Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cultura juvenil, n f
  • es  cultura juvenil, n f
  • fr  culture juvénile, n f
  • en  youth culture, n

Cultura i identitat

Definición
Cultura pròpia de col·lectius juvenils d'una mateixa generació com a resposta a les seves condicions de vida socials i materials, que s'expressa mitjançant la creació d'estils de vida distintius localitzats fonamentalment en l'àmbit del lleure i en els espais intersticials de la vida institucional.

Nota

  • 1. El sociòleg funcionalista nord-americà Talcot Parsons fou el primer a emprar el terme cultura juvenil als anys quaranta del segle XX en constatar que els joves estaven creant un ordre social diferenciat dels adults.
  • 2. Les cultures juvenils es configuren històricament en els països occidentals sobretot durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, a mesura que s'allarga l'etapa juvenil.
  • 3. La cultura juvenil incorpora uns trets específics com ara un llenguatge propi (argot), una manera pròpia de relacionar-se, uns valors i una visió del món, uns gustos culturals (musicals, artístics, literaris, audiovisuals), i una forma de vestir o un llenguatge corporal distintiu (moda, accessoris, pentinats, tatuatges).
  • ca  cultura majoritària, n f
  • es  cultura mayoritaria, n f
  • en  mainstream culture, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definición
Cultura difosa a través dels mitjans de comunicació social o de la indústria cinematogràfica destinada a un públic molt ampli i adoptada per un públic molt ampli.

Nota

  • Vegeu també contracultura i subcultura.
  • ca  cultura marginal, n f
  • es  cultura marginal, n f
  • en  marginal culture, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definición
Cultura pròpia de grups que ocupen posicions marginals en la societat.

Nota

  • Vegeu també subcultura.
  • ca  cultura popular, n f
  • es  cultura popular, n f
  • en  folk culture, n
  • en  popular culture, n

Cultura i identitat > Folklore i cultura popular

Definición
Cultura creada per les classes populars, que participen en els actes i celebracions com a actors i com a espectadors, que es basa en la memòria col·lectiva i en la transmissió oral en l'àmbit de la família i la comunitat, connecta amb les formes de vida de la gent i se celebra a l'espai públic.

Nota

  • 1. Segons el filòsof rus Mikhaïl Bakhtín, al seu llibre La cultura popular a l'Edat Mitjana i el Renaixement (1965), la cultura popular va ser creada pel poble no il·lustrat a l'època medieval i de forma autònoma (fora de la cort, a l'exterior dels murs dels monestirs i de les universitats), sense la tutela de les elits il·lustrades.
  • 2. Segons el pensador marxista italià Antonio Gramsci, la cultura popular és la cultura de les classes subalternes del món rural i del món urbà.
  • 3. Als Estats Units es considera cultura popular (en anglès, popular culture) la que s'expressa mitjançant el cinema, la ràdio i la televisió, en canvi en l'àmbit europeu es defineix la cultura popular a partir de les manifestacions de caràcter tradicional o folklòric (en anglès, folk culture). No és possible, però, parlar de cultura popular actual sense considerar els mitjans de comunicació de massa.
  • ca  culturalisme, n m
  • ca  cultura i personalitat, n f sin. compl.
  • es  cultura y personalidad, n f
  • es  culturalismo, n m
  • en  culturalism, n
  • en  culture and personality, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions culturals

Definición
Corrent de l'antropologia nord-americana que considera que cada cultura modela una personalitat individual típica, una estructura psicològica, i un comportament, idees i mentalitat particulars.

Nota

  • Alguns dels estudiosos més destacats del culturalisme són Margaret Mead, Ruth Benedict o Abram Kardiner.
  • ca  currículum, n m
  • es  currículo, n m
  • es  currículum, n m
  • fr  curriculum, n m
  • fr  programme d'études, n m
  • fr  programme scolaire, n m
  • en  curriculum, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Definició de les línies generals d'un procés educatiu considerant els destinataris, els objectius, els continguts culturals, les competències que s'han de desenvolupar, l'organització de les activitats educatives, els mètodes d'aprenentatge i els criteris d'avaluació.

Nota

  • Cada administració educativa concreta el currículum en un pla d'estudis que es renova cada cert nombre d'anys.
  • ca  currículum, n m
  • es  currículo, n m
  • es  currículum vitae, n m
  • en  curriculum vitae, n
  • en  resume, n

Socialització > Aprenentatge i formació personal

Definición
Document que resumeix les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'un candidat a un lloc de treball.
  • ca  currículum explícit, n m
  • es  currículo explícito, n m
  • fr  curriculum explicite, n m
  • en  explicit curriculum, n
  • en  overt curriculum, n
  • en  written curriculum, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors que els professors transmeten als alumnes de manera explícita.
  • ca  currículum ocult, n m
  • es  currículo oculto, n m
  • fr  curriculum caché, n m
  • fr  curriculum latent, n m
  • en  covert curriculum, n
  • en  hidden curriculum, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definición
Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors que el sistema educatiu, tant el professorat, com l'arquitectura, l'espai físic o les opcions educatives que s'ofereixen, transmet als alumnes de manera implícita, sobretot a través de les relacions personals i en la vida quotidiana de l'aula.