Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coet d'enlairament, n m
  • es  cohete de despegue
  • en  rocket launch

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Cadascun dels coets que, generalment en nombre parell, s'empren per a impel·lir una astronau en el moment de l'envol, de la qual se separen quan ha assolit l'òrbita desitjada.

Els coets d'enlairament poden ser sistemes no reutilitzables (vehicle de llançament d'un sol ús; en anglès: expendable launch vehicle, ELV), els quals només són emprats una sola vegada per a portar una càrrega útil a l'espai, o bé sistemes reutilitzables (vehicle de llançament reutilitzable; en anglès: reusable launch vehicle, RLV), els quals són emprats diverses ocasions. Cal assenyalar que actualment no està en ús cap sistema d'enlairament totalment reutilitzable. El cas més proper són els transbordadors espacials, dels quals es reutilitzen els motors principals i els propulsors de combustible sòlid, si bé altres components, com el tanc de combustible, són rebutjats després del seu primer ús.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  coextensiu -iva, adj
  • es  coextensivo -va
  • en  coextensive

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definición
Dit d'un conjunt de dades espacials que cobreix exactament la mateixa extensió geogràfica que un altre.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  cognició espacial, n f
  • es  cognición espacial
  • en  spatial cognition

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definición
Conjunt de processos mentals desenvolupats per a adquirir i utilitzar coneixements i creences sobre el medi espacial.

Nota

  • La cognició espacial inclou aspectes de percepció, memòria, llenguatge, aprenentatge i resolució de problemes, i constitueix un camp específic de recerca dins les ciències cognitives. Els aspectes més rellevants amb relació als sistemes d'informació geogràfica inclouen el desenvolupament de conceptes i metàfores de processos espacials per al desenvolupament de les interfícies d'usuari i per a la portabilitat intercultural del programari i de la teoria espacial subjacent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  geometria de coordenades, n f
  • ca  COGO, n f sigla
  • es  geometría de coordenadas
  • es  COGO sigla
  • en  coordinate geometry
  • en  COGO sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Topografia

Definición
Conjunt de mètodes per a calcular coordenades de punts a partir de mesuraments topogràfics de distàncies i angles.

Nota

  • 1. El terme geometria de coordenades s'utilitza per a referir-se al tipus de problemes i mètodes específics emprats en topografia i enginyeria civil, i diferenciar-los del camp general de la geometria analítica o geometria algebraica, del qual formen part.

    2. La geometria de coordenades sovint s'implementa com a subsistema en un sistema d'informació geogràfica o en un programa de disseny assistit per ordinador, però també com a programa independent.

    3. COGO és un acrònim que correspon a l'equivalent anglès coordinate geometry.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • en  coherence

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades

Definición
Condició que compleixen unes dades quan diverses informacions concorden entre si en termes lògics.

Nota

  • 1. La coherència és un dels factors de la qualitat de les dades.

    2. És un exemple de coherència que la data de naixement sigui necessàriament anterior que la data de defunció.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • en  coherence

Fotogrametria

Definición
Propietat d'un senyal que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones, la qual cosa té com a conseqüència la producció d'interferències.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia
  • en  coherence

Teledetecció

Definición
Propietat dels feixos d'ones d'una certa freqüència que presenten una amplitud similar i diferències de fases constants, i que poden presentar interferència.

Exemples de sistemes que poden usar radiació coherent són els radars d'obertura sintètica i els lidars. En els sensors actius com un radar, la coherència fa referència a la disponibilitat de mesures de fase i amplitud de la secció transversal del radar en els senyals d'eco.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  coherent, adj
  • es  coherente
  • en  coherent

Fotogrametria

Definición
Dit d'un senyal d'entrada o un senyal de sortida que té una relació fixa entre freqüència i fase.

Nota

  • En un radar el senyal és coherent quan l'energia transmesa i rebuda està en fase.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  coherent, adj
  • es  coherente
  • en  coherent

Teledetecció

Definición
Relatiu o pertanyent a la radiació que presenta coherència.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  coherent, adj
  • es  coherente
  • en  coherent

Fotogrametria

Definición
Que té una sola longitud d'ona i una relació de fase constant en l'espai i el temps.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8