Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color, n m/f
- es color
- fr couleur
- it colore
- en colour
- de Farbe
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
- El to de vegades també s'anomena, de forma popular, color.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color, n m/f
- es color
- fr couleur
- it colore
- en colour
- de Farbe
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
- Les diferents teories del color distingeixen diversos components com ara el to o matís, el cromatisme, el valor, la puresa o saturació, la lluminositat, etc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color acromàtic, n m
- es color acromático
- fr couleur achromatique
- it colore acromatico
- en achromatic colour
- de achromatische Farbe
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
-
1. Els colors acromàtics comprenen el blanc, el negre i tota la gamma de grisos.
2. Parlant amb propietat, les tonalitats acromàtiques no haurien de ser considerades colors. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color additiu, n m
- es color aditivo
- fr couleur additive
- fr couleur primaire additive
- en additive colour
- en additive primary colour
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
- Color additiu és conceptualment oposat a color subtractiu.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
- ca color additiu, n m
- es color aditivo
- en additive color
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
Definición
Nota
- Cada color additiu correspon a llum d'una determinada longitud d'ona. En particular, els colors additius primaris (vermell, verd i blau) corresponen a llums de diferents longituds d'ona que, combinades en diferents proporcions, produeixen la resta de colors i, combinades en proporcions iguals, formen la llum i el color blanc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Visualització
- ca pseudocolor, n m
- ca color amb paleta, n m sin. compl.
- es pseudocolor
- es color con paleta sin. compl.
- en pseudocolor
- en color palette sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definición
El pseudocolor és típicament emprat en teledetecció per a representar la imatge resultant d'una classificació, en què els colors són atribuïts de manera arbitrària a cada classe d'acord amb les convencions habituals en cartografia (blau per a l'aigua, verd per als boscos, etc.).
Vegeu color real, color natural, color fals i escala de grisos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color complementari, n m
- ca color secundari, n m sin. compl.
- es color complementario
- fr couleur complémentaire
- it colore complementario
- en complementary colour
- de Komplementärfarbe
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
- El color complementari del vermell és el cian, el complementari del verd és el magenta i el complementari del blau és el groc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca color convencional, n m
- es color convencional
- fr teinte indicative
- it colore convenzionale
- en conventional colour
- de Konventionellefarbe
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Nota
- Per exemple, el blau per als fenòmens hídrics, el verd per a la vegetació o el vermell per a les poblacions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca color de reble, n m
- es color de relleno
- en fill color
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Visualització
- ca color fals, n m
- ca composició en color fals, n f sin. compl.
- ca composició en fals color, n f sin. compl.
- ca fals color, n m sin. compl.
- es color falso
- es composición en color falso sin. compl.
- es composición en falso color sin. compl.
- es falso color sin. compl.
- en false color
- en false color composite sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definición
La visualització en color fals s'aconsegueix captant les imatges amb pel·lícules analògiques diferents de les de color convencional, com ara pel·lícules tèrmiques o pel·lícules en infraroig color, o fent-ho amb sensors digitals que recullin dades de regions de l'espectre addicionals o diferents de les dels tres colors fonamentals de la regió espectral del VIS (vermell, verd i blau). En aquest darrer cas és possible formar una imatge en color real en què les intensitats de vermell reproduïdes (per conversió dels ND a NV) corresponen a alguna certa regió de l'espectre electromagnètic, per emissió o per reflexió i, doncs, no forçosament les que reflectia realment en el vermell l'objecte observat, i similarment amb les intensitats de verd i de blau (per exemple, una combinació RGB de les bandes [IRp,IRoc,R], o [4,5,3], en el sensor TM del Landsat). Posteriorment, tot i que de forma poc freqüent actualment, pot reduir-se l'espai de color de 24 bits per píxel a 8 bits per píxel, amb la qual cosa es generen imatges en color fals que en el fons són imatges de 256 colors en pseudocolor.
La majoria de sensors digitals de teledetecció amb un mínim de 3 bandes permeten generar imatges en color fals, les quals són molt útils perquè permeten veure, traduïdes a intensitats de colors RGB que l'ull humà és capaç de veure, les intensitats de radiació reflectida o emesa en altres longituds d'ona. Les aplicacions de les imatges en color fals són molt nombroses, des de les clàssiques que permeten apreciar estats fenològics de la vegetació, gradients tèrmics combinats amb contingut hídric, etc. a les que usen els canals bàsics de color RGB per a mostrar diferències del territori en el temps, noves bandes obtingudes per procediments estadístics com l'ACP, etc.
Vegeu també color natural i escala de grisos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6