Back to top
mediació policial mediació policial

03.Àmbits d'aplicació > 04.Mediació ciutadana, comunitària o social

  • ca  mediació policial, n f
  • es  mediación policial, n f
  • en  police mediation, n

03.Àmbits d'aplicació > 04.Mediació ciutadana, comunitària o social

Definición
Mediació que duen a terme els cossos i forces de seguretat públic per ajudar a resoldre situacions de conflicte en la convivència diària i evitar, així, que acabin en processos penals o administratius o que comportin la ruptura de relacions.
mediació postsentència mediació postsentència

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació postsentència, n f
  • ca  mediació postsentencial, n f sin. compl.
  • es  mediación postsentencia, n f
  • es  mediación postsentencial, n f
  • en  post-sentence mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme un cop s'ha dictat sentència ferma sobre el cas objecte de controvèrsia.

Nota

  • 1. En mediació civil pot haver-hi mediació postsentència per a pactar la millor manera d'aplicar la sentència o per a modificar-ne els termes.
  • 2. En mediació penal, si la mediació postsentència té efectes positius, el jutge que controla l'execució de la mesura ho pot tenir en compte.
  • 3. Des del punt de vista lingüístic, el prefix post- ('després de') tant pot utilitzar-se amb adjectius (postdental) com amb substantius (postpart, postcomunió). Per tant, les formes postsentència i postsentencial són adequades. Igualment, l'adjectiu sentencial, tot i que no es recull en el diccionari normatiu, és apropiat atès que està ben format mitjançant l'addició del sufix -al ('relatiu o pertanyent a') al substantiu sentència.

    D'altra banda, l'ús d'un substantiu com a complement d'un altre substantiu --en aquest cas, postsentència com a qualificador de mediació-- és habitual en terminologia (trastorn postvacances, depressió postpart).
mediació postsentencial mediació postsentencial

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació postsentència, n f
  • ca  mediació postsentencial, n f sin. compl.
  • es  mediación postsentencia, n f
  • es  mediación postsentencial, n f
  • en  post-sentence mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme un cop s'ha dictat sentència ferma sobre el cas objecte de controvèrsia.

Nota

  • 1. En mediació civil pot haver-hi mediació postsentència per a pactar la millor manera d'aplicar la sentència o per a modificar-ne els termes.
  • 2. En mediació penal, si la mediació postsentència té efectes positius, el jutge que controla l'execució de la mesura ho pot tenir en compte.
  • 3. Des del punt de vista lingüístic, el prefix post- ('després de') tant pot utilitzar-se amb adjectius (postdental) com amb substantius (postpart, postcomunió). Per tant, les formes postsentència i postsentencial són adequades. Igualment, l'adjectiu sentencial, tot i que no es recull en el diccionari normatiu, és apropiat atès que està ben format mitjançant l'addició del sufix -al ('relatiu o pertanyent a') al substantiu sentència.

    D'altra banda, l'ús d'un substantiu com a complement d'un altre substantiu --en aquest cas, postsentència com a qualificador de mediació-- és habitual en terminologia (trastorn postvacances, depressió postpart).
mediació presentència mediació presentència

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació presentència, n f
  • ca  mediació presentencial, n f
  • es  mediación presentencia, n f
  • es  mediación presentencial, n f
  • en  presentence mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme abans de dictar-se sentència ferma sobre el cas objecte de controvèrsia.

Nota

  • 1. En mediació civil, si s'arriba a acords en una mediació presentència, es passa d'un procés contenciós a un procés de mutu acord, o es redueix el nombre de temes que s'han de resoldre en el judici.
  • 2. En el cas de la jurisdicció de menors, si la mediació presentència té un resultat positiu, en funció de la gravetat dels fets pot suposar el sobreseïment de l'expedient, sense arribar a judici. En el cas de la jurisdicció d'adults, el resultat positiu de la mediació presentència es pot tenir en compte com un possible atenuant en el moment del judici.
mediació presentencial mediació presentencial

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació presentència, n f
  • ca  mediació presentencial, n f
  • es  mediación presentencia, n f
  • es  mediación presentencial, n f
  • en  presentence mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme abans de dictar-se sentència ferma sobre el cas objecte de controvèrsia.

Nota

  • 1. En mediació civil, si s'arriba a acords en una mediació presentència, es passa d'un procés contenciós a un procés de mutu acord, o es redueix el nombre de temes que s'han de resoldre en el judici.
  • 2. En el cas de la jurisdicció de menors, si la mediació presentència té un resultat positiu, en funció de la gravetat dels fets pot suposar el sobreseïment de l'expedient, sense arribar a judici. En el cas de la jurisdicció d'adults, el resultat positiu de la mediació presentència es pot tenir en compte com un possible atenuant en el moment del judici.
mediació preventiva mediació preventiva

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació preventiva, n f
  • es  mediación preventiva, n f
  • en  preventive mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme abans que es produeixi un conflicte o abans que arribi al seu punt àlgid, amb la finalitat d'evitar una escalada que posteriorment en dificulti la resolució.

Nota

  • Habitualment, la mediació preventiva es fa en organitzacions.
mediació privada mediació privada

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació privada, n f
  • es  mediación privada, n f
  • en  private mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme mitjançant mediadors que ofereixen els seus serveis com a professionals en lliure exercici a canvi d'una remuneració prèviament pactada amb les persones mediades.
mediació pública mediació pública

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

  • ca  mediació pública, n f
  • es  mediación pública, n f
  • en  public mediation, n

02.Procés de mediació > 02.Tipologia

Definición
Mediació que es duu a terme mitjançant mediadors adscrits a una institució de dret públic i d'acord amb el marc normatiu que estableixi aquesta institució.
mediació residencial mediació residencial

03.Àmbits d'aplicació > 04.Mediació ciutadana, comunitària o social

  • ca  mediació residencial, n f
  • es  mediación residencial, n f
  • en  residential mediation, n

03.Àmbits d'aplicació > 04.Mediació ciutadana, comunitària o social

Definición
Mediació que es duu a terme per a gestionar conflictes que es produeixen en l'habitatge, bé sigui com a conseqüència de la relació jurídica que pugui existir entre les parts amb motiu d'un arrendament, un desnonament o una execució hipotecària, bé sigui com a resultat de les relacions de convivència en un pis o una casa, en una comunitat de propietaris, en una residència d'estudiants o per a la gent gran, en un centre d'acollida, en un allotjament protegit o en un habitatge compartit.
mediació sanitària mediació sanitària

03.Àmbits d'aplicació > 11.Altres àmbits

  • ca  mediació en salut, n f
  • ca  mediació sanitària, n f sin. compl.
  • es  mediación en salud, n f
  • es  mediación sanitaria, n f
  • en  health mediation, n

03.Àmbits d'aplicació > 11.Altres àmbits

Definición
Mediació que es duu a terme per a gestionar conflictes sorgits entre els professionals de l'àmbit sociosanitari, els usuaris i l'Administració pública.