RIP
RIP
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca processador d'imatges ràster, n m
- ca RIP, n m sigla
- es procesador de imágenes ráster
- es RIP sigla
- en raster image processor
- en RIP sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definición
Component encarregat de generar una imatge d'impressió a partir d'un original vectorial o ràster.
Nota
-
1. Un processador d'imatges ràster pot ser un dispositiu de maquinari especialitzat, com era habitual en el passat, un component de programari resident a l'ordinador, ja sigui part d'una aplicació o del sistema operatiu, o bé un component de microprogramari incorporat que s'executa en un microprocessador del dispositiu d'impressió.
2. La sigla RIP correspon a l'equivalent anglès raster image processor. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
RIS
RIS
Teledetecció > Sensors
- ca RIS, n m
- ca Retroreflector in Space, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Retroreflector in Space, 'retroreflector a l'espai'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ADEOS destinat majoritàriament a l'estudi de l'absorció atmosfèrica en la traça del satèl·lit (O3, CFC-12, HNO3, CH4, HNO3, CO i aerosols).
Permet obtenir dades en les regions espectrals del VIS-IRol [400,14000 nm], quan el satèl·lit vola per sobre de l'estació làser.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ADEOS destinat majoritàriament a l'estudi de l'absorció atmosfèrica en la traça del satèl·lit (O3, CFC-12, HNO3, CH4, HNO3, CO i aerosols).
Permet obtenir dades en les regions espectrals del VIS-IRol [400,14000 nm], quan el satèl·lit vola per sobre de l'estació làser.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RISAT Synthetic Aperture Radar
RISAT Synthetic Aperture Radar
Teledetecció > Sensors
- ca RISAT-SAR, n m
- ca RISAT Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de RISAT Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica RISAT'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la vegetació, l'agricultura, la silvicultura, la humitat del sòl, la geologia i el gel marí, així com a tasques de vigilància.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C) i pot operar en 5 modes:
- FRS-1 (cartografia en bandes de resolució fina-1), amb una resolució de 3 m i una cobertura territorial de 30 km;
- FRS-2 (cartografia en bandes de resolució fina-2), amb una resolució de 6 m i una cobertura territorial de 120 km;
- MRS (escaneig SAR de resolució mitjana), amb una resolució de 21 m i una cobertura territorial de 120 km;
- CRS (escaneig SAR de resolució grollera), amb una resolució de 39 m i una cobertura territorial de 240 km;
- HRS (il·luminació concentrada d'altra resolució), amb una resolució millor que 2 m i una cobertura de 10 km, ampliable fins a 100 km.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la vegetació, l'agricultura, la silvicultura, la humitat del sòl, la geologia i el gel marí, així com a tasques de vigilància.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C) i pot operar en 5 modes:
- FRS-1 (cartografia en bandes de resolució fina-1), amb una resolució de 3 m i una cobertura territorial de 30 km;
- FRS-2 (cartografia en bandes de resolució fina-2), amb una resolució de 6 m i una cobertura territorial de 120 km;
- MRS (escaneig SAR de resolució mitjana), amb una resolució de 21 m i una cobertura territorial de 120 km;
- CRS (escaneig SAR de resolució grollera), amb una resolució de 39 m i una cobertura territorial de 240 km;
- HRS (il·luminació concentrada d'altra resolució), amb una resolució millor que 2 m i una cobertura de 10 km, ampliable fins a 100 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RISAT-2
RISAT-2
Teledetecció > Plataformes
- ca RISAT-2, n m
- ca Radar Imaging Satellite-2, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
Acrònim de Radar Imaging Satellite-2, 'satèl·lit generador d'imatges de radar-2'.
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RISAT-SAR
RISAT-SAR
Teledetecció > Sensors
- ca RISAT-SAR, n m
- ca RISAT Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de RISAT Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica RISAT'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la vegetació, l'agricultura, la silvicultura, la humitat del sòl, la geologia i el gel marí, així com a tasques de vigilància.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C) i pot operar en 5 modes:
- FRS-1 (cartografia en bandes de resolució fina-1), amb una resolució de 3 m i una cobertura territorial de 30 km;
- FRS-2 (cartografia en bandes de resolució fina-2), amb una resolució de 6 m i una cobertura territorial de 120 km;
- MRS (escaneig SAR de resolució mitjana), amb una resolució de 21 m i una cobertura territorial de 120 km;
- CRS (escaneig SAR de resolució grollera), amb una resolució de 39 m i una cobertura territorial de 240 km;
- HRS (il·luminació concentrada d'altra resolució), amb una resolució millor que 2 m i una cobertura de 10 km, ampliable fins a 100 km.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la vegetació, l'agricultura, la silvicultura, la humitat del sòl, la geologia i el gel marí, així com a tasques de vigilància.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C) i pot operar en 5 modes:
- FRS-1 (cartografia en bandes de resolució fina-1), amb una resolució de 3 m i una cobertura territorial de 30 km;
- FRS-2 (cartografia en bandes de resolució fina-2), amb una resolució de 6 m i una cobertura territorial de 120 km;
- MRS (escaneig SAR de resolució mitjana), amb una resolució de 21 m i una cobertura territorial de 120 km;
- CRS (escaneig SAR de resolució grollera), amb una resolució de 39 m i una cobertura territorial de 240 km;
- HRS (il·luminació concentrada d'altra resolució), amb una resolució millor que 2 m i una cobertura de 10 km, ampliable fins a 100 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RKA
RKA
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca Roskosmos, n f
- ca RASA, n f sin. compl.
- ca RKA, n f sin. compl.
- ca Rosaviakosmos, n f sin. compl.
- ca RSA, n f sin. compl.
- ca Russian Aviation and Space Agency, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Agència espacial russa, responsable del programa espacial rus.
Entre altres activitats, ha participat en la gestió dels satèl·lits de les sèries Meteor, OKEAN-O, RESURS-F i dels de la constel·lació SMOTR.
Tot i que va ser fundada el 1991, el programa espacial rus ha existit des de l'any 1922.
Prèviament s'havia anomenat RKA, RASA, RSA i Rosaviakosmos.
Entre altres activitats, ha participat en la gestió dels satèl·lits de les sèries Meteor, OKEAN-O, RESURS-F i dels de la constel·lació SMOTR.
Tot i que va ser fundada el 1991, el programa espacial rus ha existit des de l'any 1922.
Prèviament s'havia anomenat RKA, RASA, RSA i Rosaviakosmos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RLE
RLE
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca codificació per longitud de recorregut, n f
- ca RLE, n f sigla
- es codificación por longitud de recorrido
- es RLE sigla
- en run-length codes
- en run-length encoding
- en RLE sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definición
Mètode de compressió de l'emmagatzematge de dades ràster que consisteix a descompondre cada fila de la quadrícula en grups de cel·les consecutives del mateix valor.
Nota
-
1. Per a cada grup de cel·les consecutives del mateix valor, o recorregut, s'emmagatzema només el nombre de cel·les (longitud del recorregut) i el valor. Com que la codificació és seqüencial (per files i dins de cada fila), no cal emmagatzemar l'origen de cada grup.
2. El mètode és efectiu a partir de 3 cel·les seguides del mateix valor, indiferent per a 2 i desfavorable per a 1 cel·la. Com més llarg és el recorregut, més eficient és la compressió.
3. La codificació per longitud de recorregut és un dels mètodes més simples i utilitzats per a la compressió d'emmagatzematge de dades ràster.
4. La sigla RLE correspon a l'equivalent anglès run-length encoding. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
RLE
RLE
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca RLE, n f
- ca codificació per longitud de recorregut, n f sin. compl.
- es RLE
- es codificación por longitud de recorrido sin. compl.
- en RLE
- en run-length encoding sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definición
Mètode de codificació i compressió sense pèrdua de ràsters que treballa per files, en les quals va explorant les successives cel·les (columnes) cercant seqüències consecutives amb el mateix valor.
Aquestes seqüències són emmagatzemades com el seu recompte (la longitud del recorregut) i el valor en si (per exemple, s'escriu l'equivalent a "a continuació vénen vint-i-tres cincs").
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors byte (per exemple, són píxels d'una certa banda del Landsat TM) i el comptador usat ocupa 1 byte (és a dir, pot codificar fins a 255 cel·les consecutives amb el mateix valor), el mecanisme comença a ser útil a partir de 3 cel·les repetides.
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors enters curts (2 bytes per valor, com en píxels d'una banda del NOAA AVHRR) i el comptador ocupa 1 byte, ja resulta útil amb 2 cel·les repetides.
El format RLE, doncs, és molt senzill i eficient per a ràsters categòrics amb alta repetició de valors al llarg d'una mateixa fila, on pot atènyer, amb comptadors d'1 byte, raons de compressió properes a 1:255, però funciona molt malament quan el ràster (o un tros del ràster) presenta zones sense repeticions (com una imatge de tipus fotogràfic o un MDE); en aquests casos és tan ineficient que pot arribar a doblar la grandària del ràster. Aquest inconvenient, però, pot ser fàcilment superat amb la variació anomenada RLE extracomprimida, adoptada per exemple pel format BMP de Microsoft o per l'IMG del MiraMon, que utilitza el valor especial 0 en el comptador per a indicar que el que segueix no és un valor de cel·la sinó el nombre de valors no comprimits, escrits explícitament. D'aquesta manera es poden combinar zones redundants (com un fons de sensedades en una imatge), que resulten altament comprimides, amb zones altament variants, que no resulten pràcticament penalitzades (si bé tampoc comprimides).
Un segon inconvenient de l'RLE és que no hi ha cap forma d'adreçar-se ràpidament a un cert píxel (cal descomprimir la imatge dinàmicament fins que s'arriba al píxel demanat), i això el fa lent d'accés per a lectures no consecutives. De nou, però, hi ha implementacions, com l'IMG del MiraMon, que incorporen una indexació al final del fitxer (RLE indexada), que, a costa d'una penalització en espai molt petita (2, 4 o 8 bytes per fila), permeten l'accés directe a qualsevol fila comprimida o extracomprimida (RLE extracomprimida i indexada).
Tot i que és possible comprimir entre files (quan la fila acaba amb el mateix valor que comença la següent), el guany és molt petit i la complicació de lectura és molt gran, per la qual cosa pràcticament totes les implementacions codifiquen per fila. Igualment, el comptador sol ocupar 1 byte per ser molt més eficient per a la majoria de ràsters, tot i que hi ha implementacions (format IMG de l'Idrisi) que usen el mateix tipus que les mateixes dades que es vol codificar.
RLE és l'acrònim de run-length encoding ('codificació per longitud de recorregut').
Aquestes seqüències són emmagatzemades com el seu recompte (la longitud del recorregut) i el valor en si (per exemple, s'escriu l'equivalent a "a continuació vénen vint-i-tres cincs").
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors byte (per exemple, són píxels d'una certa banda del Landsat TM) i el comptador usat ocupa 1 byte (és a dir, pot codificar fins a 255 cel·les consecutives amb el mateix valor), el mecanisme comença a ser útil a partir de 3 cel·les repetides.
- Si la cel·la que es vol codificar conté valors enters curts (2 bytes per valor, com en píxels d'una banda del NOAA AVHRR) i el comptador ocupa 1 byte, ja resulta útil amb 2 cel·les repetides.
El format RLE, doncs, és molt senzill i eficient per a ràsters categòrics amb alta repetició de valors al llarg d'una mateixa fila, on pot atènyer, amb comptadors d'1 byte, raons de compressió properes a 1:255, però funciona molt malament quan el ràster (o un tros del ràster) presenta zones sense repeticions (com una imatge de tipus fotogràfic o un MDE); en aquests casos és tan ineficient que pot arribar a doblar la grandària del ràster. Aquest inconvenient, però, pot ser fàcilment superat amb la variació anomenada RLE extracomprimida, adoptada per exemple pel format BMP de Microsoft o per l'IMG del MiraMon, que utilitza el valor especial 0 en el comptador per a indicar que el que segueix no és un valor de cel·la sinó el nombre de valors no comprimits, escrits explícitament. D'aquesta manera es poden combinar zones redundants (com un fons de sensedades en una imatge), que resulten altament comprimides, amb zones altament variants, que no resulten pràcticament penalitzades (si bé tampoc comprimides).
Un segon inconvenient de l'RLE és que no hi ha cap forma d'adreçar-se ràpidament a un cert píxel (cal descomprimir la imatge dinàmicament fins que s'arriba al píxel demanat), i això el fa lent d'accés per a lectures no consecutives. De nou, però, hi ha implementacions, com l'IMG del MiraMon, que incorporen una indexació al final del fitxer (RLE indexada), que, a costa d'una penalització en espai molt petita (2, 4 o 8 bytes per fila), permeten l'accés directe a qualsevol fila comprimida o extracomprimida (RLE extracomprimida i indexada).
Tot i que és possible comprimir entre files (quan la fila acaba amb el mateix valor que comença la següent), el guany és molt petit i la complicació de lectura és molt gran, per la qual cosa pràcticament totes les implementacions codifiquen per fila. Igualment, el comptador sol ocupar 1 byte per ser molt més eficient per a la majoria de ràsters, tot i que hi ha implementacions (format IMG de l'Idrisi) que usen el mateix tipus que les mateixes dades que es vol codificar.
RLE és l'acrònim de run-length encoding ('codificació per longitud de recorregut').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RLSBO
RLSBO
Teledetecció > Sensors
- ca RLSBO, n m
Teledetecció > Sensors
Definición
Sensor instal·lat a bord de tots els satèl·lits de la sèrie OKEAN destinat majoritàriament a l'estudi de les aigües i els oceans.
- En els satèl·lits de les sèries OKEAN-OE i OKEAN-O1-1 a OKEAN-O1-7 permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.7 GHz]) amb una resolució espacial al nadir entre 700 i 1200 m (en l'abast) per entre 2100 i 2800 m (en l'azimut) i una cobertura territorial d'uns 450 km (dallada).
- En el satèl·lit OKEAN-O-1 permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.7 GHz]) amb dues antenes, cadascuna d'observació a un costat diferent, dret i esquerre, i amb una resolució espacial al nadir de 1300 m (en l'abast) per 2500 m (en l'azimut). La seva cobertura territorial és d'uns 455 km (dallada per cada antena).
RLSBO correspon a radar d'obertura real de visió lateral.
- En els satèl·lits de les sèries OKEAN-OE i OKEAN-O1-1 a OKEAN-O1-7 permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.7 GHz]) amb una resolució espacial al nadir entre 700 i 1200 m (en l'abast) per entre 2100 i 2800 m (en l'azimut) i una cobertura territorial d'uns 450 km (dallada).
- En el satèl·lit OKEAN-O-1 permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.7 GHz]) amb dues antenes, cadascuna d'observació a un costat diferent, dret i esquerre, i amb una resolució espacial al nadir de 1300 m (en l'abast) per 2500 m (en l'azimut). La seva cobertura territorial és d'uns 455 km (dallada per cada antena).
RLSBO correspon a radar d'obertura real de visió lateral.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RM-08
RM-08
Teledetecció > Sensors
- ca RM-08, n m
Teledetecció > Sensors
Definición
Radiòmetre passiu d'escaneig de microones instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie OKEAN (a excepció de l'OKEAN-O-1), destinat majoritàriament a l'estudi del vapor d'aigua de l'atmosfera, el gel a l'oceà i la temperatura de la superfície del mar.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda Ka [36.6 GHz]) amb una resolució espacial al nadir de 20000 m (en l'abast) per 15000 m (en l'azimut) i una cobertura territorial d'uns 550 km (dallada).
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda Ka [36.6 GHz]) amb una resolució espacial al nadir de 20000 m (en l'abast) per 15000 m (en l'azimut) i una cobertura territorial d'uns 550 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
