Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  capa superposada, n f
  • es  capa superpuesta
  • en  superoverlay

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Capa generada i afegida per l'usuari sobre el fons de referència de les capes base proporcionades per un servei de mapes, que es pot emmagatzemar en format KML i afegir o reutilitzar en una altra sessió.

Nota

  • La capa superposada constitueix un nou recurs de la cartografia web a l'abast del públic en general.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  idoneïtat, n f
  • ca  capacitat, n f sin. compl.
  • es  capacidad
  • es  idoneidad
  • en  suitability

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial

Definición
Grau d'aptitud de cada part del territori per a acollir una determinada implantació, ús o activitat.

Nota

  • 1. La idoneïtat se sol mesurar en forma d'índex construït a partir dels factors que afavoreixen o restringeixen l'aptitud del territori per a cada ús o activitat.

    2. La denominació capacitat s'utilitza especialment quan l'aptitud es defineix des d'un punt de vista numèric com a quantitat o dimensió màxima de l'activitat que pot admetre el territori.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  capacitat, n f
  • es  capacidad
  • en  capacity

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definición
Quantitat màxima d'un recurs de què disposa un centre, la qual és objecte d'una anàlisi d'assignació o de localització-assignació.

Nota

  • És un exemple de capacitat el nombre de places escolars d'un centre educatiu.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  capacitat calorífica, n f
  • es  capacidad calorífica
  • es  capacidad térmica
  • en  heat capacity
  • en  thermal capacity
  • sbl  C

Fotogrametria

Definición
Quantitat de calor necessària per a augmentar un grau la temperatura d'un objecte, que expressa la capacitat d'una superfície o d'un objecte per a emmagatzemar calor.

Nota

  • En el sistema internacional la capacitat calorífica es mesura en J·K-1.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  capacitat d'apuntament, n f
  • es  capacidad de apuntamiento
  • en  pointing capability

Teledetecció > Georeferenciació

Definición
Característica d'una plataforma o d'un sensor, habitualment satel·litari, per la qual pot apuntar la zona on hom vol captar imatges a través d'instruccions donades des de terra, amb la qual cosa es pot disminuir extraordinàriament el seu temps de revisita i així millorar la possibilitat de seguiment territorial.

La capacitat d'apuntament és una propietat implementada sobretot en sensors embarcats en satèl·lits heliosíncrons, de resolució espacial elevada (d'alguns centímetres a pocs metres) i dallada estreta (per exemple, 10 km), ja que, si no en disposessin, el temps de revisita equivaldria a la resolució temporal i en òrbites subrecurrents hi hauria àrees mai visitades, mentre que en òrbites no subrecurrents podrien trigar moltíssims mesos a tornar a observar una zona. La capacitat d'apuntament permet també augmentar el FOR molt més enllà de l'estricte FOV.

Cal indicar, però, que la possibilitat de programar observacions reiterades sobre una mateixa zona a base de desviar la visió nadiral quan el satèl·lit fa una òrbita propera a la zona d'estudi té implicacions no només en la geometria de la imatge captada (que resulta més distorsionada), sinó també en el fet que es deixa d'observar el nadir (i, per tant, altres zones) de forma periòdica, amb la qual cosa la resolució temporal del sensor deixa de ser una propietat útil des del punt de vista del seu arxiu històric d'observacions, fet que provoca que aquests instruments no acostumin a proporcionar un seguiment continuat de tota la superfície del planeta, sinó que més aviat cobreixen àrees sota demanda. La capacitat d'apuntament se sol donar com una magnitud angular, i la més freqüent és la capacitat d'apuntament transversal a la traça, tot i que existeix també en altres direccions.

És un exemple de satèl·lit amb capacitat d'apuntament l'IKONOS. Són exemples de sensors satel·litaris amb capacitat d'apuntament l'ASTER i l'HRG. Són exemples de sensors aeroportats amb capacitat d'apuntament l'ADS40 i el DAIS-16115.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  capacitat del píxel, n f
  • es  capacidad del píxel
  • en  full-well capacity

Fotogrametria

Definición
Quantitat de càrrega d'electrons que es pot emmagatzemar en cada píxel.

Nota

  • La capacitat del píxel depèn de la mida del píxel, i pot arribar a centenars de milers d'electrons.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  capçal, n m
  • es  cabezal
  • fr  tête
  • it  testina
  • en  head
  • de  Kopf

Cartografia > Informàtica

Definición
Petit dispositiu d'un aparell que conté l'element bàsic de lectura, d'escriptura, d'enregistrament, d'escombratge o d'una altra funció generalment seqüencial.

Nota

  • Per exemple, un capçal de lectura, un capçal òptic, un capçal d'enregistrament o un capçal piezoelèctric.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  capçalera, n f
  • es  cabecera
  • en  header

Teledetecció > Models de dades i formats

Definición
Part d'un fitxer en la qual apareixen metadades diverses.

En el cas dels fitxers que contenen imatges de teledetecció és habitual que s'hi especifiqui el nombre de columnes i files, les condicions d'adquisició (tipus de sensor, localització de l'escena, data, hora i posició solar durant l'adquisició, etc.), així com correccions aplicades per l'estació receptora o distribuïdora, etc. En els formats sense capçalera aquestes informacions van en un o més fitxers addicionals al cos de la imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  capçalera, n f
  • es  cabecera
  • en  header

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definición
Part inicial del codi d'un programa, emmagatzemada en el propi fitxer o a part, que conté declaracions de biblioteques, de variables o d'altres recursos emprats.

Nota

  • L'ús d'una capçalera en el codi dels programes és propi només de determinats llenguatges de programació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  capçalera, n f
  • es  cabecera
  • en  header

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Processament de dades

Definición
Secció inicial d'un fitxer de dades que conté la descripció del format o els paràmetres necessaris per a interpretar correctament les dades.

Nota

  • La capçalera és molt habitual en formats d'imatge, de disseny assistit per ordinador, de dades vectorials o de bases de dades alfanumèriques.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8