menta
menta
-
ca
menta,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
herba-sana,
n f sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
herba bona,
n f alt. sin.
( FABREG1998 )
FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
ISBN 84-8264-043-7 -
ca
herba sana,
n f alt. sin.
( FABREG1998; MOLL2007 )
FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
ISBN 84-8264-043-7
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82. -
nc
Mentha L.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
labiades / lamiàcies
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.