fraseologia
fraseologia
- ca fraseologia, n f
- es fraseología
- fr phraséologie
- en phraseology
Definición
En lexicografia, conjunt d'usos o contextos més freqüents d'una entrada que apareixen recollits en l'article.
fraseologia
fraseologia
- ca fraseologia, n f
- es fraseología
- fr phraséologie
- en phraseology
Definición
En general, característiques específiques que presenten el conjunt de construccions d'una llengua, d'una classe social o d'un individu.
fràstic
fràstic
- ca fràstic, n m
- es frástico ‑ca
- fr phrastique
- en phrastic
Definición
Contingut proposicional d'un enunciat que és independent del tipus de força il·locutiva que expresse.
Nota
- Contrasta amb nèustic i tròpic.
freqüència
freqüència
- ca freqüència, n f
- es frecuencia
- fr fréquence
- en frequency
Definición
Nombre relatiu d'aparicions d'una forma determinada en una mostra de contextos representativa.
freqüència
freqüència
- ca freqüència, n f
- es frecuencia
- fr fréquence
- en frequency
Definición
En fonètica acústica, nombre de vibracions per unitat de temps, mesurada normalment en cicles per segon (CPS o hertz).
Nota
- D'acord amb la zona que ocupen els sons en l'escala de freqüència, es classifiquen de greus (zona de freqüències baixes) a aguts (zona de freqüències altes).
fricació
fricació
- ca fricació, n f
- ca constricció, n f sin. compl.
- es fricación
- fr constriction
- en friction
Definición
Fenomen articulatori segons el qual es produeix un soroll de fricció provocat per l'acostament de dos òrgans articulatoris i la constricció del canal vocal, que no arriba a tancar-se.
Nota
- Per exemple, el fenomen associat a l'articulació de les consonants /v/ i /f/ mitjançant l'acostament del llavi inferior a les incisives superiors.
fricatització
fricatització
- ca fricatització, n f
- es fricatización
- fr frication
- en frication
Definición
Procés pel qual una articulació consonàntica no fricativa esdevé fricativa, com a canvi diacrònic o com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, el canvi en el mot llatí CATĒNA > cadena, en què l'oclusiva /t/ esdevé /d/, realitzada normalment com a fricativa [ð].
fricatiu -iva
fricatiu -iva
- ca fricatiu -iva, adj
- ca espirant, adj sin. compl.
- es espirante
- es fricativo -va
- fr fricatif -ive
- fr spirante
- en fricative
- en spirant
Definición
Dit del so que s'articula amb fricació.
Nota
- V. consonant fricativa.
frontera
frontera
- ca frontera, n f
- ca juntura, n f sin. compl.
- es frontera
- es juntura
- fr frontière
- fr jointure
- fr joncture
- en boundary
- en juncture
Definición
Límit entre unitats lingüístiques contigües, assenyalat en la representació formal per mitjà del símbol (#), per a la frontera de mots, el símbol (+), per a la frontera de morfemes, o el símbol ($), per a la frontera de síl·laba.
Nota
- En la tradició lingüística nord-americana, rep el nom de juntura.
frontera lingüística
frontera lingüística
- ca frontera lingüística, n f
- es frontera linguística
- fr frontière linguistique
- en linguistic boundary
Definición
Delimitació ideal que separa dos dominis lingüístics.
Nota
- Les fronteres entre llengües poden comprendre isoglosses superposades o molt pròximes, com ara la frontera que separa el català i el castellà; però són freqüents les zones de transició, com la del Capcir entre els dominis català i occità. De fet, sovint les fronteres lingüístiques són resultat de decisions polítiques o de la superposició d'estàndards diferents. Les fronteres entre dialectes presenten més interferències.
