inventari de mapes
inventari de mapes
Cartografia
- ca inventari de mapes, n m
- es inventario de mapas
- fr inventaire de cartes
- it inventario cartografico
- en map cataloguing
- de Karteninventur
Cartografia
Definición
Enumeració, generalment en forma de llista, de documents cartogràfics d'una col·lecció o d'un fons cartogràfic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
inversió de relleu
inversió de relleu
Fotogrametria
- ca inversió de relleu, n f
- ca efecte pseudoscòpic, n m sin. compl.
- ca pseudoscòpia, n f sin. compl.
- ca visió pseudoscòpica, n f sin. compl.
- es efecto pseudoscópico
- es inversión del relieve
- es pseudoscopia
- es visión pseudoscópica
- en pseudoscopic view
- en pseudoscopy
- en pseudoscopy effect
- en relief inversion
- en reversed stereoscopy
Fotogrametria
Definición
Visualització tridimensional d'un parell estereoscòpic amb el relleu invertit, de manera que les parts elevades es veuen baixes i les parts més baixes es veuen altes.
Nota
- La inversió de relleu és provocada per una col·locació errònia del parell estereoscòpic i pel canvi d'ordre de les imatges. També es pot buscar deliberadament la inversió de relleu per a facilitar el traçat del patró de drenatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
inversió del relleu
inversió del relleu
Teledetecció > Georeferenciació
- ca inversió del relleu, n f
- es inversión del relieve
- en layover
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
Desplaçament del relleu extrem, que es pot observar en imatges de radar, en la qual les parts altes d'un objecte, com ara el cim d'una muntanya, estan més properes al radar, en abast inclinat, que la part baixa del mateix objecte, de manera que la imatge de la part alta es forma més a prop del nadir que la part baixa, provocant que l'objecte es vegi "plegat" cap al radar, cosa que causa un efecte visual desorientador.
Cal no confondre aquesta distorsió geomètrica amb la il·lusió òptica anomenada inversió topogràfica.
Vegeu escurçament.
Cal no confondre aquesta distorsió geomètrica amb la il·lusió òptica anomenada inversió topogràfica.
Vegeu escurçament.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
inversió per relleu
inversió per relleu
Fotogrametria
- ca inversió per relleu, n f
- es inversión por relieve
- es tumbado
- en layover
Fotogrametria
Definición
Allargament en una imatge de radar dels objectes orientats en la direcció de transmissió d'un feix lateral, de manera que l'angle d'incidència local és creixent des del punt més elevat a la base.
Nota
- L'objecte aparenta ser més allargat i amb la part més elevada més pròxima al nadir que la base, com si l'objecte hagués caigut cap al radar. La inversió per relleu és un cas particular de desplaçament per altura.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
inversió topogràfica
inversió topogràfica
Teledetecció
- ca inversió topogràfica, n f
- es inversión topográfica
- en topographic inversion
Teledetecció
Definición
Il·lusió òptica que es pot produir en imatges de teledetecció amb ombres topogràfiques en les quals l'observador veu les carenes com a valls i a la inversa.
La inversió topogràfica es produeix perquè l'observador assumeix inconscientment que la font d'il·luminació és a la part superior esquerra de l'escena (criteri habitual en el món de la il·lustració), cosa que és errònia en la majoria dels casos. En efecte, en la majoria d'imatges en què la font d'il·luminació és el Sol, aquest és a la part inferior dreta (a l'hemisferi nord) o a la part superior dreta (a l'hemisferi sud) per tal com les imatges se solen captar durant el matí.
Malgrat que alguns autors han volgut veure un motiu natural en la il·luminació superior esquerra, aquest argument és poc consistent perquè les persones esquerranes situen la font de llum a la part superior dreta i no és més que una convenció que causa distorsions en la interpretació d'imatges de teledetecció en les persones no entrenades.
Cal no confondre la inversió topogràfica amb la distorsió geomètrica anomenada inversió del relleu.
La inversió topogràfica es produeix perquè l'observador assumeix inconscientment que la font d'il·luminació és a la part superior esquerra de l'escena (criteri habitual en el món de la il·lustració), cosa que és errònia en la majoria dels casos. En efecte, en la majoria d'imatges en què la font d'il·luminació és el Sol, aquest és a la part inferior dreta (a l'hemisferi nord) o a la part superior dreta (a l'hemisferi sud) per tal com les imatges se solen captar durant el matí.
Malgrat que alguns autors han volgut veure un motiu natural en la il·luminació superior esquerra, aquest argument és poc consistent perquè les persones esquerranes situen la font de llum a la part superior dreta i no és més que una convenció que causa distorsions en la interpretació d'imatges de teledetecció en les persones no entrenades.
Cal no confondre la inversió topogràfica amb la distorsió geomètrica anomenada inversió del relleu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
inversor
inversor
Fotogrametria
- ca inversor, n m
- es inversor
- en inversor
Fotogrametria
Definición
Dispositiu mecànic utilitzat per a mantenir les distàncies homòlogues i la col·linealitat del negatiu i les lents en instruments amb enfocament automàtic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
inversor de Carpentier
inversor de Carpentier
Fotogrametria
- ca inversor de Carpentier, n m
- es inversor de Carpentier
- en Carpentier inversor
Fotogrametria
Definición
Inversor d'un rectificador, format per un sistema de palanques, que permet complir la condició de Scheimpflug en una fotografia o en un negatiu oblic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
IOCR
IOCR
Teledetecció > Missions
- ca revisió en òrbita de la posada en marxa, n f
- ca IOCR, n f sigla
- es revisión en órbita de la puesta en marcha
- es IOCR sigla
- en in orbit commissioning review
- en IOCR sigla
Teledetecció > Missions
Definición
Fase d'una missió posterior a la fase LEOP en la qual es comprova que el satèl·lit està en òrbita, s'examina l'òrbita, es proven els sistemes de comunicació, s'avaluen els equips de calibratge i la funcionalitat dels sensors que transporta la plataforma, etc.
Un cop superats amb èxit els tests de comprovació, la posada en marxa es dona per finalitzada i es realitza el lliurament oficial del satèl·lit al seu organisme gestor.
IOCR és l'acrònim de In Orbit Commissioning Review ('revisió en òrbita de la posada en marxa').
Un cop superats amb èxit els tests de comprovació, la posada en marxa es dona per finalitzada i es realitza el lliurament oficial del satèl·lit al seu organisme gestor.
IOCR és l'acrònim de In Orbit Commissioning Review ('revisió en òrbita de la posada en marxa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ionosfera
ionosfera
Teledetecció > Radiometria
- ca ionosfera, n f
- es ionosfera
- en ionosphere
Teledetecció > Radiometria
Definición
Regió de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment per la radiació solar, principalment pels raigs X i la radiació ultraviolada, situada entre la mesosfera i l'exosfera, a una distància aproximada entre 80 i 600 km sobre la superfície terrestre, tot i que els límits inferior i superior varien segons els autors.
Malgrat que els límits de la ionosfera coincideixen amb els de la termosfera, existeix una diferència entre aquestes dues regions de l'atmosfera: mentre que el concepte de termosfera es fonamenta en el perfil de temperatures, el de ionosfera fa referència a la presència d'ions. Segons alguns autors, la ionosfera està continguda en la termosfera, mentre que per a altres autors la termosfera està continguda en la ionosfera.
La diferència entre aquestes dues capes rau en el fet que les propietats iòniques de l'atmosfera canvien sobtadament a causa de la influència magnètica solar, mentre que el perfil vertical de temperatura s'hi manté aproximadament constant. Per aquest motiu, els límits de la ionosfera són encara més flexibles que els de la termosfera. La presència d'ions pertorba la propagació de les ones electromagnètiques, especialment les de menor freqüència. Per sota de certes freqüències, las ones són totalment reflectides per la ionosfera, fet important en telecomunicacions, ja que permet la seva propagació sense que es perdin cap a l'espai.
Vegeu termosfera.
Malgrat que els límits de la ionosfera coincideixen amb els de la termosfera, existeix una diferència entre aquestes dues regions de l'atmosfera: mentre que el concepte de termosfera es fonamenta en el perfil de temperatures, el de ionosfera fa referència a la presència d'ions. Segons alguns autors, la ionosfera està continguda en la termosfera, mentre que per a altres autors la termosfera està continguda en la ionosfera.
La diferència entre aquestes dues capes rau en el fet que les propietats iòniques de l'atmosfera canvien sobtadament a causa de la influència magnètica solar, mentre que el perfil vertical de temperatura s'hi manté aproximadament constant. Per aquest motiu, els límits de la ionosfera són encara més flexibles que els de la termosfera. La presència d'ions pertorba la propagació de les ones electromagnètiques, especialment les de menor freqüència. Per sota de certes freqüències, las ones són totalment reflectides per la ionosfera, fet important en telecomunicacions, ja que permet la seva propagació sense que es perdin cap a l'espai.
Vegeu termosfera.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Ionospheric Spectroscopy & Atmospheric Chemistry Spectrograph
Ionospheric Spectroscopy & Atmospheric Chemistry Spectrograph
Teledetecció > Sensors
- ca ISAAC, n m
- ca Ionospheric Spectroscopy & Atmospheric Chemistry Spectrograph, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Ionospheric Spectroscopy & Atmospheric Chemistry Spectrograph, 'espectrògraf per a l'espectroscòpia de la ionosfera i la química atmosfèrica'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ARGOS destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera.
Conjuntament amb el LORAAS i el HITS, forma l'instrument anomenat HIRAAS.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV [180 a 310 nm] amb una amplada de banda de 0.25 nm.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ARGOS destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera.
Conjuntament amb el LORAAS i el HITS, forma l'instrument anomenat HIRAAS.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV [180 a 310 nm] amb una amplada de banda de 0.25 nm.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
