Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  te bord, n m
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  herba formiguera, n f sin. compl.
  • ca  te d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  te de Mèxic, n m sin. compl.
  • ca  te fals, n m sin. compl.
  • nc  Chenopodium ambrosioides
  • nc  Chenopodium ambrosioides

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprades com a vermífugues i estomacals.
  • ca  te bord, n m
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  herba formiguera, n f sin. compl.
  • ca  te d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  te de Mèxic, n m sin. compl.
  • ca  te fals, n m sin. compl.
  • nc  Chenopodium ambrosioides
  • nc  Chenopodium ambrosioides

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprades com a vermífugues i estomacals.
  • ca  verònica oficinal, n f
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  te d'Europa, n m sin. compl.
  • ca  te de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  te del país, n m sin. compl.
  • nc  Veronica officinalis

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Plana policàrpica vivaç, que es fa en boscs de muntanya i de zones humides, als Pirineus i comarques del nord-est del Principat i al País Valencià. La planta sencera, en infusió, és estimulant de la gana i ha estat emprada contra les indigestions, les diarrees i afeccions de vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció, s'ha emprat per a guarir ferides.
  • ca  te de bou, n m

Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Infusió de carn magra de bou, emprada com a analèptic en medicina popular.
  • ca  mill del sol, n m
  • ca  grana dura, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  mill bord, n m sin. compl.
  • ca  mill gruà, n m sin. compl.
  • ca  mill gruer, n m sin. compl.
  • ca  mill roquer, n m sin. compl.
  • ca  mill solar, n m sin. compl.
  • ca  te de gra, n m sin. compl.
  • es  mijo del sol
  • nc  Lithospermum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d'alçària, que creix en bordes de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits d'arreu dels Països Catalans. La planta sencera en infusió ha estat emprada com a diürètica i per a combatre els càlculs renals i biliars. Com a ús extern també ha estat usada per a guarir lesions cutànies.
  • ca  te de roca, n m
  • ca  àrnica, n f sin. compl.
  • ca  te de l'Aragó, n m sin. compl.
  • ca  te roquer, n m sin. compl.
  • nc  Jasonia glutinosa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d'alçada. Creix en escletxes de roques calcàries, des del nivell del mar fins a uns 800 m, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes. Les summitats florides, que es cullen de juny a agost, en infusió, han estat emprades per estimular la gana, contra les digestions pesades i el meteorisme. Com a ús extern, també han estat usades per guarir ferides.
  • ca  te bord, n m
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  herba formiguera, n f sin. compl.
  • ca  te d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  te de Mèxic, n m sin. compl.
  • ca  te fals, n m sin. compl.
  • nc  Chenopodium ambrosioides
  • nc  Chenopodium ambrosioides

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d'alçada que es fa al litoral i comarques de ponent del principat i també a Mallorca i al País Valencià. És una herba ruderal de procedència americana. Les parts florides, que es cullen a l'estiu, han estat emprades com a vermífugues i estomacals.
  • ca  verònica oficinal, n f
  • ca  herba dels leprosos, n f sin. compl.
  • ca  te d'Europa, n m sin. compl.
  • ca  te de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  te del país, n m sin. compl.
  • nc  Veronica officinalis

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Plana policàrpica vivaç, que es fa en boscs de muntanya i de zones humides, als Pirineus i comarques del nord-est del Principat i al País Valencià. La planta sencera, en infusió, és estimulant de la gana i ha estat emprada contra les indigestions, les diarrees i afeccions de vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció, s'ha emprat per a guarir ferides.
  • ca  alquemil·la alpina, n f
  • ca  herba desinflamatòria, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  te de roca, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla alpina

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Plana policàrpica vivaç que es fa en zones muntanyoses i contrades silísiques i més o menys plujoses del litoral mediterrani.

Nota

  • La planta sencera de l'alquemil·la alpina, que es cull florida, en infusió, ha estat emprada contra el mal de ventre.
  • ca  te de roca, n m
  • ca  àrnica, n f sin. compl.
  • ca  te de l'Aragó, n m sin. compl.
  • ca  te roquer, n m sin. compl.
  • nc  Jasonia glutinosa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d'alçada. Creix en escletxes de roques calcàries, des del nivell del mar fins a uns 800 m, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes. Les summitats florides, que es cullen de juny a agost, en infusió, han estat emprades per estimular la gana, contra les digestions pesades i el meteorisme. Com a ús extern, també han estat usades per guarir ferides.