reglament
reglament
Termes generals
- ca reglament, n m
- es reglamento
- fr règlement
- en regulation
- en rule-book
- en rules
Termes generals
Definición
Conjunt ordenat de regles dictades per la federació corresponent que regeixen la pràctica d'un esport determinat.
reglament tècnic
reglament tècnic
Termes generals
- ca reglament tècnic, n m
- es reglamento técnico
- fr règlement technique
- en technical regulation
- en technical rule
Termes generals
Definición
Part del reglament d'un esport determinat relativa estrictament a les accions dels esportistes i a les especificacions del material.
reglamentari -ària
reglamentari -ària
Termes generals
- ca reglamentari -ària, adj
- ca legal, adj sin. compl.
- es legal
- es reglamentario
- fr réglementaire
- fr régulier
- en legal
- en regulative
Termes generals
Definición
Que s'ajusta a les normes establertes pel reglament d'un esport determinat.
reglatge
reglatge
Esports nàutics
- ca reglatge, n m
- es reglaje
- fr réglage
- en adjustment
Esports nàutics
Definición
Operació consistent a regular i adaptar els elements d'una embarcació o un vehicle autopropulsat a les condicions específiques d'una competició.
regle
regle
Esports de combat
- ca regle, n m
- es regla
- fr règle
- en ruler
Esports de combat
Definición
Instrument de forma rectangular proveït d'una pinça a la part superior, graduat en mil·límetres i de 20 a 30 cm de llargada, que serveix per assegurar l'adequació al reglament de l'amplada de les mànigues i els camals d'un quimono.
regleta
regleta
Tir amb arc
- ca regleta, n f
- es regleta
- fr réglette
- en sight bar
Tir amb arc
Definición
Barreta sovint graduada fixada perpendicularment a l'extensió, que serveix de suport al visor.
regleta de fistmele
regleta de fistmele
Tir amb arc
- ca regleta de fistmele, n f
- es regla de fistmele
- fr équerre de contrôle
- en bow square
Tir amb arc
Definición
Regle de mesura de la posició del localitzador de culatí d'un arc, la distància de muntat i les distàncies de canya, que s'utilitza per a assegurar la correcció de la disposició de l'arc en muntar-lo o ajustar-lo.
regna
regna
Hípica
- ca regna, n f
- es rienda
- fr rêne
- en draw rein
- en rein
Hípica
Definición
Cadascuna de les dues corretges d'una brida que serveixen per a governar el cavall.
Nota
- En una brida doble, són regnes la regna de filet i la regna de mos.
regna de filet
regna de filet
Hípica
- ca regna de filet, n f
- es rienda del filete
- fr rêne de filet
- en snaffle rein
Hípica
Definición
Regna d'una brida doble que parteix del filet.
regna de mos
regna de mos
Hípica
- ca regna de mos, n f
- es rienda del bocado
- fr rêne de bride
- en curb rein
Hípica
Definición
Regna d'una brida doble que parteix del mos.
