Back to top
  • ca  comunicació paraverbal, n f
  • ca  comunicació paralingüística, n f sin. compl.
  • es  comunicación paralingüística, n f
  • es  comunicación paraverbal, n f
  • en  paralinguistic communication, n
  • en  paraverbal communication, n

02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació

Definición
Conjunt dels elements no verbals relacionats amb la veu, els sons fisiològics i emocionals relacionats, i les pauses i els silencis, tots ells facilitadors de la compressió del missatge i de l'expressió d'emocions i d'actituds de la persona que parla.

Nota

  • Per exemple, són elements no verbals relacionats amb la veu la intensitat, el timbre, el volum i el to, i són sons fisiològics i emocionals relacionats el plor i el riure.
  • ca  comunicació paraverbal, n f
  • ca  comunicació paralingüística, n f sin. compl.
  • es  comunicación paralingüística, n f
  • es  comunicación paraverbal, n f
  • en  paralinguistic communication, n
  • en  paraverbal communication, n

02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació

Definición
Conjunt dels elements no verbals relacionats amb la veu, els sons fisiològics i emocionals relacionats, i les pauses i els silencis, tots ells facilitadors de la compressió del missatge i de l'expressió d'emocions i d'actituds de la persona que parla.

Nota

  • Per exemple, són elements no verbals relacionats amb la veu la intensitat, el timbre, el volum i el to, i són sons fisiològics i emocionals relacionats el plor i el riure.
  • ca  comunicació constructiva, n f
  • ca  comunicació positiva, n f sin. compl.
  • es  comunicación constructiva, n f
  • es  comunicación positiva, n f
  • en  positive communication, n

02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació

Definición
Comunicació respectuosa, oberta i transparent que afavoreix un procés negociador.
  • ca  comunicació verbal, n f
  • es  comunicación verbal, n f
  • en  verbal communication, n

02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació

Definición
Comunicació en què la informació es transmet per mitjà de la paraula.
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación, n f
  • en  conciliation, n

03.Àmbits d'aplicació > 07.Mediació penal

Definición
Acció de la persona infractora de reconèixer el mal que ha fet a la víctima, demanar-li disculpes i aquesta acceptar-les.
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación, n f
  • en  conciliation, n

04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR

Definición
Procediment de resolució alternativa de conflictes en el qual un tercer expert i neutral assisteix dues o més parts en la cerca d'una solució negociada al seu conflicte, oferint-los, si cal, propostes formals de solució.

Nota

  • La conciliació permet que les parts implicades en el conflicte mantinguin el ple control sobre les decisions que es prenen per mirar de resoldre'l, però amb l'orientació i l'ajuda d'un expert que aconsella solucions.
  • ca  conciliació extrajudicial, n f
  • es  conciliación extrajudicial, n f
  • en  extrajudicial conciliation, n

04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR

Definición
Conciliació que es duu a terme sense que hi hagi cap procediment judicial obert sobre la matèria objecte de controvèrsia.

Nota

  • La conciliació extrajudicial sol ser prèvia a la via judicial i, en algunes ocasions, n'és un requisit.
  • ca  conciliació judicial, n f
  • ca  conciliació intrajudicial, n f sin. compl.
  • es  conciliación intrajudicial, n f
  • es  conciliación judicial, n f
  • en  intrajudicial conciliation, n
  • en  judicial conciliation, n

04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR

Definición
Conciliació que, a petició de les parts mateixes o del jutge, es duu a terme en el si del procediment judicial que hi ha obert sobre la matèria objecte de controvèrsia, amb l'objectiu que les parts arribin a un acord abans que l'òrgan judicial emeti una decisió.
  • ca  conciliació judicial, n f
  • ca  conciliació intrajudicial, n f sin. compl.
  • es  conciliación intrajudicial, n f
  • es  conciliación judicial, n f
  • en  intrajudicial conciliation, n
  • en  judicial conciliation, n

04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR

Definición
Conciliació que, a petició de les parts mateixes o del jutge, es duu a terme en el si del procediment judicial que hi ha obert sobre la matèria objecte de controvèrsia, amb l'objectiu que les parts arribin a un acord abans que l'òrgan judicial emeti una decisió.
  • ca  conciliació laboral, n f
  • es  conciliación laboral, n f
  • en  labour conciliation, n

04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR

Definición
Conciliació que es duu a terme quan es produeixen situacions de conflicte entre un empleat i l'empresa en què treballa, per a intentar evitar que el motiu de controvèrsia s'hagi de resoldre en un judici.