Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
  • ca  cosmopolitisme, n m
  • es  cosmopolitismo, n m
  • fr  cosmopolitisme, n m
  • en  cosmopolitanism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definición
Ideologia que propugna l'existència radical d'una única comunitat humana més enllà de les diferències culturals i ètniques, mitjançant la creació d'uns referents mundials comuns.
  • ca  cosmovisió, n f
  • ca  concepció del món, n f sin. compl.
  • es  cosmovisión, n f
  • en  world-view, n
  • en  worldview, n
  • de  Weltanschauung, n f

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió > Creences de sentit comú

Definición
Conjunt de significats de referència, coherent internament, sobre el món i el lloc que hi ocupa l'ésser humà, a partir del qual l'experiència subjectiva és ordenada i interpretada, que varia en cada època i en cada cultura.

Nota

  • Etimològicament, el terme cosmovisió és un calc del terme alemany Weltanschauung (de Welt, 'món' i anschauen, 'observar').
  • ca  cost, n m
  • es  coste, n m
  • fr  coût, n m
  • en  cost, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definición
Valor dels recursos emprats en l'exercici d'un activitat econòmica destinada a la producció o la distribució d'un bé o un servei.

Nota

  • Una manera habitual de classificar els costos és fent la distinció entre cost fix, que es manté constant independentment de la quantitat produïda o distribuïda, i cost variable, que varia amb el nivell de producció o de distribució.
  • ca  cost d'oportunitat, n m
  • es  coste de oportunidad, n m
  • en  alternative cost, n
  • en  opportunity cost, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

Definición
Valor de la millor alternativa possible a què es renuncia quan es decideix dedicar recursos a una activitat.

Nota

  • El cost d'oportunitat és un concepte utilitzat de manera habitual en la valoració de decisions d'inversió entre opcions alternatives.
  • ca  cost de la vida, n m
  • es  coste de la vida, n m
  • fr  coût de la vie, n m
  • en  cost of living, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definición
Conjunt de despeses en béns i serveis necessàries per a mantenir un nivell de vida i benestar determinat.

Nota

  • L'indicador més habitual per a mesurar quantitativament la variació del cost de la vida és l'índex de preus de consum.
  • ca  cost social, n m
  • es  coste social, n m
  • fr  coût social, n m
  • en  social cost, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definición
Conjunt de costos que es deriven del desenvolupament d'una activitat econòmica, inclosos els costos privats que assumeix l'empresari i la disminució en el nivell de benestar associada a efectes externs negatius en el procés de producció.

Nota

  • Quan un procés productiu genera externalitats negatives, com ara contaminació, els costos socials de l'activitat econòmica són superiors als costos privats suportats per l'empresa, cosa que genera una fallada del mercat.
  • ca  costum, n m
  • es  costumbre, n m
  • fr  coutume, n f
  • en  custom, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definición
Manera de fer, establerta per un llarg ús, acceptada o consentida per la major part d'una comunitat.
  • ca  creativitat, n f
  • es  creatividad, n f
  • en  creativity, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Cultura i identitat > Art i creació

Definición
Capacitat per a trobar la solució òptima a un problema per mitjà de la combinació d'elements, coneixements i tècniques de forma nova i imaginativa.
  • ca  credencialisme, n m
  • es  credencialismo, n m
  • en  credentialism, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definición
Tendència de les societats modernes a assignar posicions, especialment llocs de treball, a partir de les qualificacions o titulacions educatives.

Nota

  • El credencialisme comporta l'aplicació d'un criteri meritocràtic que teòricament permet seleccionar les persones més qualificades; tanmateix, les habilitats que demana l'exercici d'una professió concreta no sempre estan garantides pels continguts d'una formació acadèmica determinada o per unes condicions personals del candidat, les quals sovint estan lligades al bagatge familiar i les oportunitats educatives a què ha pogut accedir.
  • ca  creença, n f
  • es  creencia, n f
  • en  belief, n

Religió > Religió i religiositat

Definición
Idea, proposició o principi, no verificat o no verificable, que s'accepta com a veritat.