orella externa
orella externa
Otorrinolaringologia
- ca orella externa, n f
- es oído externo
- en external ear
- en outer ear
- TA auris externa
Otorrinolaringologia
Definición
Part de l'orella constituïda pel pavelló de l'orella i el conducte auditiu extern, que té per funció recollir les ones sonores i transmetre-les a l'orella mitjana i protegir les estructures internes.
orella interna
orella interna
Anatomia humana
- ca orella interna, n f
- es oído interno
- en internal ear
- TA auris interna
Anatomia humana
orella interna
orella interna
Otorrinolaringologia
- ca orella interna, n f
- es oído interno
- en inner ear
- en internal ear
- TA auris interna
Otorrinolaringologia
Definición
Part de l'orella constituïda pel laberint, que té per funció codificar el so i donar informació sobre l'equilibri als centres vestibulars.
orella mitjana
orella mitjana
Anatomia humana
- ca orella mitjana, n f
- es oído medio
- en middle ear
- TA auris media
Anatomia humana
orella mitjana
orella mitjana
Otorrinolaringologia
- ca orella mitjana, n f
- es oído medio
- en middle ear
- TA auris media
Otorrinolaringologia
Definición
Part de l'orella constituïda per la trompa auditiva, la cavitat timpànica i les cel·les mastoidals, que té per funció rebre les ones sonores que han passat a través de l'orella externa, ampliar-les i transmetre-les a l'orella interna.
òrgan
òrgan
Anatomia humana
- ca òrgan, n m
- es órgano
- en organ
Anatomia humana
òrgan
òrgan
Bioètica
- ca òrgan, n m
- es órgano, n m
- en organ, n
Bioètica
Definición
Agrupació de diversos teixits que forma una unitat estructural encarregada d'acomplir una funció específica.
òrgan auditiu
òrgan auditiu
Otorrinolaringologia
- ca òrgan auditiu, n m
- ca òrgan vestibulococlear, n m
- es órgano auditivo
- es órgano vestibulococlear
- en auditory organ
- en vestibulocochlear organ
- TA organum vestibulocochleare
Otorrinolaringologia
Definición
Òrgan que, al marge del sistema nerviós, és responsable de l'audició i el manteniment de l'equilibri.
òrgan de Corti
òrgan de Corti
Otorrinolaringologia
- ca òrgan espiral, n m
- ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
- es órgano de Corti
- es órgano espiral
- en organ of Corti
- en spiral organ
- TA organum spirale
Otorrinolaringologia
Definición
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.
òrgan de Corti
òrgan de Corti
Neurociència
- ca òrgan espiral, n m
- ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
- es órgano de Corti
- es órgano espiral
- en organ of Corti
- en spiral organ
Neurociència
Definición
Òrgan situat dins de la còclea on es troben les cèl·lules ciliades receptores dels moviments de l'endolimfa, el qual detecta els sons de diferents freqüències i fa la transducció d'estímuls sonors.
