Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  terebentè, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Nom a abandonar per a l'apinè, principal constituent de l'essència de trementina.
  • ca  terebint, n m

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre (Pistachia terebinthus) de la família de les pinàcies, propi de la costa oriental de la Mediterrània, del qual hom extreia la trementina.
  • ca  trementina, n f
  • ca  terebintina, n f sin. compl.
  • en  terebinthina

Farmacologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Resina semifluida, barreja de monoterpens, que exsuden el pi i altres coníferes, la qual, destil·lada, dona un oli incolor i inflamable (essència de trementina) al qual deu les seves propietats; és emprada pràcticament sempre en aquesta forma, per via oral com a anticatarral, diürètica, hemostàtica, estimulant, antisèptica i antihelmíntica; a l'exterior, en friccions, com a rubefaent i, per via injectable, per a provocar abscessos de fixació. També és donat el nom, a la resina que exsuda el terebint.
  • ca  terebintinisme, n m

Farmacologia, Toxicologia

Definición
Intoxicació per l'essència de trementina, caracteritzada per edema pulmonar, convulsions i lesions del sistema nerviós central i dels ronyons.
  • ca  terebració, n f
  • es  terebración, n f
  • fr  térébration, n f
  • en  terebration, n

.FITXA MODIFICADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definición
Perforació o trepanació d'un òrgan del cos.

Nota

  • La denominació terebració prové del llatí terebro 'perforar'.
  • ca  terebrant, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definición
Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta.
  • ca  terencefàlia, n f

Anatomia

Definición
Morfologia especial del crani en la qual les línies que del punt central de l'eix biauricular van a passar per l'ini i pel nasi, formen entre elles un angle de 116° a 129°.

Nota

  • La denominació terencefàlia està formada a partir del llatí teres 'rodó' i del grec enképhalon 'cervell'.
  • ca  teres, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Lligament rodó.

Nota

  • La denominació teres prové del llatí teres -etis.
  • ca  teres, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Dit d'algunes estructures llargues i rodones, cilíndriques.

Nota

  • La denominació teres prové del llatí teres -etis.
  • ca  múscul rodó major, n m
  • ca  teretiescapular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Origen, angle inferior de l'escàpula; inserció, llavi intern de la corredora bicipital de l'húmer; innervació, branca pròpia del plexe braquial; acció, adducció, rotació interna del braç.