Argot culinari i gastronòmic

Torró excel·lent que es fabrica a la ciutat de Xixona, al País Valencià, de la qual rep el nom. El torró, en els seus diversos tipus, és la principal indústria de l'alimentació d'aquest municipi. Al voltant dels torrons hi ha una llarga literatura històrica.

Menjada de torrons.

Pastís que es fa amb motlle, a base de farina, ametlles picades, rovells d'ou i sucre, farcit de confitura.

Pastís de pasta fullada, de massapà o d'una altra massa, en forma d'anella més o menys gran, farcit de nata, de crema, de confitura, de cabell d'àngel i de massapà, etc. La superfície sol adornar-se amb tires o bocins de fruita confitada. És el pastís tradicional de la diada dels Reis i el regal que fan els padrins als seus fillols. Postres obligades dels diumenges. És d'origen molt antic i la seva forma de roda fa pensar en el simbolisme solar.

Pasta alimentària farcida d'una picada d'herbes, de carn o de formatge i elaborada en forma de petits anells.

Pasta alimentària en forma d'anella, més gran que el tortel·lini, farcida habitualment de mató, ous, formatge, julivert o verdura picada.

Ocell de la família dels coloms, però més petit, amb la cua més llarga i en forma de ventall. Se'n coneixen diverses espècies silvestres, però també hi ha la tórtora domèstica, semblant a la silvestre però de color ocraci pàl·lid. Com a peça de caça de ploma, són un menjar delicat quan són joves i grasses. Admeten totes les preparacions dels ocells de caça si són silvestres, i les mateixes dels coloms si són domèstiques.

Passar pedra tosca o un abrasiu similar per una fusta per afinar-la, fer que quedi gravada, etc.

Passar pedra tosca o un abrasiu similar per una fusta per afinar-la, fer que quedi gravada, etc.

Tros gros de pa, generalment trencat amb les mans, no tallat amb cap estri.