Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  polaritat, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Propietat de les membranes cel·lulars, cèl·lules, òrgans i éssers vius, d'orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació morfològica o fisiològica diferents.
  • ca  polaritat, n f

Anatomia > Embriologia

Definición
Disposició polar de substàncies cel·lulars a l'oòcit en desenvolupament avançat, i posteriorment a l'ou, la blàstula i l'embrió.
  • ca  polaritat, n f

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Tendència a la oscil·lació cíclica entre la simptomatologia depressiva i la maníaca.
  • ca  polaritzabilitat, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electromagnètiques que experimenta el núvol electrònic.
  • ca  polaritzabilitat, n f

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Capacitat d'un medi de polaritzar una radiació electromagnètica.
  • ca  polarització, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición
Producció de diferències de potencial entre dos punts de teixits vius, com ara en la polarització dita de membrana, deguda a una desigual distribució d'ions sodi i potassi en el líquid extracel·lular i el citoplasma.
  • ca  polarització, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Física

Definición
Condició d'una radiació lluminosa o, en general, electromagnètica, el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació. Si en tots els punts de la direcció de propagació el dit vector roman sempre en un mateix pla (pla de polarització), hom diu que la polarització és plana o lineal. Si el vector descriu, en el decurs del temps, una circumferència, hom diu que és circular, i si descriu una el·lipse que és el·líptica. L'anomenada polarització rotatòria, descoberta per Francesc Aragó el 1811, és el gir del pla de polarització d'un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa.
  • ca  polarització, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d'un elèctrode o d'un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
  • ca  polarització, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definición
Acció de polaritzar o polaritzar-se; l'efecte.
  • ca  polaritzador, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definición
En un polarímetre, prisma de Nicol o altre sistema òptic (turmalina, pel·lícula polaroide, etc) que produeix llum polaritzada i l'envia a l'analitzador.