trastorn per dolor
trastorn per dolor
- ca trastorn per dolor, n m
- es trastorno por dolor, n m
- fr trouble douloureux, n m
- en pain disorder, n
- de Schmerzstörung, n f
Definición
Trastorn somatomorf caracteritzat per un dolor localitzat en una o més zones de l'organisme, sense cap base orgànica que el justifiqui, que provoca un malestar clínic significatiu o un deteriorament social o laboral de l'individu.
trastorn per estrès agut
trastorn per estrès agut
- ca trastorn per estrès agut, n m
- es trastorno por estrés agudo, n m
- fr état de stress aigu, n m
- en acute stress disorder, n
- de akute Belastungsstörung, n f
Definición
Trastorn d'ansietat que es presenta en el mes següent d'haver estat exposat a un factor d'estrès extremament traumàtic, caracteritzat per símptomes dissociatius o d'ansietat diversos.
trastorn per estrès posttraumàtic
trastorn per estrès posttraumàtic
- ca trastorn per estrès posttraumàtic, n m
- es trastorno por estrés postraumático, n m
- fr état de stress post-traumatique, n m
- en post-traumatic stress disorder, n
- de posttraumatische Belastungsstörung, n f
Definición
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la reexperimentació angoixosa d'un fet d'alta intensitat emocional viscut per l'individu.
trastorn per ruminació
trastorn per ruminació
- ca trastorn per ruminació, n m
- es trastorno por rumiación, n m
- fr trouble de la rumination, n m
- en rumination disorder, n
- de Ruminationsstörung, n f
Definición
Trastorn de la ingestió i la conducta alimentària en la infància caracteritzat per la regurgitació del menjar fins a la cavitat bucal per tornar-lo a mastegar i engolir.
trastorn per trànsit dissociatiu
trastorn per trànsit dissociatiu
- ca trastorn per trànsit dissociatiu, n m
- es trastorno por trance disociativo, n m
- en dissociative trance disorder, n
- de dissoziative Trancestörung, n f
Definición
Trastorn caracteritzat per un estat de trànsit involuntari no acceptat per la cultura de l'individu.
Nota
- El trastorn per trànsit dissociatiu no s'ha d'aplicar a individus que entren en estat de trànsit de manera voluntària i sense patiment en el context de pràctiques religioses i culturals àmpliament acceptades pel grup cultural de l'individu.
trastorn per ús de substàncies
trastorn per ús de substàncies
- ca trastorn per ús de substàncies, n m
- ca TUS, n m sigla
- es trastorno por consumo de sustancias, n m
- es TUS, n m sigla
- fr trouble lié à l'usage de substances, n m
- fr trouble lié à l'utilisation de substances, n m
- fr TLU, n m sigla
- fr TUS, n m sigla
- en substance use disorder, n
- en SUD, n sigla
- de Substanzgebrauchsstörung, n f
- de SGS, n f sigla
Definición
Patró de comportament patològic relacionat amb el consum habitual, generalment abusiu, de drogues o fàrmacs, que provoca un deteriorament o un malestar clínicament significatiu i comporta un cert grau d'addicció, problemes socials i problemes de salut mental i física.
Nota
- 1. El trastorn per ús de substàncies provoca canvis en el comportament (com ara canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, hiperactivitat o pèrdua de motivació), canvis físics (com ara tremolors, parla inarticulada, pèrdua o increment de pes, o mida anormal de les pupil·les) i canvis socials (com ara canvis en el cercle d'amistats o d'activitats de lleure, problemes legals o problemes econòmics).
- 2. Els trastorns per ús de substàncies acostumen a estar causats pel consum d'alcohol, cafeïna, nicotina, cànnabis, al·lucinògens, ansiolítics, sedants, inhalants, opiacis, estimulants i dissolvents, entre d'altres substàncies.
trastorn postcommocional
trastorn postcommocional
- ca trastorn postcommocional, n m
- es trastorno postconmocional, n m
- fr syndrome postcommotionnel, n m
- en postconcussional disorder, n
- de postkommotionelle Störung, n f
Definición
Trastorn caracteritzat per un conjunt de dèficits cognitius i símptomes neurològics i comportamentals que apareixen després d'un traumatisme cranioencefàlic tancat d'una gravetat suficient per a produir una commoció cerebral important.
trastorn primari del son
trastorn primari del son
- ca trastorn primari del son, n m
- es trastorno primario del sueño, n m
- fr trouble primaire du sommeil, n m
- en primary sleep disorder, n
- de primäre Schlafstörung, n f
Definición
Trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies.
trastorn psicòtic
trastorn psicòtic
- ca trastorn psicòtic, n m
- ca psicosi, n f sin. compl.
- es psicosis, n f
- es sicosis, n f
- es trastorno psicótico, n m
- es trastorno sicótico, n m
- fr psychose, n f
- fr trouble psychotique, n m
- en psychosis, n
- en psychotic disorder, n
- de Psychose, n f
- de psychotische Störung, n f
Definición
Trastorn greu caracteritzat per la pèrdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganització de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l'estat d'ànim i la presència de deliris i al·lucinacions.
trastorn psicòtic breu
trastorn psicòtic breu
- ca psicosi reactiva breu, n f
- ca trastorn psicòtic breu, n m
- es psicosis reactiva breve, n f
- es trastorno psicótico breve, n m
- fr psychose réactionnelle brève, n f
- fr trouble psychotique bref, n m
- en brief psychotic disorder, n
- en brief reactive psychosis, n
- de akute vorübergehende psychotische Störung, n f
- de kurze psychotische Störung, n f
Definición
Trastorn psicòtic agut desencadenat per un o més factors d'estrès.
Nota
- El trastorn psicòtic breu acostuma a tenir un desencadenant i un millor pronòstic que altres trastorns psicòtics.
