Argot culinari i gastronòmic

Tros de carn (xai, corder, isard), corresponent a la regió lumbar amb els músculs abdominals, que es rosteix sencer i es presenta també sencer a taula, envoltat de guarnicions d'hortalisses primerenques, cosa que produeix un gran efecte entre els comensals. Generalment es trinxa i es reparteix a la mateixa taula.

Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per omplir-lo (tot) i l'altre més petit (galet) per beure. A la població d'Argentona (Maresme) hi ha el Museu del Càntir, on s'exposen totes les formes i els models que la fantasia i l'art popular han produït arreu del país. Cada any se celebra una singular festa del càntir que aplega milers de persones.

Recipient per a transportar raïm, vi, aigua, etc.

Llavor o partida vegetal apta per a formar una planta completa després de sembrar-la o de plantar-la.

Producte alimentari preparat a la indústria conservera, d'origen vegetal o animal, estabilitzat perquè es conservi durant un temps limitat, mitjançant l'addició de sal comuna, vinagre, oli, almívar, etc. o mitjançant processos com ara el fumatge o la deshidratació. S'envasa en recipients tancats, sense esterilització prèvia, i impermeables a l'aigua a pressió normal.

Dit del vi, del licor i sobretot del xampany, que tenen un tast entre dolç i sec. El seu sabor es deu a la incorporació de sucre, sense arribar mai a un dolç pronunciat. En el cas que es noti la dolçor serà un tipus de vi com ara moscatell, garnatxa, vi ranci, xerès, licor, etc.

Blat o un altre cereal sense la pell i molt incompletament, de manera que forma com una farina grossa. Es tracta d'un producte intermedi de la molta dels cereals, especialment del blat dur, però també de l'arròs, del blat de moro, fins i tot del fajol, que se separa de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i es torna a moldre per obtenir més farina. Aquest aliment, ric en glúcids, nutritiu i lleuger, serveix per a fabricar pastes alimentàries i, en cuina, per a preparar sopes, guarnicions i plats diversos, així com postres casolanes. Hi ha sèmoles "gruixudes", adients per a sopes i dolços de cuina; "fines", per a preparar les pastes alimentàries; i "molt fines", que són destinades a l'alimentació dels nens petits.

Planta herbàcia anual de la família de les lleguminoses, de tija dreta i ramificada, flors blanquinoses, olor forta i molt agradable, i llegums falciformes. Les llavors són oficinals (és a dir, entren en les preparacions farmacèutiques).

Funció per la qual un organisme rep informacions sobre determinats elements del medi exterior, de naturalesa física. Vista, oïda, tacte, gust i olfacte són els anomenats cinc sentits. Aquests són els sentits que biològicament tenen tots els éssers humans, però n'hi ha d'altres, com ara la intuïció, el sentit comú, el sentit moral i el sentit pràctic, tots ells molt necessaris en el conjunt de funcions de la vida en general.

Posar l'una en una part, i l'altra en una altra, dues o més coses que estan reunides.