Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari d'enginyeria civil

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  col·lector inercial, n m
  • ca  separador inercial, n m sin. compl.
  • es  colector inercial
  • es  separador inercial
  • en  centrifugal collector

Enginyeria sanitària i ambiental

Definición
Aparell col·lector de partícules d'emissions gasoses mitjançant la força centrífuga.

Un exemple molt conegut de col·lectors inercials són els ^ciclons^.
  • ca  col·luvió, n m
  • es  coluvión
  • en  colluvium

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Acumulació de sediments en un vessant que han estat arrossegats per ^esllavissaments^ i per l'aigua d'escolament superficial.

Els col·luvions es caracteritzen pel fet de ser ^sòls ben gradats^ i, amb l'excepció de les tarteres, presenten clasts cantelluts i són molt deformables.
  • ca  columnes de grava, n f pl
  • es  columnas de grava
  • en  gravel columns
  • en  stone columns

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Procediment de ^millora del terreny^ que consisteix a fer-hi pous verticals de gran diàmetre i reomplir-los de grava per facilitar-ne el drenatge i la consolidació.
  • ca  colzada, n f
  • es  garrote
  • en  kink

Enginyeria del transport

Definición
Deformació lateral de la via produïda generalment per la dilatació dels carrils deguda a increments de temperatura i a esforços longitudinals, que provoquen inestabilitat a la flexió de la via.
  • ca  combustió, n f
  • es  combustión
  • en  combustion

Enginyeria sanitària i ambiental

Definición
Procés d'oxidació total de la matèria carbonosa d'un residu sòlid.

L'energia química continguda en el residu es converteix íntegrament en calor.
  • ca  compactació, n f
  • es  compactación
  • en  compaction

Enginyeria de la construcció

Definición
Procés de densificació instantani d'un material obtingut per un acostament de les seves partícules i una disminució consegüent dels buits d'aire existents en el seu ^esquelet mineral^, sense pèrdua d'humitat, provocat per l'aplicació d'una energia de compactació.

Nota

  • Els sòls es poden compactar: a) per pressió estàtica, mitjançant màquines automotrius llastades, amb una certa premsió del sòl o sense; b) per impacte d'una massa que cau sobre la superfície a compactar; c) per vibració, que produeix una força dinàmica superior a la força estàtica deguda al pes propi de la compactadora. La compactació és el mètode més emprat per a l'afermament de subbases i bases de carreteres, de ferrocarrils i de pistes d'aterratge i per als fonaments d'obres de fàbrica. En uns terrenys determinats, i poc sovint, és substituïda per uns altres mètodes, com ara la consolidació per inundació. El grau de compactació necessari, determinat per l'assaig Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, ja que a un augment d'humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim, un reblaniment del terreny que en facilita la compactació; però, passat aquell límit, l'aigua que ocupa els porus, en ser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat. Per a no sobrepassar el valor òptim indicat es construeixen obres de desguàs i, si cal, se n'arrenquen les capes superiors, xopes de pluja, amb un buldòzer i, generalment, se substitueixen per capes seques. La compactació de les terres sobreposades s'efectua alternant l'estesa de les capes, de 7 a 30 cm, i l'afermament.
  • ca  compactació, n f
  • es  compactación
  • en  compaction

Enginyeria de la construcció

Definición
Operació orientada a expulsar l'aire que conté el formigó fresc per a garantir el reompliment adequat de tots els espais limitats per l'encofrat i produir un material adequadament massís i continu.

Nota

  • En les construccions dutes a terme in situ, el més habitual és fer una ^vibració^. En el cas dels tubs prefabricats és possible emprar altres tècniques, com ara la centrifugació o el premsatge.
  • ca  compactadora, n f
  • es  compactador
  • en  compactor

Enginyeria de la construcció

Definición
Màquina destinada a dur a terme una ^compactació^.
  • ca  compactadora de corrons, n f
  • es  compactador de rodillo

Enginyeria de la construcció

Definición
Compactadora que té un tambor metàl·lic per a fer el planxament i la compactació d'una tongada de terres o bé d'una capa de mescla bituminosa.

S'utilitza habitualment per al planxament i tancament de la capa de rodolament en carreteres. També es pot utilitzar per a compactar terrenys granulars, tot i que és més habitual fer servir les compactadores amb tambor vibratori.
  • ca  compactadora de pneumàtics, n f
  • es  comptactador de neumáticos
  • en  pneumatic compactor

Enginyeria de la construcció

Definición
Compactadora que utilitza un conjunt de pneumàtics per a dur a terme la compactació d'una tongada de terres o bé d'una capa de mescla bituminosa.

La compactació es produeix per l'efecte de ^pastat^ que proporcionen els pneumàtics i no pas per impacte, com en el cas d'altres tipus de compactadores. Habitualment disposa de quatre pneumàtics al davant i de tres al darrere i s'utilitza per a aconseguir un efecte de compactació superficial de capes de mescla bituminosa de carreteres.