raquísquisi
raquísquisi
Patologia
- ca espina bífida, n f
- ca esquistorraquis, n m sin. compl.
- ca raquísquisi, n f sin. compl.
- es espina bífida, n f
- en cleft spine
- en hydrocele spinalis
- en spina bifida
Patologia
Definición
Malformació congènita consistent en una fissura del raquis, localitzada preferentment a la regió lumbosacra, causada per la manca de soldadura d'un o més arcs vertebrals, a través de la qual fan hèrnia, sota la forma d'un tumor més o menys voluminós, les meninges i a vegades la medul·la espinal o ambdues estructures.
Nota
- Les hèrnies formades a través de l'espina bífida reben denominacions diferents segons l'estructura afectada. L'hèrnia de les meninges s'anomena meningocele, la de la medul·la espinal, mielocele, i la de les meninges i la medul·la espinal, mielomeningocele.
raquitisme
raquitisme
Patologia
- ca raquitisme, n m
- ca mal anglès, n m sin. compl.
- ca malaltia de Glisson, n f sin. compl.
- ca osteolimfatisme, n m sin. compl.
- es enfermedad de Glisson, n f
- es raquitismo, n m
- en Glisson's disease
- en rickets
Patologia
Definición
Malaltia dels ossos en període de creixement causada per una alteració del metabolisme del calci i del fòsfor, caracteritzada per una mineralització defectuosa de la matriu orgànica òssia.
Nota
- 1. El raquitisme es presenta entre els 3 i els 18 mesos d'edat i rarament després dels 2 anys.
- 2. El raquitisme és més aparent en els cartílags de creixement, atès que són els llocs de més activitat osteogenètica.
- 3. La causa principal del raquitisme és una exposició deficient a la llum solar, la qual cosa comporta una avitaminosi D. La segona causa és la disminució del fosfat disponible per a la mineralització de l'os (raquitisme vitaminoresistent). Altres causes serien les alteracions dietètiques i la malabsorció intestinal.
- 4. El terme osteomalàcia fa referència a la mateixa malaltia en l'adult amb afectació de tot l'esquelet i trastorns patològics que necessiten un període de temps més llarg per a manifestar-se.
recalcificació
recalcificació
Fisiologia
- ca recalcificació, n f
- es recalcificación, n f
- en recalcification
Fisiologia
Definición
Reposició de les pèrdues de sals de calci de l'organisme.
receptor contigu
receptor contigu
Fisiologia
- ca proximoceptor, n m
- ca receptor contigu, n m sin. compl.
- es proximoceptor, n m
- en proximoceptor
Fisiologia
Definición
Receptor que ha d'estar en contacte directe amb l'agent estimulant.
Nota
- Són proximoceptors, per exemple, els receptors del tacte i del gust.
recessiu -iva
recessiu -iva
.Conceptes generals
- ca recessiu -iva, adj
- es recesivo -va, adj
- en recessive
.Conceptes generals
Definición
Que només es manifesta en el fenotip si es troba en homozigosi.
Nota
- L'adjectiu recessiu -iva pot qualificar un gen, un al·lel o un caràcter hereditari.
recidiva
recidiva
.Conceptes generals
- ca recidiva, n f
- ca reincidència, n f sin. compl.
- es recidiva, n f
- es reincidencia, n f
- en recidivation
- en recidivism
.Conceptes generals
Definición
Reaparició en una persona sana d'una malaltia que l'ha afectat poc temps abans.
Nota
- La recidiva, a diferència de la recaiguda, inclou un interval de salut perfecta entre les dues aparicions de la malaltia.
recidivant
recidivant
Semiologia > Signes
- ca recidivant, adj
- ca recurrent, adj sin. compl.
- es recidivante, adj
- es recurrente, adj
- en recurrent
- en relapsing
- la redux
Semiologia > Signes
Definición
Dit d'una lesió o d'un símptoma que reapareix espontàniament després de més o menys temps d'haver desaparegut.
Nota
- 1. La denominació llatina redux s'utilitza sovint en català.
- 2. L'adjectiu recidivant es pot utilitzar amb referència a un xancre, per exemple.
recolzament
recolzament
.Conceptes generals
- ca recolzament, n m
- es apoyo, n m
- en support
.Conceptes generals
Definición
Acció de recolzar.
recolzar
recolzar
.Conceptes generals
- ca recolzar, v intr
- es apoyar, v intr
- en lean, to
.Conceptes generals
Definición
Descansar, una cosa, sobre un suport.
recolzar-se
recolzar-se
Posicions corporals
- ca recolzar-se, v intr pron
- es apoyarse, v intr pron
- en lean, to
Posicions corporals
Definición
Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l'esquena, etc., sobre un suport.
