Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • nc  Carex muricata L. subsp. divulsa (Stokes) Čelak. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Carex divulsa Stokes sin. compl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  junça espinosa, n f ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Carex flava L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  càrex groc, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junça groga, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0

ciperàcies

Nota


  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX
  • nc  Cyperus longus L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  castanyola, n f ( BASSAG; FMPC1; LLOFR; NUET1991-3; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    NUET i BADIA, Josep; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M. Flora de Montserrat. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Il·lustrada; 9)
    ISBN 84-7826-403-5
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  jonça, n f alt. sin. ( BOUCH1971; LLOFR; NPLAG )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin. ( FMPC1; LLOFR )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  jónçara, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junça, n f alt. sin. ( MOLL2004b )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (2). Plantes per a l'elaboració d'eines, ormejos i altres estris". Quaderns de Folklore (2004), núm. 77/78.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin. ( MOLL2004b )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (2). Plantes per a l'elaboració d'eines, ormejos i altres estris". Quaderns de Folklore (2004), núm. 77/78.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  serrana, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  serreta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  tinya, n f alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  xufla borda, n f alt. sin. ( FIGUEROL )
    FIGUEROLA, Ramón; PERIS, Juan B.; STÜBING, Gerardo. Guía de las flores silvestres de la comunidad valenciana. Valencia: Mestral, 1988.
  • ca  junsa de cordellar, n f var. ling. ( CEBALL; COLOMC )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    COLOM CASASNOVAS, Guillermo. Biogeografía de las Baleares: La formación de las islas y el origen de su flora y de su fauna. 2a ed. aum. Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares: Instituto de Estudios Baleáricos: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1978.
    ISBN 84-600-1295-6
  • ca  junsa llarga, n f var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  llunça, n f var. ling. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Schoenus nigricans L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  jonc, n m ( MASALL1987; MOLL2004b )
    MASALLES, Ramon M.; MESTRES, Josep M.; PUJADAS, Joan. El paisatge vegetal de la Conca de Barberà. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1987. (Publicacions del Museu Comarcal de la Conca de Barberà; 7)
    ISBN 84-505-6851-X
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (2). Plantes per a l'elaboració d'eines, ormejos i altres estris". Quaderns de Folklore (2004), núm. 77/78.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin. ( ASENSI; FOLCH; FPC-4; FRAGA; HNPC-14; HNPC-6; HNPC-7; NPLAG; ROSELLO )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 4, Monocotiledònies. Barcelona: Barcino, 2001.
    ISBN 84-7226-698-2
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
    ROSELLÓ GIMENO, Roberto. Catálogo florístico y vegetación del término municipal de Borriana. Borriana: Ajuntament de Borriana, 1988. (Papers; 13)
  • ca  jonça, n f alt. sin. ( FIGUEROL )
    FIGUEROLA, Ramón; PERIS, Juan B.; STÜBING, Gerardo. Guía de las flores silvestres de la comunidad valenciana. Valencia: Mestral, 1988.
  • ca  jonça borda, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  jonquina negra, n f alt. sin. ( BOLOS1983 )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
  • ca  junça negra, n f alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Asperula cynanchica L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  herba prima, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  espartet, n m alt. sin. ( MUL1991; NPBAL )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  herba daurada, n f alt. sin. ( NPBAL-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  herba fina, n f alt. sin. ( AGELET; NIELL; NPBAL )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin. ( BOLOS1983 )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
  • ca  junça vera, n f alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  serpentina, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  vara d'or, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin. ( MASC )
    MASCARELL i GOSP, Josep. Amics de la muntanya: Excursionisme i plantes medicinals. 2a ed. València: Eliseu Climent, 1981. (Col·lecció 3 i 4. La Unitat; 54)
    ISBN 84-7502-029-1
  • ca  bregandia, n f var. ling. ( PARDO1930 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
  • ca  herba dorada, n f var. ling. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  poleo, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  xunsa vera, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3

rubiàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Cyperus difformis L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  bova, n f ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  castanyola, n f alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  jonça, n f alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin. ( HNPC-14 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
  • ca  junça bova, n f alt. sin. ( MASCLANS-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  junça diforme, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  tinya, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  jóncera, n f var. ling. ( FOLCH )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
  • ca  junça-bova, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Solanum dulcamara L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  dolçamara, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  dulcamara, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  vidalbí, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin. ( MANT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin. ( SOLES )
    SOLÉ i SUGRANYES, Caterina. Els fruits silvestres. Barcelona: Laia, 1988. (La Cullera de Fusta; 7)
    ISBN 84-7668-149-6
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin. ( SANCH1981 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  herba morera, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin. ( SANCH1991; VAYR1920 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  morella, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  morella amargant, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  morella de marge, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin. ( PEIX )
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  solana, n f alt. sin. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  camarg, n m var. ling. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  dolcamara, n f var. ling. ( VIGO1983 )
    VIGO i BONADA, Josep. El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Vol. 1, Generalitats. Catàleg florístic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Botànica, 1983. (Acta Botànica Barcinonensia; 35)
  • ca  dolçamare, n f var. ling. ( ALANYA; BOAD1999; CORTIN; FRAGA; JAVEGA; NPMASCAR )
    ALANYÀ i ROIG, Josep. Etnografia de la Terra Alta: Projecte per a la recerca etnoantropològica. Gandesa: Consell Comarcal de la Terra Alta, 2003.
    ISBN 84-931184-2-7
    BOADA, Martí; ROMANILLOS, Teresa. Les plantes tòxiques de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1999. (Pòrtic Natura; 16)
    ISBN 84-7306-540-9
    CORTINA i CORTACANS, Conxita; ROSELL i ARMENGOL, Alexis; MÉNDEZ i FONT, Sara. "Un jardí botànic de plantes medicinals a Gombrèn". Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (2003-2004), p. 123-142.
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
    ISBN 84-86510-05-8
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  dolsamara, n f var. ling. ( BASSAG; MANT; SANCH1991; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  juncamara, n f var. ling. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  solano, n m var. ling. ( MUNT1991; MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  vidaubi, n m var. ling. ( SALLENT; TEX; VAYR1882a )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • ca  vidaubí, n m var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.

solanàcies

  • nc  Aphyllanthes monspeliensis L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  jonça, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  flor del pa, n f alt. sin. ( NPTERM )
    Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
  • ca  jonça borda, n f alt. sin. ( FIGUEROL )
    FIGUEROLA, Ramón; PERIS, Juan B.; STÜBING, Gerardo. Guía de las flores silvestres de la comunidad valenciana. Valencia: Mestral, 1988.
  • ca  joncelles, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  jonces, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  joncosa, n f alt. sin. ( BARAC; BOUCH1971; CDDP )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    C.D.D.P. Flora et végétation des Pyrénées Orientales. Perpignan: C.D.D.P., [19--?]. 5 v.
  • ca  jonquet blau, n m alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  junça, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junça de muntanya, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  junceta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junquet, n m alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  junqueta, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin. ( VAYR1920 )
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  donzillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  junça de monte, n f var. ling. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  juncillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  junquillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  llonsa, n f var. ling. ( VAYR1920 )
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)

asparagàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Cyperus rotundus L. ( BIOSF-3; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 3, Sabanes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. 460 p.
    ISBN 84-7739-558-6
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  castanyola, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  clavellina, n f alt. sin. ( NPTERM )
    Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
  • ca  herba serrana, n f alt. sin. ( PUIGM )
    PUIG MASÓ, Montserrat. Etnobotànica Sant Hilari Sacalm. Barcelona, 2002. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica especial, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  herbafam, n f alt. sin. ( MONTSA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  jonc, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  jonca, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  jonça, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin. ( STRAKA )
    STRAKA, Herbert [et al.]. Führer zur Flora von Mallorca = Guide to the flora of Majorca = Guia de la flora de Mallorca = Guide à la flore de Majorque. Stuttgart; New York: G. Fischer, 1987.
    ISBN 3-347-20374-6
  • ca  jónçara, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  jonquet, n m alt. sin. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  junça, n f alt. sin. ( CLIM1993; CLIM1998; FRAGA )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin. ( FRAGA )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
  • ca  serrada, n f alt. sin. ( BOU )
    BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
  • ca  serrana, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin. ( FPC-4 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 4, Monocotiledònies. Barcelona: Barcino, 2001.
    ISBN 84-7226-698-2
  • ca  xufa borda, n f alt. sin. ( CLIM1993; CLIM1998; NPLAG )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  xufes, n f pl alt. sin. ( NPCOST-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  xufeta, n f alt. sin. ( MOYA; NPLAG )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  xufla, n f alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin. ( ASENSI )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
  • ca  jóncera, n f var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  jóncia, n f var. ling. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  júncia, n f var. ling. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  xunça, n f var. ling. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • nc  Aphyllanthes monspeliensis L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  jonça, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  flor del pa, n f alt. sin. ( NPTERM )
    Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
  • ca  jonça borda, n f alt. sin. ( FIGUEROL )
    FIGUEROLA, Ramón; PERIS, Juan B.; STÜBING, Gerardo. Guía de las flores silvestres de la comunidad valenciana. Valencia: Mestral, 1988.
  • ca  joncelles, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  jonces, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  joncosa, n f alt. sin. ( BARAC; BOUCH1971; CDDP )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    C.D.D.P. Flora et végétation des Pyrénées Orientales. Perpignan: C.D.D.P., [19--?]. 5 v.
  • ca  jonquet blau, n m alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  junça, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junça de muntanya, n f alt. sin. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  junceta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  junquet, n m alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  junqueta, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin. ( VAYR1920 )
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  donzillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  junça de monte, n f var. ling. ( CLIM1998 )
    CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
  • ca  juncillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  junquillo, n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  llonsa, n f var. ling. ( VAYR1920 )
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)

asparagàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).