RMS
RMS
Teledetecció > Georeferenciació
- ca RMS, n m
- ca arrel de la mitjana del quadrat dels errors, n f sin. compl.
- ca error quadràtic mitjà, n m sin. compl.
- ca error RMS, n m sin. compl.
- ca RMSE, n m sin. compl.
- es RMS
- es error cuadrático medio sin. compl.
- es error RMS sin. compl.
- es raíz de la media del cuadrado de los errores sin. compl.
- es RMSE sin. compl.
- en RMS
- en RMS error sin. compl.
- en RMSE sin. compl.
- en root mean square error sin. compl.
- en root mean squared error sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
Indicador estadístic utilitzat en la mesura de l'exactitud de variables quantitatives contínues, així com específicament de l'exactitud planimètrica dels conjunts d'informació geogràfica (mesura típicament calculada després d'efectuar correccions geomètriques).
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RMSE
RMSE
Teledetecció > Georeferenciació
- ca RMS, n m
- ca arrel de la mitjana del quadrat dels errors, n f sin. compl.
- ca error quadràtic mitjà, n m sin. compl.
- ca error RMS, n m sin. compl.
- ca RMSE, n m sin. compl.
- es RMS
- es error cuadrático medio sin. compl.
- es error RMS sin. compl.
- es raíz de la media del cuadrado de los errores sin. compl.
- es RMSE sin. compl.
- en RMS
- en RMS error sin. compl.
- en RMSE sin. compl.
- en root mean square error sin. compl.
- en root mean squared error sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
Indicador estadístic utilitzat en la mesura de l'exactitud de variables quantitatives contínues, així com específicament de l'exactitud planimètrica dels conjunts d'informació geogràfica (mesura típicament calculada després d'efectuar correccions geomètriques).
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ROCSat
ROCSat
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca FormoSat, n f
- ca ROCSat, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Sèrie de satèl·lits destinada a l'obtenció de dades ambientals, oceanogràfiques, meteorològiques, etc., formada pels satèl·lits FormoSat-1, FormoSat-2 i la constel·lació FormoSat-3.
La sèrie està gestionada per l'NSPO, en col·laboració amb la UCAR per a la gestió de la constel·lació FormoSat-3. Inicialment la sèrie s'anomenava ROCSat.
- El FormoSat-1, d'òrbita polar i circular, a una altitud nominal de 600 km, va ser llançat el 26 de gener de 1999 i va ser operatiu fins al 17 de juny de 2004.
- El FormoSat-2, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, a una altitud nominal de 888 km, va ser llançat el 20 de maig de 2004 i travessa l'equador a les 9:26 (node descendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±45°).
- La constel·lació, coneguda als Estats Units d'Amèrica com a COSMIC, està formada per un conjunt de 6 microsatèl·lits. Les plataformes, d'òrbita inclinada (72°) i circular, van ser llançades el 15 d'abril de 2006 a una altitud nominal de 500 km i durant 13 mesos van ser distribuïdes fins a aconseguir les altituds corresponents: tres a 518 km, una a 716 km i dues a 800 km.
Principals sensors: OCI (FormoSat-1), RSI (FormoSat-2), TIP (FormoSat-3).
La sèrie està gestionada per l'NSPO, en col·laboració amb la UCAR per a la gestió de la constel·lació FormoSat-3. Inicialment la sèrie s'anomenava ROCSat.
- El FormoSat-1, d'òrbita polar i circular, a una altitud nominal de 600 km, va ser llançat el 26 de gener de 1999 i va ser operatiu fins al 17 de juny de 2004.
- El FormoSat-2, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, a una altitud nominal de 888 km, va ser llançat el 20 de maig de 2004 i travessa l'equador a les 9:26 (node descendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±45°).
- La constel·lació, coneguda als Estats Units d'Amèrica com a COSMIC, està formada per un conjunt de 6 microsatèl·lits. Les plataformes, d'òrbita inclinada (72°) i circular, van ser llançades el 15 d'abril de 2006 a una altitud nominal de 500 km i durant 13 mesos van ser distribuïdes fins a aconseguir les altituds corresponents: tres a 518 km, una a 716 km i dues a 800 km.
Principals sensors: OCI (FormoSat-1), RSI (FormoSat-2), TIP (FormoSat-3).
Nota
- ROCSat correspon a la denominació inicial de la sèrie, actualment FormoSat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
roda d'agrimensor
roda d'agrimensor
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca roda d'agrimensor, n f
- ca roda de Wittmann, n f sin. compl.
- es rueda de agrimensor
- es rueda de Wittmann
- fr roue d'arpenteur
- it odometro
- en clickwheel
- en hodometer
- en perambulator
- en surveyor's wheel
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Instrument topogràfic per a mesurar distàncies, consistent en una roda d'1 m de circumferència connectada a un comptavoltes i guiada amb un mànec al llarg de la línia que es vol amidar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
roda de Wittmann
roda de Wittmann
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca roda d'agrimensor, n f
- ca roda de Wittmann, n f sin. compl.
- es rueda de agrimensor
- es rueda de Wittmann
- fr roue d'arpenteur
- it odometro
- en clickwheel
- en hodometer
- en perambulator
- en surveyor's wheel
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Instrument topogràfic per a mesurar distàncies, consistent en una roda d'1 m de circumferència connectada a un comptavoltes i guiada amb un mànec al llarg de la línia que es vol amidar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
rodet de pel·lícula
rodet de pel·lícula
Fotogrametria
- ca rodet de pel·lícula, n m
- es rollo de película
- en film cartridge
- en film cassette
- en film roll
Fotogrametria
Definición
Recipient estanc que conté una pel·lícula exposada o sense exposar, que s'insereix en una càmera sense consideració de l'existència de llum.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rodona
rodona
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca rodona, n f
- es letra redonda
- es letra redondilla
- es redonda
- fr romain
- fr ronde
- it tondo
- en roman
- de runde Schrift
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definición
Lletra d'impremta de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició de textos de llibres, diaris i revistes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ROI
ROI
Teledetecció
- ca àrea d'interès, n f
- ca ROI, n f sin. compl.
- es área de interés
- es ROI sin. compl.
- en region of interest
- en ROI sin. compl.
Teledetecció
Definición
Porció d'una imatge, típicament delimitada per un o més polígons, destinada a obtenir-ne dades estadístiques, a ésser definida com a àrea d'entrenament o com a superfície pseudoinvariant, etc.
ROI és l'acrònim de region of interest ('àrea d'interès').
ROI és l'acrònim de region of interest ('àrea d'interès').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
rol auxiliar de xarxa
rol auxiliar de xarxa
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca rol auxiliar de xarxa, n m
- es rol auxiliar de red
- en network ancillary role
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definición
Funció auxiliar que acompleix un node d'una xarxa en determinats tipus d'anàlisis de xarxes.
Nota
- Són exemples de rols auxiliars de xarxa els nodes que fan de parada en l'anàlisi de rutes òptimes, els centres en la localització-assignació, o les fonts o embornals en l'anàlisi de fluxos.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
rol de base de dades
rol de base de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca rol de base de dades, n m
- es rol de base de datos
- en database role
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Conjunt predeterminat de permisos d'accés i d'operació atorgats a cada usuari d'una base de dades que permet realitzar determinades tasques i no d'altres.
Nota
- Els rols de base de dades permeten als administradors simplificar la gestió d'usuaris, assignant als usuaris un perfil d'usuari predeterminat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
