pica
pica
- ca pica, n f
- es pica
- en endpin
- en spike
Definición
Peça, generalment metàl·lica i en forma de punxa, que permet recolzar el violoncel o el contrabaix en terra.
picar
picar
- ca picar, v tr
- es picar
- en play staccato, to
Definición
Fer sonar (una nota) d'una manera molt marcada i curta, deslligada de la següent.
picat
picat
- ca picat, n m
- es picado
- en serie staccato notes
Definición
Sèrie de notes picades.
piccolo [it]
piccolo [it]
- ca flautí, n m
- ca octaví, n m sin. compl.
- ca piccolo [it], n m sin. compl.
- es flautín
- es octavín
- es piccolo
- en octavin
- en piccolo
Definición
Instrument musical de vent idèntic a la flauta, però de dimensions més reduïdes i que sona una octava més alt.
pifre
pifre
- ca pifre, n m
- es pífano
- en fife
Definición
Varietat de flautí, de sonoritat molt aguda.
pifre
pifre
- ca pifre, n m
- es pífano
- en piffero
Definición
Varietat de cornamusa italiana.
pinçar
pinçar
- ca pinçar, v tr
- es puntear
- en pluck, to
Definición
En alguns instruments de corda, com ara l'arpa o la guitarra, produir el so amb els dits o amb un plectre, estirant-les i soltant-les a continuació.
pinçar
pinçar
- ca pinçar, v tr
- es pulsar
- en pluck, to
Definición
Afinar (un piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits.
pinyol
pinyol
- ca do de pit, n m
- ca pinyol, n m sin. compl.
- es do de pecho
- en high C
Definición
Nota més aguda del repertori estàndard per a tenor, corresponent al do4, executada amb veu de pit.
pistó
pistó
- ca pistó, n m
- es pistón
- en key
Definición
En els instruments de vent de metall, peça mòbil per mitjà de la qual es pot allargar o acurtar la longitud del tub sonor per a obtindre l'emissió de totes les notes cromàtiques.
