Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  osteòfit, n m
  • es  osteofito, n m
  • en  osteophyte

Fisioteràpia

Definición
Proliferació d'os esponjós, recoberta de fibrocartílag o periosti fibrós, que es forma a les vores d'una articulació afectada d'artrosi.
  • ca  osteogènesi imperfecta, n f
  • ca  malàcia mieloplàstica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Durante, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Lobstein, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Lobstein-Porak-Durante, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la fragilitat òssia, n f sin. compl.
  • es  osteogénesis imperfecta, n f
  • es  enfermedad de Porak y Durante, n f sin. compl.
  • es  osteopsatirosis, n f sin. compl.
  • es  OI, n f sigla
  • fr  ostéogenèse imparfaite, n f
  • fr  maladie de Lobstein, n f sin. compl.
  • fr  maladie de Porak et Durante, n f sin. compl.
  • fr  maladie des os de verre, n f sin. compl.
  • fr  ostéopsathyrose, n f sin. compl.
  • fr  OI, n f sigla
  • en  osteogenesis imperfecta, n
  • en  brittle bone disease, n sin. compl.
  • en  glass bone disease, n sin. compl.
  • en  Lobstein disease, n sin. compl.
  • en  osteopsathyrosis, n sin. compl.
  • en  Porak and Durante disease, n sin. compl.
  • en  OI, n sigla
  • cod  666

Malalties minoritàries

  • ca  raquitisme, n m
  • ca  mal anglès, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Glisson, n f sin. compl.
  • ca  osteolimfatisme, n m sin. compl.
  • es  enfermedad de Glisson, n f
  • es  raquitismo, n m
  • en  Glisson's disease
  • en  rickets

Fisioteràpia

Definición
Malaltia dels ossos en període de creixement causada per una alteració del metabolisme del calci i del fòsfor, caracteritzada per una mineralització defectuosa de la matriu orgànica òssia.

Nota

  • 1. El raquitisme es presenta entre els 3 i els 18 mesos d'edat i rarament després dels 2 anys.
  • 2. El raquitisme és més aparent en els cartílags de creixement, atès que són els llocs de més activitat osteogenètica.
  • 3. La causa principal del raquitisme és una exposició deficient a la llum solar, la qual cosa comporta una avitaminosi D. La segona causa és la disminució del fosfat disponible per a la mineralització de l'os (raquitisme vitaminoresistent). Altres causes serien les alteracions dietètiques i la malabsorció intestinal.
  • 4. El terme osteomalàcia fa referència a la mateixa malaltia en l'adult amb afectació de tot l'esquelet i trastorns patològics que necessiten un període de temps més llarg per a manifestar-se.
  • ca  osteoma, n m
  • es  osteoma, n m
  • fr  ostéome, n m
  • en  osteoma, n

Càncer

Definición
Tumor benigne format per teixit ossi normal, però molt dens, derivat del periosti.

Nota

  • L'osteoma es presenta sobretot en ossos del crani i de la cara (si frontal, si etmoidal, maxil·lars i taules externa i interna dels ossos del crani).
  • ca  osteoma coroidal, n m
  • es  osteoma coroideo, n m
  • fr  ostéome choroïdien, n f
  • en  choroidal osteoma, n
  • cod  674965

Malalties minoritàries

  • ca  osteomalàcia, n f
  • ca  malaltia de Miller, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Miller, n f
  • es  osteomalacia, n f
  • en  Miller disease
  • en  osteomalacia

Fisioteràpia

Definición
Osteopatia metabòlica de causes molt diverses, caracteritzada per una mineralització deficient de la matriu orgànica de l'os originada per la substitució, per mitjà de cicles successius de remodelament, del teixit ossi normalment mineralitzat per teixit osteoide, el qual no es mineralitza o ho fa de manera incompleta.

Nota

  • 1. Es distingeixen diferents grups d'osteomalàcies: un grup dependent d'alteracions del metabolisme de la vitamina D, un grup dependent d'un dèficit o d'una pèrdua excessiva de fòsfor, i un petit grup que és independent de qualsevol trastorn metabòlic de la vitamina D o del fòsfor.
  • 2. L'osteomalàcia es caracteritza clínicament per dolors ossis, especialment del raquis lumbar, debilitat muscular i, ulteriorment, deformacions esquelètiques i fractures patològiques. Radiològicament s'observen una disminució difusa de la densitat òssia, vèrtebres bicòncaves, vèrtebres de tascó i pseudofractures de Looser-Milkman.
  • ca  osteomalàcia oncogènica, n f
  • ca  hipofosfatèmia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • ca  osteomalàcia induïda per tumor (producció tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • es  osteomalacia oncogénica, n f
  • es  hipofosfatemia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • es  osteomalacia inducida por tumor (producción tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • fr  ostéomalacie oncogénique, n f
  • fr  ostéomalacie hypophosphatémique oncogénique, n f sin. compl.
  • en  oncogenic osteomalacia, n
  • en  oncogenic hypophosphatemic osteomalacia, n sin. compl.
  • en  tumor-induced osteomalacia, n sin. compl.
  • en  TIO, n sigla
  • cod  352540

Malalties minoritàries

  • ca  osteomalàcia oncogènica, n f
  • ca  hipofosfatèmia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • ca  osteomalàcia induïda per tumor (producció tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • es  osteomalacia oncogénica, n f
  • es  hipofosfatemia adquirida de causa tumoral, n f sin. compl.
  • es  osteomalacia inducida por tumor (producción tumoral de FGF23), n f sin. compl.
  • fr  ostéomalacie oncogénique, n f
  • fr  ostéomalacie hypophosphatémique oncogénique, n f sin. compl.
  • en  oncogenic osteomalacia, n
  • en  oncogenic hypophosphatemic osteomalacia, n sin. compl.
  • en  tumor-induced osteomalacia, n sin. compl.
  • en  TIO, n sigla
  • cod  352540

Malalties minoritàries

  • ca  osteomielitis, n f
  • es  osteomielitis, n f
  • en  osteomyelitis

Fisioteràpia

Definición
Infecció aguda o crònica de la medul·la òssia i del teixit ossi cortical contigu, generalment d'origen bacterià.

Nota

  • Des del punt de vista patogènic es distingeixen tres tipus d'osteomielitis: primària, per inoculació directa (fractura oberta o infecció operatòria); per continuïtat, a partir de lesions de les parts toves adjacents (panadís ossi, osteïtis de les úlceres de les cames, osteomielitis cranial per sinusitis, etc.); i hematogènica o metastàtica, a partir d'un focus sèptic distant. L'agent etiològic més freqüent és l'Staphylococcus aureus, especialment en l'osteomielitis hematogènica. La infecció de biomaterials i implants metàl·lics s'associa comunament amb Staphylococcus epidermidis. Els bacils gramnegatius (colibacils, salmonel·les, pseudomones, etc.) constitueixen actualment la segona causa d'infecció òssia, especialment en osteomielitis postquirúrgiques, d'evolució crònica i d'origen nosocomial. La Pseudomonas aeruginosa o diverses espècies de Serratia són freqüents en les infeccions en heroïnòmans. Les osteomielitis cròniques són sovint polimicrobianes. Altres agents etiològics són Streptococcus pyogenes, S. pneumoniae, Haemophylus influenzae, fongs i micobacteris.
  • ca  osteomielitis crònica multifocal recurrent, n f
  • ca  CRMO, n f sigla
  • es  osteomielitis crónica multifocal recurrente, n f
  • es  osteomielitis crónica no bacteriana, n f
  • es  CNO, n f sigla
  • es  CRMO, n f sigla
  • fr  ostéomyélite multifocale chronique récurrente, n f
  • fr  CRMO, n f sigla
  • en  chronic recurrent multifocal osteomyelitis, n
  • en  CRMO, n sigla
  • cod  324964

Malalties minoritàries

Nota

  • La sigla CRMO correspon a l'equivalent anglès chronic recurrent multifocal osteomyelitis ('osteomielitis crònica multifocal recurrent').