Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  causàlgia, n f
  • ca  síndrome de Morehouse-Keen, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Weir Mitchell, n f sin. compl.
  • ca  termàlgia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definición
Síndrome vegetativa constituïda per intensos dolors acompanyats de sensació de cremor que són desencadenats després de petites ferides dels nervis perifèrics, rics en fibres vegetatives (medià, cubital, tibial posterior, etc), o de lesions vasculars i musculocutànies. També apareixen trastorns tròfics de la pell i augment local de la temperatura i la sudoració.

Nota

  • La denominació causàlgia està formada a partir del grec kaûsis 'cremada' i de -àlgia.
  • ca  termàtic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Relatiu o pertanyent al terma.
  • ca  termes, n f pl

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Entorn professional > Institucions

Definición
Lloc d'aigües calentes, especialment medicinals.
  • ca  termoteràpia, n f
  • ca  termiatria, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament de les malalties per aplicació de calor.
  • ca  terminació, n f
  • es  terminación
  • fr  terminaison
  • en  ending
  • en  terminatio

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa, una estructura anatòmica, generalment una fibra nerviosa perifèrica. Cada fibra nerviosa perifèrica, sensitiva o motora, acaba tard o d'hora en una o diverses arbortizacions terminals. Algunes fibres envien terminacions lliures entre les cèl·lules del teixit que innerven, mentre que d'altres estan unides a les cèl·lules per mitjà d'estructures complexes. Segons la seva funció poden classificar-se en terminacions receptives, que reben els impulsos sensitius de l'exterior o dels altres teixits, terminacions efectores, que transmeten impulsos als diversos òrgans. Les receptores són homòlogues que les dendrites i les efectores (terminacions motores i secretores) corresponen als axons, i llurs terminacions equivalen a la telodèndria.
  • ca  terminació de Held, n f

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definición
Tipus de terminació d'una neurona del sistema nerviós central en una sinapsi i en forma d'eixamplament terminal amielínic en relació amb la dendrita d'una altra neurona.
  • ca  terminació de la musculatura llisa i cardíaca, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Terminació de les fibres nervioses simpàtiques en el teixit muscular llis i el teixit muscular cardíac, en forma de plexes dels quals surten fibres nervioses que s'adossen a les fibres musculars i, en part, hi penetren, bé que sense formar aparells terminals especialitzats. Només són innervades algunes de les fibres musculars d'aquests teixits.
  • ca  terminació de maça de Bartelmez, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Terminació de fibra nerviosa en el sistema nerviós central en una sinapsi, que s'interromp bruscament sobre la dendrita d'una altra neurona.
  • ca  terminació epilemmal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascuna de les terminacions nervioses sensitives en el múscul estriat en íntim contacte amb les fibres musculars, però sense travessar el sarcolemma.
  • ca  terminació nerviosa motora, n f
  • ca  terminació hipolemmal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Terminació de les fibres nervioses somatomotores en la musculatura esquèletica. Les branques nervioses que penetren en el múscul esquelètic formen un plexe intramuscular, del qual surten fibres nervioses, cadascuna destinada a cadascuna de les fibres musculars. Al principi, la fibra nerviosa és mielínica, però abans d'arribar a la fibra muscular corresponent perd la seva beina de mielina, i el seu neurilemma es fon amb el sarcolemma, mentre que la neurita, despullada, acaba per sota d'aquestes estructures en la placa motriu. Aquesta estructura és un acumulament de sarcoplasma amb nuclis abundants i amb l'arborització terminal de la neurita, proveïda en cada petita branca d'un botó final.