Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  substància cromafí, n f
  • ca  substància feocroma, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia

Definición
Teixit amb afinitat per les sals de crom, com ara el de la medul·la suprarenal.
  • ca  substància ferruginosa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Capa de substància grisa del locus ceruli, situada per sota l'epèndima del quart ventricle, proveïda de cèl·lules molt pigmentades.
  • ca  substància fibrinoide, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Mescla de fragments de col·lagen, mucopolisacàrids àcids, fibrina i, en certs casos, gammaglobulina, que constitueix una matèria homogènia i intensament eosinòfila, per la qual cosa recorda la fibrina. És característica de la degeneració o necrosi fibrinoide, que s'observa en moltes malalties del col·lagen generalitzades i relacionades amb fenòmens d'hipersensibilitat, i en les parets arteriolars de malalts amb hipertensió maligna.
  • ca  formació reticular, n f
  • ca  substància filamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància granulofilamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància reticular, n f sin. compl.
  • ca  substància reticulofilamentosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt d'estructures neuronals, en forma de xarxa tupida o reticle, que s'estén de la medul·la espinal al diencèfal; regula funcions importants com són ara la son, la respiració, la pressió de la sang, la temperatura corporal, funcions endocrines, el to postural i l'activitat reflexa osteomuscular.
  • ca  substància reticular, n f
  • ca  massa filamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància alfa, n f sin. compl.
  • ca  substància filamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància granulofilamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància reticulofilamentosa, n f sin. compl.
  • en  filiar mass

Hematologia i hemoteràpia

Definición
Xarxa filamentosa que s'observa en els reticulòcits tenyits amb els colorants supravitals. Correspon a un artefacte produït per restes de ribosomes.
  • ca  substància fonamental, n f
  • ca  matriu intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intersticial, n f sin. compl.
  • en  ground substance

Anatomia > Histologia

Definición
Substància amorfa dels teixits, que es troba entre les cèl·lules i les fibres, particularment desenvolupada en el teixit connectiu. És una massa gelatinosa similar a un ciment, que manté les fibril·les unides dins les fibres. És liquada per la hialuronidasa.
  • ca  dentina, n f
  • ca  ivori, n m sin. compl.
  • ca  marfil, n m sin. compl.
  • ca  substància ebúrnia, n f sin. compl.
  • ca  substància fonamental de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància intertubular de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància pròpia de les dents, n f sin. compl.
  • ca  vori, n m sin. compl.
  • es  marfil
  • fr  ivoire
  • en  ivory
  • la  ebur dentis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Substància calcària que forma la major part de la dent, envolta la polpa dental i va recoberta d'esmalt a la corona i de cement a l'arrel. La paret interna és recoberta d'odontoblasts que emeten fibres de direcció radial i de forma d'essa contingudes en els túbuls dentinals. Les irritacions externes poden provocar-hi excrecions.

Nota

  • La denominació marfil prové del castellà.
  • ca  adrenosterona, n f
  • ca  substància G de Reichstein, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
4-androsten-3,11,17-triona, de fórmula C19H24O3, corticoesteroide d'activitat andrògena que es forma a la zona cortical de les càpsules suprarenals a partir de la 4-androsten-3,17-diona.
  • ca  substància gelatinosa central, n f
  • ca  nucli de Kölliker, n m sin. compl.
  • ca  substància central, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Zona semitransparent i finament granulosa de la substància grisa vegetativa de la medul·la, que envolta el conducte de l'epèndima. També és anomenada nucli de Kölliker.
  • ca  substància gelatinosa de Rolando, n f
  • ca  substància de Rolando, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Substància transparent, gelatinosa, de la part posterior del cap de la banya posterior de la medul·la espinal, entre el nucli del cap de Waldeyer i la capa zonal de Waldeyer. En seccions horitzontals de la medul·la, presenta una forma de mitja lluna, de concavitat anterior.