consonant ròtica
consonant ròtica
- ca consonant ròtica, n f
- es consonante rótica
- fr consonne rotique
- en r-consonant
- en rhotacized consonant
Definición
Consonant líquida que s'articula amb un moviment ràpid de caràcter bategant o vibratori de l'àpex de la llengua, que estableix contacte amb la zona alveolar.
Nota
- Son ròtiques la consonant bategant [ɾ] i la vibrant [r].
consonant sibilant
consonant sibilant
- ca consonant sibilant, n f
- es consonante sibilante
- fr consonne sibilante
- en sibilant
Definición
Consonant fricativa o africada que s'articula en l'àrea alveolar o palatoalveolar i que es caracteritza per l'alt grau de turbulència produït durant l'eixida de l'aire.
Nota
- Són sibilants les consonants fricatives [s], [z], [ʃ] i [ʒ] i les africades [ʦ], [ʣ], [ʧ] i [ʤ].
consonant sonora
consonant sonora
- ca consonant sonora, n f
- es consonante sonora
- fr consonne sonore
- en voiced consonant
Definición
Consonant que es realitza amb vibració de les cordes vocals.
Nota
- Acústicament, les consonants sonores són fluixes, ja que l'energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis. Són sonores les consonants /b, d, g, z, v, ʣ, ʒ, ʤ, l, ʎ, ɾ, r, m, n, ɲ/. S'oposa a consonant sorda.
consonant sorda
consonant sorda
- ca consonant sorda, n f
- ca àfon, n m sin. compl.
- es consonante sorda
- fr consonne sourde
- en unvoiced consonant
- en voiceless
Definición
Consonant que es realitza sense vibració de les cordes vocals.
Nota
- Acústicament, les consonants sordes són tenses, ja que l'energia articulatòria se concentra en les cavitats supraglotals. Són sordes les consonants /p, f, t, s, ʃ, ʧ, ʦ, k/. S'oposa a consonant sonora.
consonant uvular
consonant uvular
- ca consonant uvular, n f
- es consonante uvular
- fr consonne uvulaire
- en uvular consonant
Definición
Consonant que s'articula mitjançant la intervenció de l'úvula o campaneta, com a òrgan passiu, i l'elevació o aproximació del postdors de la llengua, com a òrgan actiu.
Nota
- Són uvulars la <r> francesa i la <j> castellana.
consonant velar
consonant velar
- ca consonant velar, n f
- es consonante velar
- fr consonne vélaire
- en velar consonant
Definición
Consonant que s'articula mitjançant el contacte del postdors de la llengua amb el vel del paladar o paladar tou.
Nota
- Acústicament, les velars són greus i denses. Són velars les consonants /k, g/.
consonant vibrant
consonant vibrant
- ca consonant vibrant, n f
- ca consonant vibrant múltiple, n f sin. compl.
- es consonante vibrante
- es consonante vibrante múltiple
- fr consonne vibrante
- fr consonne vibrante roulée
- en r-consonant
- en trill consonant
Definición
Consonant que s'articula amb un moviment orgànic molt breu, generalment lingual (però també uvular, del paladar dur, etc.) que obstrueix i allibera, successivament, el corrent d'aire expirat.
Nota
- En les llengües romàniques hi ha dues modalitats bàsiques d'articulacions vibrants: una velar [ʀ], pròpia del francés i el portugués peninsular, i una apical [r], en la resta de llengües. Tenint en compte el nombre d'obstruccions del corrent d'aire, en la tradició lingüística hispànica, es diferencia la vibrant múltiple, o vibrant pròpiament dita, de la vibrant simple, o bategant.
consonant vibrant múltiple
consonant vibrant múltiple
- ca consonant vibrant, n f
- ca consonant vibrant múltiple, n f sin. compl.
- es consonante vibrante
- es consonante vibrante múltiple
- fr consonne vibrante
- fr consonne vibrante roulée
- en r-consonant
- en trill consonant
Definición
Consonant que s'articula amb un moviment orgànic molt breu, generalment lingual (però també uvular, del paladar dur, etc.) que obstrueix i allibera, successivament, el corrent d'aire expirat.
Nota
- En les llengües romàniques hi ha dues modalitats bàsiques d'articulacions vibrants: una velar [ʀ], pròpia del francés i el portugués peninsular, i una apical [r], en la resta de llengües. Tenint en compte el nombre d'obstruccions del corrent d'aire, en la tradició lingüística hispànica, es diferencia la vibrant múltiple, o vibrant pròpiament dita, de la vibrant simple, o bategant.
consonant vibrant simple
consonant vibrant simple
- ca consonant bategant, n f
- ca consonant vibrant simple, n f sin. compl.
- es consonante percusiva
- es consonante vibrante simple
- fr consonne battue
- en tap consonant
Definición
Consonant que s'articula mitjançant un únic contacte lingual central molt breu, per exemple, entre l'àpex de la llengua i la zona alveolar en el cas de /ɾ/.
Nota
- Aquest contacte és seguit d'un breu període explosiu, tènue i poc audible.
consonàntic -a
consonàntic -a
- ca consonàntic -a, adj
- es consonántico ‑ca
- fr consonantique
- en consonantal
Definición
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una energia total reduïda i, articulatòriament, pel fet de presentar algun tipus d'obstrucció al pas de l'aire pel canal bucal.
Nota
- És propi de les consonants i de les sonants. S'oposa a no consonàntic.
