Vocabulari de la música

Del fonògraf o que hi té relació.

De la gravació i de la reproducció del so per mitjans mecànics i electrònics, o que hi té relació.

Representació de l'altura del so per mitjà de moviments que es fan amb la mà o amb el cos, utilitzada en diversos mètodes d'ensenyança musical.

En els instruments de corda fregada o pinçada, part inferior de la caixa de ressonància oposada a la taula harmònica i a la part de l'instrument des d'on s'accionen les cordes, amb una funció més estructural que sonora.

Cadascun dels forats situats en els extrems del tub d'alguns instruments de vent que no es tapen amb els dits i que servixen per a millorar-ne el so o l'afinació.

Estructura o esquema que presenta una obra musical.

Estructura musical organitzada en dos parts.

Forma en què un mateix material temàtic dona coherència als diversos moviments de l'obra.

Obra constituïda per fragments o parts que l'intèrpret pot ordenar de maneres diferents.

Estructura musical que s'organitza en una exposició, un desenrotllament i una reexposició, encara que també admet una introducció i una coda.