Argot culinari i gastronòmic

Bolet de tronc gruixut a la base que es divideix en branquetes blanquinoses, groguenques i d'un roig viu, les quals es subdivideixen en altres branquetes, formant un conjunt com una multitud de potetes de rata.

Peu de rata de color groc de sofre amb la soca més aclarida i algunes taquetes o punts de color roig. A partir d'un peu (o soca) gruixut i carnós, forma nombroses ramificacions cilíndriques i dretes, les quals segueixen multiplicant-se en braços cada vegada més prims. Els del capdamunt són els més petits i acaben amb una mena de dentetes que és el que ha originat els noms populars. Pot fer de 8 a 20 cm d'altura. És erecte i de carn blanca, suaument perfumada, de tacte delicat i gust àcid. Quan és jove es pot confitar amb aigua i sal. Els adults, abans de cuinar-los cal escaldar-los i després coure'ls una bona estona.

Bolet de 5 a 10 cm d'alçada. Tronc curt, ramificat com el coral. Gris pàl·lid. Carn blanca fràgil. Temporada: tardor.

Bolet de 15 a 25 cm d'alçada i 30 d'amplada de la mota. Molt ramós, amb les ramificacions aplanades i amples, fent ondulacions. Primer, de jove, és de color crema, i després d'un torrat pàl·lid. Carn fràgil de sabor suau. Es troba en boscos de coníferes i sovint al peu dels arbres. Temporada: tardor. Molt apreciat, fins i tot se'l compara amb les múrgoles. Cal escollir només les peces més joves i les parts més tendres dels adults.

Bolet de 15 cm d'alçada i uns 20 d'amplada de la mota. Ramificacions gruixudes, dividides en nombroses rametes curtes. Groc pàl·lid o roig coral als extrems superiors, peu carnós, gruixut i blanquinós. Carn fràgil. De molt bon gust, però perd qualitat quan és vell.

Plat tradicional de l'Alt Empordà, que es prepara les diades de carnestoltes. Junt amb la botifarra dolça, és un dels menjars més empordanesos que hi ha al món, que mai no manca a la taula d'un empordanès, es trobi allà on es trobi.

Guisat de peus de porc amb arròs, ous i sucre. Té el mateix nom que la peuada empordanesa de Domènech, però sense sucre o amb poc, i hi afegeixen arròs. És un plat de gran tradició.

Ocell aquàtic, de la mida d'un colom, amb les ales verdes, que habita a l'Albufera de València.

Arbre perennifoli del gènere Pinus. Algunes espècies, com el P. pinea tenen llavors comestibles, els pinyons, que formen part dels ingredients de molts plats i salses, sobretot en pastisseria, per als tradicionals panellets de novembre.

Perversió del gust i de la gana consistent en una tendència a menjar substàncies no comestibles. S'observa especialment en l'histerisme, en l'embaràs, els infants o els malalts mentals.