Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  òrgan, n m
  • es  órgano
  • fr  organe
  • en  organ

Definición
Part del cos que assumeix una determinada funció.

Nota

  • Per exemple, òrgan fonador.
  • ca  òrgan actiu, n m
  • ca  òrgan mòbil, n m sin. compl.
  • es  órgano activo
  • fr  organe actif
  • en  active organ

Definición
Òrgan fonador que, per les característiques fisiològiques, pot realitzar algun tipus de moviment quan intervé en la fonació, com ara la llengua o l'úvula.

Nota

  • S'oposa a òrgan passiu.
  • ca  òrgan passiu, n m
  • ca  òrgan fix, n m sin. compl.
  • es  órgano pasivo
  • fr  organe passif
  • en  passive organ

Definición
Òrgan fonador que, per les característiques fisiològiques, no pot realitzar cap tipus de moviment quan intervé en la fonació, com ara les dents o el paladar dur.

Nota

  • S'oposa a òrgan actiu.
  • ca  òrgan fonador, n m
  • es  órgano fonador
  • fr  organe phonatoire
  • en  phonatory organ

Definición
Cadascun dels òrgans del cos humà que intervenen en la producció d'emissions fòniques.

Nota

  • Segons la capacitat de mobilitat, els òrgans fonadors poden ser mòbils (o actius) o fixos (o passius). Se solen distingir tres sistemes: l'aparell generador del corrent aeri, l'aparell fonador, que posa en vibració aquell corrent, i l'aparell articulatori, que matisa i amplifica certs trets acústics de l'ona.
  • ca  òrgan actiu, n m
  • ca  òrgan mòbil, n m sin. compl.
  • es  órgano activo
  • fr  organe actif
  • en  active organ

Definición
Òrgan fonador que, per les característiques fisiològiques, pot realitzar algun tipus de moviment quan intervé en la fonació, com ara la llengua o l'úvula.

Nota

  • S'oposa a òrgan passiu.
  • ca  òrgan passiu, n m
  • ca  òrgan fix, n m sin. compl.
  • es  órgano pasivo
  • fr  organe passif
  • en  passive organ

Definición
Òrgan fonador que, per les característiques fisiològiques, no pot realitzar cap tipus de moviment quan intervé en la fonació, com ara les dents o el paladar dur.

Nota

  • S'oposa a òrgan actiu.
  • ca  organització figura/fons, n f
  • es  organización figura/fondo
  • fr  organisation figure/fond
  • en  figure/ground organization

Definición
Principi de la psicologia de la Gestalt utilitzat en alguns corrents lingüístics funcionals.

Nota

  • El principi figura/fons es basa en la idea que tota percepció s'organitza en una relació de dos components: una figura, o component realçat i amb contorn definit, i un fons, o component relativament homogeni, poc realçat i que serveix com a punt de referència per a situar la figura. Un dels exemples més típics d'aquesta organització és l'anomenada copa de Rubin: un dibuix ambigu en què es pot veure una copa o dues cares segons que es pare esment en la part blanca o en la part negra (això és, segons que es prenga l'una o l'altra com a figura). En lingüística, aquest tipus d'organització s'ha utilitzat per a caracteritzar, per exemple, l'oposició entre el perfet (figura) i l'imperfet (fons), entre el subjecte (figura) i l'objecte (fons) d'oracions com ara Joan s'assembla a Carles o entre els diferents significats d'una construcció gramatical.
  • ca  origen, n m
  • ca  font, n m sin. compl.
  • es  fuente
  • es  origen
  • fr  source
  • en  source

Definición
Paper semàntic que designa el punt de partença d'un moviment o d'un intercanvi.

Nota

  • L'origen pot ser animat, com en Comprar una cosa a algú, en què algú s'identifica amb l'origen que possibilita l'acció de comprar, o inanimat, com en Venir de València, en què València s'identifica amb el lloc d'on parteix el moviment.
  • ca  ètim, n m
  • ca  origen, n m sin. compl.
  • es  étimo
  • es  origen
  • fr  étymon
  • fr  source
  • en  etymon
  • en  source

Definición
Forma originària, documentada o no, de la qual procedeix o se suposa que procedeix un mot.

Nota

  • Per exemple, el mot llatí PŎDĬUM és l'ètim de puig. En les derivacions etimològiques l'ètim se sol grafiar en versaleta.
  • ca  orònim, n m
  • es  orónimo
  • fr  oronyme
  • en  oronym

Definición
Topònim d'una muntanya, una serralada, un turó, etc.