pa de cucut
pa de cucut
-
ca
pa de cucut,
n m
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
agulletes,
n f pl sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
lújula,
n f sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
violí,
n m sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
agrella de riu,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
barceloneta,
n f alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
herba de jardí,
n f alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
herba de la monja,
n f alt. sin.
( NPVIL )
VILAR, Lluís. Noms populars de plantes de les comarques gironines, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
nc
Oxalis sp. pl.
( DIEC2-E; FMPC3 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2
oxalidàcies
Nota
-
1. Les denominacions pa de cucut i lújula s'apliquen principalment a Oxalis corniculata.
2. La denominació violí fa referència a algunes espècies d'origen americà introduïdes com a plantes de jardí, els pètals de les quals solen ser de color violaci.
3. MASCLANS indica que la denominació agrella de riu s'aplica a Oxalis sp. (exclosa O. acetosella).
4. NPVIL indica que la denominació herba de la monja s'aplica a Oxalis sp., del Brasil.
