morfema flexional
morfema flexional
- ca mormema flexiu, n m
- ca morfema flexional, n m sin. compl.
- es morfema flexional
- fr morphème flexionnel
- en inflectional morpheme
Definición
Morfema que s'uneix a un tema o radical nominal o verbal per a expressar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el grau, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- La flexió verbal se sol anomenar conjugació i la nominal, declinació. Per exemple, els morfemes de segona persona del singular expressat per mitjà de la marca ‑s: (tu) dorms, vius, tens, etc.
morfema flexiu
morfema flexiu
- ca desinència, n f
- ca afix flexiu, n f sin. compl.
- ca monema gramatical, n f sin. compl.
- ca morfema flexiu, n f sin. compl.
- es desinencia
- fr désinence
- en desinence
- en ending
Definición
Afix flexiu que se sol col·locar-se al final del tema de verbs, noms, pronoms, adjectius i articles.
Nota
- Indica les categories gramaticals de persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte, en el verb, i de gènere, nombre i cas, en la resta de categories lèxiques. Per exemple, l'afix ‑s de mots com ara ells, cases, forts és una desinència de nombre.
morfema independent
morfema independent
- ca morfema lliure, n m
- ca morfema independent, n m sin. compl.
- es morfema libre
- fr morphème libre
- en free morpheme
Definición
Morfema que pot constituir tot sol un mot.
Nota
- Per exemple casa, un, sobre, etc. S'oposa a morfema lligat.
morfema lèxic
morfema lèxic
- ca lexema, n m
- ca morfema lèxic, n m sin. compl.
- es lexema
- es morfema léxico
- fr lexème
- fr morphème lexical
- en lexeme
- en lexical morpheme
Definición
En la terminologia d'André Martinet, unitat lèxica constituïda per un sol monema.
Nota
- Els lexemes pertanyen a inventaris oberts i s'oposen als morfemes o monemes gramaticals.
morfema lligat
morfema lligat
- ca morfema lligat, n m
- ca morfema dependent, n m sin. compl.
- es morfema dependiente
- fr morphème lié
- en bound morpheme
Definición
Morfema que no pot constituir un mot tot sol i que necessita, per tant, unir-se a un lexema.
Nota
- Per exemple, el morfema plural o el morfema diminutiu. S'oposa a morfema lliure.
morfema lliure
morfema lliure
- ca morfema lliure, n m
- ca morfema independent, n m sin. compl.
- es morfema libre
- fr morphème libre
- en free morpheme
Definición
Morfema que pot constituir tot sol un mot.
Nota
- Per exemple casa, un, sobre, etc. S'oposa a morfema lligat.
morfema zero
morfema zero
- ca morfema zero, n m
- es morfema cero
- fr morphème zéro
- en zero morpheme
Definición
Morfema que està mancat de realització fònica o presenta el morf Ø.
Nota
- Per exemple, el morfema de {3a, persona del singular del present d'indicatiu} que no s'expressa per mitjà de cap marca en formes com ell(a) dorm, perd, cau.
morfèmica
morfèmica
- ca morfèmica, n f
- es morfémica
- fr morphémique
- en morphemics
Definición
En glossemàtica, part de la pleremàtica que estudia els morfemes.
morfofonema
morfofonema
- ca morfofonema, n m
- es morfofonema
- es morfonema
- fr morphonème
- fr morphophonème
- en morphoneme
- en morphophoneme
Definición
En l'estructuralisme europeu i americà, unitat abstracta que subjau a dos o més fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics.
Nota
- Per exemple, la unitat subjacent als fonemes /u/ i /ɔ/ en les formes verbals puc, pots.
morfofonèmica
morfofonèmica
- ca morfofonologia, n f
- ca morfofonèmica, n f sin. compl.
- es morfofonémica
- es morfofonología
- es morfonémica
- fr morphonémique
- fr morphonologie
- fr morphophonémique
- fr morphophonologie
- en morphonemics
- en morphonology
- en morphophonemics
- en morphophonology
Definición
Estudi de les alternances de fonemes utilitzades com a procediments morfològics.
Nota
- La morfofonologia és una disciplina lingüística intermèdia entre la fonologia i la morfologia que se centra en l'estudi de les variacions al·lomòrfiques. En la tradició estructuralista americana, s'anomena morfofonèmica, o morfonèmica. El terme morfofonologia va ser introduït per Nikolai S. Trubetskoi.
