n f
  • es  unidad contrastiva
  • fr  unité contrastive
  • en  contrastive unit

Definición
Unitat que estableix una oposició distintiva amb una altra unitat.

Nota

  • Així, els fonemes poden ser definits com a unitats contrastives mínimes.
  • ca  unitat discreta, n f
  • es  unidad discreta
  • fr  unité discrète
  • en  discrete unit

Definición
Unitat que presenta uns límits perfectament definits.

Nota

  • El concepte ha sigut utilitzat sobretot en fonètica i fonologia per a referir-se als sons els límits dels quals són fàcils de definir des d'una perspectiva acústica, articulatòria o auditiva.
unitat fonològica unitat fonològica

  • ca  unitat fonològica, n f
  • es  unidad fonológica
  • fr  unité phonologique
  • en  phonological unit

Definición
En la terminologia de Nikolai S. Trubetskoi, cadascun dels termes d'una oposició fonològica.
unitat fonològica unitat fonològica

  • ca  unitat fonològica, n f
  • es  unidad fonológica
  • fr  unité phonologique
  • en  phonological unit

Definición
En lingüística cognitiva, significant de les unitats simbòliques o signes lingüístics.
  • ca  unitat i ordre, n f
  • es  unidad y orden
  • fr  item et arrangement
  • en  item and arrangement

Definición
Model d'anàlisi morfològica de base estrictament distribucional, ja que estableix llistats de formes i delimita la posició o les posicions en què poden aparéixer.

Nota

  • Per exemple, pel que fa al pronom personal feble de primera persona del singular, una anàlisi basada en aquest model establiria les formes plena (me), reforçada (em), elidida (m') i reduïda ('m) i delimitaria la distribució d'aquestes variants tenint en compte la combinació i la posició respecte al verb i respecte a altres pronoms febles. Aquest model d'anàlisi es va desenvolupar a partir dels principis teòrics de l'estructuralisme nord-americà. Sovint s'ha contraposat a altres models morfològics, com ara el de mot i paradigma i el d'unitat i procés.
  • ca  unitat i procés, n f
  • es  unidad y proceso
  • fr  item et procés
  • en  item and process

Definición
Model d'anàlisi morfològica que es caracteritza pel fet de descriure les formes superficials a partir d'unes formes profundes sotmeses a una sèrie de regles o operacions.

Nota

  • El concepte fou utilitzat originàriament per a referir-se al tractament generativotransformacional de la morfologia per oposició al model unitat i ordre de l'estructuralisme nord-americà i al model tradicional de mot i paradigma. Així, pel que fa al pronom feble de primera persona del singular, una anàlisi basada en aquest model, proposaria la forma profunda asil·làbica m i justificaria les diferents variants superficials a partir de la regla d'epèntesi de la vocal e, que actuaria sols en aquells contextos en què l'afix no forma part de cap estructura sil·làbica: m la compraré + epèntesi = me la compraré.
  • ca  unitat lèxica, n f
  • es  unidad léxica
  • fr  unité lexicale
  • en  lexical item
  • en  lexical unit

Definición
Unitat del lèxic d'una llengua.

Nota

  • Les unitats lèxiques poden estar constituïdes per una o diverses paraules. És el cas, per exemple, dels sinònims en català dacsa i blat d'indi o de síndria i meló d'Alger. Morfològicament, les primeres poden ser simples (casa, tranquil, parlar, entre, , etc.), derivades (normalització, setmanal, indescriptible, etc.) i compostes (allioli, parallamps, blaugrana, etc.).
  • ca  grup prosòdic, n m
  • ca  frase tonal, n f sin. compl.
  • ca  grup entonatiu, n m sin. compl.
  • ca  grup tonal, n m sin. compl.
  • ca  sintagma fonològic, n m sin. compl.
  • ca  unitat melòdica, n f sin. compl.
  • es  grupo de entonación
  • es  grupo prosódico
  • es  grupo tonal
  • es  sintagma fonológico
  • fr  groupe intonationnel
  • fr  groupe prosodique
  • fr  syntagme phonologique
  • fr  unité intonative
  • en  intonation group
  • en  phonological phrase
  • en  prosodic group
  • en  tone group

Definición
Cadascuna de les parts d'un enunciat que es troba delimitada per inflexions tonals i també, encara que no necessàriament, per pauses.

Nota

  • El grup prosòdic consta d'un nucli tonal, o to obligatori de màxima prominència, que recau sobre la síl·laba que porta l'accent primari; d'una cadència tonal, o inflexió tonal que descriu el to nuclear i els tons de les possibles síl·labes següents, i d'un cap tonal, que inclou les possibles síl·labes accentuades i inaccentuades situades abans del nucli. L'oració Quan van arribar ja li ho havíem explicat, per exemple, normalment és emesa amb dos grups prosòdics, Quan van arribar i ja li ho havíem explicat; en el primer, el to nuclear recau sobre la síl·laba bar de arribar i en el segon, sobre la síl·laba cat de explicat. L'estructura sintàctica i la intencionalitat semàntica determinen el nombre i la distribució dels grups prosòdics d'una seqüència. Un grup prosòdic pot coincidir amb un mot, un sintagma, una oració simple o una oració composta. L'acabament dels grups prosòdics està demarcat per inflexions tonals, per un allargament de la durada de la síl·laba final i per l'anacrusi.
unitat semàntica unitat semàntica

  • ca  unitat semàntica, n f
  • es  unidad semántica
  • fr  unité sémantique
  • en  semantic unit

Definición
En lingüística cognitiva, contingut semàntic de les unitats simbòliques o signes lingüístics.
unitat simbòlica unitat simbòlica

  • ca  unitat simbòlica, n f
  • es  unidad simbólica
  • fr  unité symbolique
  • en  symbolic unit

Definición
En lingüística cognitiva, unitat bipolar dotada d'una unitat fonològica i d'una unitat semàntica.

Nota

  • La lingüística cognitiva parteix de la idea que el lèxic i la gramàtica constitueixen un continu d'elements simbòlics. Des d'aquesta perspectiva, una unitat simbòlica pot ser un lexema, però també un morfema gramatical o un element sintàctic.