Back to top
  • ca  banda, n f
  • es  banda, n f

Música

Definición
Conjunt instrumental de vent i de percussió, de vegades amb la incorporació del contrabaix.
  • ca  banda buida, n f
  • es  banda vacía, n f
  • en  empty band, n

Electrònica

Definición
Banda permesa en què, a una temperatura de 0°K, cap nivell d'energia no està ocupat per electrons.
  • ca  banda de pluja, n f
  • es  banda de lluvia
  • fr  bande de pluie
  • fr  bande pluvieuse
  • en  rainband

Física > Meteorologia

Definición
Estructura completa de núvols i precipitacions, associada a una regió de pluja, de forma allargada i amb una orientació determinada.
  • ca  banda de rodolament, n f
  • ca  banda de rodament, n f den. desest.
  • es  banda de rodadura
  • fr  bande de roulement
  • it  battistrada
  • en  tire tread
  • en  tread

Transports > Transport per carretera > Components d'automoció

Definición
Superfície de contacte de la roda d'un vehicle amb la superfície sobre la qual es mou.
  • ca  banda de rodolament, n f
  • ca  banda de rodament, n f den. desest.
  • es  banda de rodadura
  • fr  bande de roulement
  • it  battistrada
  • en  tire tread
  • en  tread

Transports > Transport per carretera > Components d'automoció

Definición
Superfície de contacte de la roda d'un vehicle amb la superfície sobre la qual es mou.
  • ca  banda de tambors d'acer, n f
  • es  banda de acero
  • fr  groupe de tambours métalliques
  • fr  orchestre de bidons
  • fr  orchestre de fer
  • en  steel band
  • en  steel orchestra

Música

Definición
Conjunt de músics de d'intruments de percussió típica de Trinitat i Tobago que toquen uns tambors fabricats a partir de barrils de petroli retallats amb formes diferents per a produir sons diversos.
  • ca  banda de volatilitat, n f
  • es  banda de volatilidad, n f
  • en  volatility band, n

Economia > Finances > Mercats financers

Definición
Franja que representa gràficament el grau de variabilitat de la cotització d'un títol en el mercat davant les fluctuacions de la taxa d'interès.
  • ca  banda parcialment ocupada, n f
  • es  banda parcialmente ocupada, n f
  • en  partially occupied band, n

Electrònica

Definición
Banda d'energia en què cap dels nivells no està ocupat per dos electrons d'spins oposats.
  • ca  banda plena, n f
  • es  banda llena, n f
  • en  filled band, n

Electrònica

Definición
Banda permesa en què, a una temperatura de 0°K, tots els nivells d'energia estan ocupats per electrons.
  • ca  bandatge de Giemsa, n m
  • ca  bandatge G, n m
  • es  bandeo de Giemsa, n m
  • es  bandeo G, n m
  • fr  Giemsa par dénaturation enzymatique par trypsine, n f
  • fr  technique de marquage des bandes G, n f
  • en  G-banding, n
  • en  Giemsa banding, n
  • en  GTG banding, n
  • de  G-Banding, n n
  • de  Giemsa-Banding, n n

Ciències de la vida > Genètica

Definición
Tècnica de bandatge cromosòmic que es basa en el tractament amb tripsina i la tinció posterior amb el colorant de Giemsa.