irradiància
irradiància
Fotogrametria
- ca irradiància, n f
- es irradiancia
- en irradiance
- sbl Ee
Fotogrametria
Definición
Energia radiant incident sobre una superfície per unitat d'àrea i de temps.
Nota
-
1. La irradiància d'una imatge és proporcional a la luminància de l'escena i l'obertura i inversament proporcional a la distància focal del sensor.
2. Matemàticament es pot expressar com
<Vegeu imatge>,
on L és la luminància, d és l'obertura efectiva, f és la distància focal i θ és l'angle format per l'eix del sensor i la normal a la superfície. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
irradiància energètica
irradiància energètica
Teledetecció
- ca irradiància, n f
- ca irradiància energètica, n f sin. compl.
- ca irradiància radiant, n f sin. compl.
- es irradiancia
- es irradiancia energética sin. compl.
- es irradiancia radiante sin. compl.
- en irradiance
- en energetic irradiance sin. compl.
- en radiant irradiance sin. compl.
- sbl E
- sbl S
Teledetecció
Definición
Flux energètic rebut per unitat de superfície d'un receptor.
La irradiància és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol E prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat (W/m2). En la irradiància no s'especifica la direcció del flux incident i, per tant, pot provenir de tot l'hemisferi per sobre de la superfície o d'una direcció particular.
Vegeu constant solar.
La irradiància és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol E prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat (W/m2). En la irradiància no s'especifica la direcció del flux incident i, per tant, pot provenir de tot l'hemisferi per sobre de la superfície o d'una direcció particular.
Vegeu constant solar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
irradiància energètica espectral
irradiància energètica espectral
Teledetecció
- ca irradiància espectral, n f
- ca irradiància energètica espectral, n f sin. compl.
- ca irradiància radiant espectral, n f sin. compl.
- es irradiancia espectral
- es irradiancia energética espectral sin. compl.
- es irradiancia radiante espectral sin. compl.
- en spectral irradiance
- en spectral energetic irradiance sin. compl.
- en spectral radiant irradiance sin. compl.
- sbl Eλ
- sbl Sλ
Teledetecció
Definición
Irradiància rebuda per unitat de superfície d'un receptor i per unitat de longitud d'ona.
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
irradiància espectral
irradiància espectral
Teledetecció
- ca irradiància espectral, n f
- ca irradiància energètica espectral, n f sin. compl.
- ca irradiància radiant espectral, n f sin. compl.
- es irradiancia espectral
- es irradiancia energética espectral sin. compl.
- es irradiancia radiante espectral sin. compl.
- en spectral irradiance
- en spectral energetic irradiance sin. compl.
- en spectral radiant irradiance sin. compl.
- sbl Eλ
- sbl Sλ
Teledetecció
Definición
Irradiància rebuda per unitat de superfície d'un receptor i per unitat de longitud d'ona.
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
irradiància espectral
irradiància espectral
Fotogrametria
- ca irradiància espectral, n f
- es irradiancia espectral
- en spectral irradiance
- sbl Eλ
Fotogrametria
Definición
Irradiància d'una longitud d'ona específica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
irradiància fotònica
irradiància fotònica
Fotogrametria
- ca flux fotònic, n m
- ca irradiància fotònica, n f sin. compl.
- es flujo fotónico
- es irradiancia fotónica
- en photon flux
- en photon irradiance
- sbl Φp
Fotogrametria
Definición
Nombre de fotons incidents en una superfície per unitat de temps.
Nota
- El flux fotònic es pot considerar una unitat de mesura de la intensitat lluminosa i s'expressa en fotons/(m2s).
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
irradiància radiant
irradiància radiant
Teledetecció
- ca irradiància, n f
- ca irradiància energètica, n f sin. compl.
- ca irradiància radiant, n f sin. compl.
- es irradiancia
- es irradiancia energética sin. compl.
- es irradiancia radiante sin. compl.
- en irradiance
- en energetic irradiance sin. compl.
- en radiant irradiance sin. compl.
- sbl E
- sbl S
Teledetecció
Definición
Flux energètic rebut per unitat de superfície d'un receptor.
La irradiància és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol E prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat (W/m2). En la irradiància no s'especifica la direcció del flux incident i, per tant, pot provenir de tot l'hemisferi per sobre de la superfície o d'una direcció particular.
Vegeu constant solar.
La irradiància és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol E prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat (W/m2). En la irradiància no s'especifica la direcció del flux incident i, per tant, pot provenir de tot l'hemisferi per sobre de la superfície o d'una direcció particular.
Vegeu constant solar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
irradiància radiant espectral
irradiància radiant espectral
Teledetecció
- ca irradiància espectral, n f
- ca irradiància energètica espectral, n f sin. compl.
- ca irradiància radiant espectral, n f sin. compl.
- es irradiancia espectral
- es irradiancia energética espectral sin. compl.
- es irradiancia radiante espectral sin. compl.
- en spectral irradiance
- en spectral energetic irradiance sin. compl.
- en spectral radiant irradiance sin. compl.
- sbl Eλ
- sbl Sλ
Teledetecció
Definición
Irradiància rebuda per unitat de superfície d'un receptor i per unitat de longitud d'ona.
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
La irradiància espectral és una magnitud relacionada amb els receptors de radiació. El símbol Eλ prové de la denominació francesa éclairement. Es mesura típicament en watts per metre quadrat i micròmetre (W/(m2·μm)).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
IRS 1
IRS 1
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca IRS 1, n m
- ca Indian Remote Sensing Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Indian Remote Sensing Satellite, 'satèl·lit de teledetecció indi'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, a excepció del RISAT-2, d'òrbita inclinada (41°), gestionada per l'ISRO i destinada a l'elaboració de cartografia i a l'estudi dels usos del sòl, l'agricultura, la hidrologia, etc.
- El satèl·lit IRS-1A, a una altitud nominal de 904 km, va ser llançat el 17 de març de 1988 i va ser operatiu fins a l'any 1996.
- El satèl·lit IRS-1B, a la mateixa altitud nominal que el seu predecessor, va ser llançat el 29 d'agost de 1991 i va ser operatiu fins al 20 de desembre de 2003. Ambdós travessaven l'equador a les 9:40 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1E, també denominat P1, va fallar en el llançament, el 20 de setembre de 1993.
- El satèl·lit IRS-P2, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 15 d'octubre de 1994 i va ser operatiu fins al 31 de desembre de 1997. Travessava l'equador a les 10:15 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1C, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 28 de desembre de 1995 i va ser operatiu fins al 21 de setembre de 2007. Travessava l'equador a les 10:50 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1D, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 29 de setembre de 1997 i va ser operatiu fins al gener de 2010. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P3, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 21 de març de 1996 i va ser operatiu fins al gener de 2006. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P4, també conegut com a OceanSat-1, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 26 de maig de 1999 i va ser operatiu fins al 10 d'agost de 2010. Travessava l'equador a les 12:00 ±20 minuts (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P6, també conegut com a ResourceSat-1, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 17 d'octubre de 2003 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P5, també conegut com a CartoSat-1, a una altitud nominal de 617 km, va ser llançat el 5 de maig de 2005 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2, a una altitud nominal de 635 km, va ser llançat el 10 de gener de 2007 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2A i el microsatèl·lit IMS-1, a una altitud nominal de 635 km, van ser llançats el 28 d'abril de 2008. Tots dos travessen l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit RISAT-2, a una altitud nominal de 550 km, va ser llançat el 20 d'abril de 2009 i travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
- El satèl·lit OceanSat-2, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 23 de setembre de 2009 i travessa l'equador a les 12:00 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2B, a una altitud nominal de 630 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit ResourceSat-2, a una altitud nominal de 822 km, va ser llançat el 20 d'abril de 2011 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit Megha-Tropiques, resultat d'un programa cooperatiu entre l'ISRO i el CNES, va ser llançat el 12 d'octubre de 2011 a una altitud nominal de 867 km.
- El satèl·lit RISAT-1 va ser llançat el 26 d'abril de 2012, a una altitud nominal de 536 km i travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2C, a una altitud nominal de 505 km, va ser llançat el 22 de juny de 2016 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit ResourceSat-2A, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 7 de desembre de 2016 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2D, a una altitud nominal de 515 km, va ser llançat el 15 de febrer de 2017 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2E, a una altitud nominal de 555 km, va ser llançat el 23 de juny de 2017 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
Està previst que els satèl·lits OceanSat-3, CartoSat-3 i RISAT-1A siguin llançats l'any 2018.
Principals sensors: AWiFS (IRS-P6, ResourceSat-2, ResourceSat-2A), càmera pancromàtica (IRS-1C, IRS-1D, IRS-P5, CartoSat-2, CartoSat-2A, CartoSat-2B, CartoSat-2C, CartoSat-2D, CartoSat-2E), HRMX (CartoSat-2C, CartoSat-2D, CartoSat-2E), HySI-T (IMS-1), LISS-1 (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2A (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2B (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2M (IRS-P2), LISS-3 (IRS-1C, IRS-1D), LISS-3* (IRS-P6 ResourceSat-2, ResourceSat-2A), LISS-4 (IRS-P6, ResourceSat-2, ResourceSat-2A), MOS-A (IRS-P3), MOS-B (IRS-P3), MOS-C (IRS-P3), MSMR (IRS-P4), Mx-T (IMS-1), OCM (IRS-P4), OCM-2 (OceanSat-2), ROSA (OceanSat-2), SARX (RISAT-2), SCAT (OceanSat-2) i WIFS (IRS-1C, IRS-1D, IRS-P3).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, a excepció del RISAT-2, d'òrbita inclinada (41°), gestionada per l'ISRO i destinada a l'elaboració de cartografia i a l'estudi dels usos del sòl, l'agricultura, la hidrologia, etc.
- El satèl·lit IRS-1A, a una altitud nominal de 904 km, va ser llançat el 17 de març de 1988 i va ser operatiu fins a l'any 1996.
- El satèl·lit IRS-1B, a la mateixa altitud nominal que el seu predecessor, va ser llançat el 29 d'agost de 1991 i va ser operatiu fins al 20 de desembre de 2003. Ambdós travessaven l'equador a les 9:40 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1E, també denominat P1, va fallar en el llançament, el 20 de setembre de 1993.
- El satèl·lit IRS-P2, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 15 d'octubre de 1994 i va ser operatiu fins al 31 de desembre de 1997. Travessava l'equador a les 10:15 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1C, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 28 de desembre de 1995 i va ser operatiu fins al 21 de setembre de 2007. Travessava l'equador a les 10:50 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-1D, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 29 de setembre de 1997 i va ser operatiu fins al gener de 2010. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P3, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 21 de març de 1996 i va ser operatiu fins al gener de 2006. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P4, també conegut com a OceanSat-1, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 26 de maig de 1999 i va ser operatiu fins al 10 d'agost de 2010. Travessava l'equador a les 12:00 ±20 minuts (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P6, també conegut com a ResourceSat-1, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 17 d'octubre de 2003 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit IRS-P5, també conegut com a CartoSat-1, a una altitud nominal de 617 km, va ser llançat el 5 de maig de 2005 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2, a una altitud nominal de 635 km, va ser llançat el 10 de gener de 2007 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2A i el microsatèl·lit IMS-1, a una altitud nominal de 635 km, van ser llançats el 28 d'abril de 2008. Tots dos travessen l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit RISAT-2, a una altitud nominal de 550 km, va ser llançat el 20 d'abril de 2009 i travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
- El satèl·lit OceanSat-2, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 23 de setembre de 2009 i travessa l'equador a les 12:00 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2B, a una altitud nominal de 630 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit ResourceSat-2, a una altitud nominal de 822 km, va ser llançat el 20 d'abril de 2011 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit Megha-Tropiques, resultat d'un programa cooperatiu entre l'ISRO i el CNES, va ser llançat el 12 d'octubre de 2011 a una altitud nominal de 867 km.
- El satèl·lit RISAT-1 va ser llançat el 26 d'abril de 2012, a una altitud nominal de 536 km i travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2C, a una altitud nominal de 505 km, va ser llançat el 22 de juny de 2016 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit ResourceSat-2A, a una altitud nominal de 817 km, va ser llançat el 7 de desembre de 2016 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2D, a una altitud nominal de 515 km, va ser llançat el 15 de febrer de 2017 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
- El satèl·lit CartoSat-2E, a una altitud nominal de 555 km, va ser llançat el 23 de juny de 2017 i travessa l'equador a les 9:30 (node descendent).
Està previst que els satèl·lits OceanSat-3, CartoSat-3 i RISAT-1A siguin llançats l'any 2018.
Principals sensors: AWiFS (IRS-P6, ResourceSat-2, ResourceSat-2A), càmera pancromàtica (IRS-1C, IRS-1D, IRS-P5, CartoSat-2, CartoSat-2A, CartoSat-2B, CartoSat-2C, CartoSat-2D, CartoSat-2E), HRMX (CartoSat-2C, CartoSat-2D, CartoSat-2E), HySI-T (IMS-1), LISS-1 (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2A (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2B (IRS-1A, IRS-1B), LISS-2M (IRS-P2), LISS-3 (IRS-1C, IRS-1D), LISS-3* (IRS-P6 ResourceSat-2, ResourceSat-2A), LISS-4 (IRS-P6, ResourceSat-2, ResourceSat-2A), MOS-A (IRS-P3), MOS-B (IRS-P3), MOS-C (IRS-P3), MSMR (IRS-P4), Mx-T (IMS-1), OCM (IRS-P4), OCM-2 (OceanSat-2), ROSA (OceanSat-2), SARX (RISAT-2), SCAT (OceanSat-2) i WIFS (IRS-1C, IRS-1D, IRS-P3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
IRS 2
IRS 2
Teledetecció > Sensors
- ca IRS 2, n m
- ca Infrared Scanner, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de InfraRed Scanner, 'escàner d'infraroig'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit GCOM-C1 destinat majoritàriament a l'estudi del color dels oceans, la temperatura de la superfície terrestre, els usos de sòl i les cobertes vegetals, el gel i la neu, els núvols, el vapor d'aigua i els aerosols.
Conjuntament amb el VNIR forma l'instrument anomenat SGLI.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [1050 nm], l'IRoc [1380 nm; 1640 nm; 2210 nm] i l'IRol [10800 nm; 12000 nm], en 6 bandes, 4 denominades numèricament de manera correlativa amb el prefix SWIR per a l'IRp i l'IRoc i 2 amb el prefix TIR per a l'IRol, amb una resolució espacial al nadir de 250 m a l'IRoc de longitud d'ona 1640 nm, 500 m a l'IRol i 1000 a l'IRp i l'IRoc de longituds d'ona 1380 nm i 2210 nm, respectivament. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1400 km (dallada). La resolució temporal és de 3 dies.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit GCOM-C1 destinat majoritàriament a l'estudi del color dels oceans, la temperatura de la superfície terrestre, els usos de sòl i les cobertes vegetals, el gel i la neu, els núvols, el vapor d'aigua i els aerosols.
Conjuntament amb el VNIR forma l'instrument anomenat SGLI.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRp [1050 nm], l'IRoc [1380 nm; 1640 nm; 2210 nm] i l'IRol [10800 nm; 12000 nm], en 6 bandes, 4 denominades numèricament de manera correlativa amb el prefix SWIR per a l'IRp i l'IRoc i 2 amb el prefix TIR per a l'IRol, amb una resolució espacial al nadir de 250 m a l'IRoc de longitud d'ona 1640 nm, 500 m a l'IRol i 1000 a l'IRp i l'IRoc de longituds d'ona 1380 nm i 2210 nm, respectivament. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 1400 km (dallada). La resolució temporal és de 3 dies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
