Argot culinari i gastronòmic

Fruit de la morera. És més energètica que la mora de l'esbarzer (57 cal per 100 g), però menys rica en vitamines. Els usos són els mateixos.

Fruit sincàrpic de l'esbarzer (bardissa). La mora és d'un color vermell quasi negre, de carn ferma, que madura el setembre. És poc energètica (37 cal per 100 g), però rica en vitamina C i B. Se'n fan confitures, compotes, gelatines, gelats, xarops, licors, ratafies i s'utilitza per a guarnir coques i pastissos.

Herba vivaç originària d'Orient, tota ella blanquinosa, de flors blanques ovals o rosades. És una planta molt aromàtica i de sabor amarg. Conreada com a planta medicinal, s'empra en remeis casolans, en infusió, com a tònica, estomacal, sudorífica i antiespasmòdica, i en forma de pomada, com a antireumàtica. Posseeix les mateixes propietats que l'orenga, amb la qual es confon fàcilment. Veïna de la farigola, les seves fulles s'usen principalment com a condiment. El marduix és sobretot emprat en la cuina mediterrània: estofats, salses, (especialment les que comporten tomàquet), peix al forn, coques de recapte, carn i peix rostits o a la brasa. Acompanya la cocció de llegums i juga igualment un paper en les vinagretes. Se'n treu també un oli essencial molt perfumat, utilitzat en la indústria alimentària.

Bolet de 6 cm d'alçada i 4 d'amplada, amb el barret constituït per tres o quatre lòbuls soldats sobre el peu, que és marró fosc per sobre i blanquinós a la cara inferior. Peu llis o un xic solcat a la base, buit. Carn blanca. Comestible. Es troba en boscos. Temporada: maig i juny.

Solatge o sediment espès, com un líquid fosc i pudent, que surt de les olives quan són espremudes amb aigua bullent per a extreure'n l'oli.

Darrera bossa de l'estómac d'un ocell o de l'aviram constituïda per un múscul gruixut, sense glàndules digestives i amb revestiment interior corni. El mot pedrer li ve de les pedretes que conté, que li serveixen per a desfer els aliments. Si el pedrer no es cou al mateix temps que l'ocell o l'aviram, quan aquest es rosteix o es bull, o si no es capola per a un farciment, es pot preparar separadament, fregit o rostit, sobretot si es tracta de pedrer d'ànec o d'oca, o juntament amb els menuts.

Peix molt allargat, desproveït d'aletes natatòries, amb l'aspecte d'una serp aplanada. No té escata. És de pell gruixuda, despullada i recoberta de mucositat, de color terrós amb taques clares, jaspiat amb groc i negre. La seva boca, ampla i grossa, que li arriba fins darrere els ulls, posseeix diverses files de dents fortes i punxegudes; la seva mossegada és verinosa. A les illes Balears és un peix molt apreciat i sol formar part de les seves suculentes calderetes. D'altra part, totes les receptes de congre i anguila són aptes per a la morena. Es menja freda amb allioli o forma part de les nostres sopes de peix de roca tan suculentes. És un peix carnívor molt voraç que pot assolir diversos metres de llargària i que es caracteritza per una extraordinària perillositat. És capaç de provocar mossegades mortals, perquè injecta un mucus verinós molt actiu, d'una toxicitat elevada. La carn de la morena, blanca, greixosa, compacta i aromàtica, és una delícia per al paladar i té un gran prestigi gastronòmic.

Arbre de fulles grosses amb infructescències comestibles anomenades mora.

Recipient que serveix per a contenir les morques de l'oli en els trulls.

Multitud de peixets menuts pescats.