condició de minimitat
condició de minimitat
- ca condició de minimitat, n f
- es condición de minimidad
- fr condition de minimalité
- en minimality condition
Definición
En la teoria del règim i del lligam, condició que impedeix que un rector potencial regisca una determinada categoria si entre ambdós es troba un altre rector potencial.
condició de subjacència
condició de subjacència
- ca condició de subjacència, n f
- es condición de subyacencia
- fr condition de subjacence
- en subjacency condition
Definición
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que cap constituent no travesse més d'un node frontera (un sintagma nominal o una oració) en una única aplicació de la regla de moviment.
Nota
- Aquesta restricció explica, per exemple, que en una oració com ara Has vist la xica que comprà què? no siga possible traslladar l'interrogatiu a la posició de complementador: *Què has vist la xica que comprà?
condició de subjecte especificat
condició de subjecte especificat
- ca condició de subjecte especificat, n f
- es condición de sujeto especificado
- fr condition de sujet spécifié
- en specified subject condition
Definición
En la teoria del règim i del lligam, condició que impedeix que un constituent, llevat del subjecte, es trasllade o siga interpretat fora de l'oració subordinada o del sintagma nominal que continga un subjecte especificat.
condició de veritat
condició de veritat
- ca condició de veritat, n f
- es condición de verdad
- fr condition de vérité
- en truth condition
Definición
En lògica, condició que ha de complir un determinat món possible perquè una proposició siga vertadera.
Nota
- Una oració com ara L'actual rei de França és calb serà vertadera en un món possible en el qual a França hi haja en l'actualitat un règim monàrquic i el rei d'aquesta monarquia tinga la propietat de ser calb. En lògica, el significat d'una proposició s'equipara amb les condicions de veritat que posseeix.
condició de visibilitat
condició de visibilitat
- ca condició de visibilitat, n f
- ca visibilitat, n f sin. compl.
- es condición de visibilidad
- es visibilidad
- fr condition de visibilité
- fr visibilité
- en visibility
- en visibility condition
Definición
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que tots els sintagmes nominals estiguen marcats amb cas per a poder rebre paper temàtic.
condició necessària
condició necessària
- ca condició necessària, n f
- es condición necesaria
- fr condition nécessaire
- en necessary condition
Definición
Condició que s'ha de complir de manera obligatòria per tal d'avaluar una teoria, una classificació, una anàlisi, etc.
condició suficient
condició suficient
- ca condició suficient, n f
- es condición suficiente
- fr condition suffisante
- en sufficient condition
Definición
Condició que, pel simple fet de complir-se, assegura la validesa d'una regla, d'una anàlisi, d'una classificació, etc.
condicional
condicional
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definición
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
condicional compost
condicional compost
- ca condicional perfet, n m
- ca condicional compost, n m sin. compl.
- es condicional compuesto
- es condicional perfecto
- fr conditionnel composé
- en conditional perfect
Definición
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en condicional i el participi del verb conjugat.
Nota
- Amb un valor temporal, s'utilitza per a referir-se a situacions que són anteriors a unes altres que, alhora, són posteriors a una situació passada, com ocorre amb hauríem acabat en Ens va assegurar que quan arribàrem ja hauríem acabat el treball. Amb un valor modal, s'utilitza també en les apòdosis de les oracions condicionals irreals de passat, o en contextos en què té un valor equivalent, com hauria fet en Si m'ho hagués demanat, ho hauria fet o Jo també ho hauria fet, però ningú no em va avisar.
condicional perfet
condicional perfet
- ca condicional perfet, n m
- ca condicional compost, n m sin. compl.
- es condicional compuesto
- es condicional perfecto
- fr conditionnel composé
- en conditional perfect
Definición
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en condicional i el participi del verb conjugat.
Nota
- Amb un valor temporal, s'utilitza per a referir-se a situacions que són anteriors a unes altres que, alhora, són posteriors a una situació passada, com ocorre amb hauríem acabat en Ens va assegurar que quan arribàrem ja hauríem acabat el treball. Amb un valor modal, s'utilitza també en les apòdosis de les oracions condicionals irreals de passat, o en contextos en què té un valor equivalent, com hauria fet en Si m'ho hagués demanat, ho hauria fet o Jo també ho hauria fet, però ningú no em va avisar.
