Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  substància capsular específica, n f
  • ca  polisacàrid capsular, n m sin. compl.
  • ca  polisacàrid soluble específic, n m sin. compl.
  • ca  substància soluble específica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Polisacàrid de la càpsula dels pneumococs que pot combinar-se amb anticossos específics i evitar la sensibilització del bacteri a la fagocitosi.
  • ca  substància gelatinosa central, n f
  • ca  nucli de Kölliker, n m sin. compl.
  • ca  substància central, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Zona semitransparent i finament granulosa de la substància grisa vegetativa de la medul·la, que envolta el conducte de l'epèndima. També és anomenada nucli de Kölliker.
  • ca  substància col·loide, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Producte de secreció dels fol·licles tiroidals, que ocupa llurs cavitats i conté grans quantitats de iode. En estat fresc és una substància clara i viscosa, mentre que quan és fixada es tenyeix intensament amb els colorants àcids.
  • ca  substància col·loide, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Substància gelatinosa, transparent, de color groguenc, que es troba en la degeneració col·loide.
  • ca  teixit ossi compacte, n m
  • ca  os compacte, n m sin. compl.
  • ca  substància compacta, n f sin. compl.
  • ca  substància cortical, n f sin. compl.
  • ca  teixit compacte, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit propi de la regió perifèrica de cada os i, sobretot, de la diàfisi dels ossos llargs, constituït per un gran nombre de sistemes de Havers de direcció longitudinal.
  • ca  substància còrnia, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia

Definición
Conjunt de les lamel·les o escates cel·lulars cornificades que integren el teixit propi de les ungles.
  • ca  substància cortical, n f
  • ca  cortical, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Substància que forma l'escorça d'un òrgan.
  • ca  teixit ossi compacte, n m
  • ca  os compacte, n m sin. compl.
  • ca  substància compacta, n f sin. compl.
  • ca  substància cortical, n f sin. compl.
  • ca  teixit compacte, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit propi de la regió perifèrica de cada os i, sobretot, de la diàfisi dels ossos llargs, constituït per un gran nombre de sistemes de Havers de direcció longitudinal.
  • ca  substància cromafí, n f
  • ca  substància feocroma, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia

Definición
Teixit amb afinitat per les sals de crom, com ara el de la medul·la suprarenal.
  • ca  reticle endoplasmàtic granular, n m
  • ca  substància cromidial, n f sin. compl.
  • es  retículo endoplasmático rugoso, n m
  • fr  réticulum endoplasmique rugueux, n m
  • en  rough endoplasmic reticulum, n

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Reticle endoplasmàtic que, a diferència del reticle endoplasmàtic llis, on la membrana és llisa, es caracteritza per la presència de ribosomes que li donen un aspecte rugós.